L’infern de Ponent

17/02/2015

Quan avui en dia travessem bona part del pla de Lleida, podem gaudir de les vistes sobre els camps d’arbres fruiters que, en èpoques com la primavera, decoren el paisatge amb desenes de colors. Però això no sempre ha estat així, i és que les terres que avui rega el Canal d’Urgell havien estat conegudes com el “Clot de l’Infern”. Ja us podeu imaginar el motiu: secans, calor... terres dures i aspres que es van transformar radicalment amb la construcció d’aquesta obra, donant pas a la zona de regadiu més gran del país. Al segle XIX es feia realitat un projecte que s’havia començat a plantejar segles enrere però que mai s’havia dut a terme.

I ja us hem explicat que l’obra del Canal d’Urgell fou de dimensions colossals per l’època en que va fer-se i pels mitjans que es van utilitzar, i especialment ho va ser la construcció del túnel (o també conegut com la mina) de Montclar, ja que a les dificultats de l’obra calia afegir-hi la perillositat d’estar sota terra.

Abans d’endinsar-vos en el túnel, us recomanem que us endinseu en la lectura de “Els llops”, una novel·la històrica amb tocs de literatura fantàstica, que centrada en la fictícia (o potser no tant?) família Llop, fa un bon repàs de la història de Ponent (i també més enllà) des del segle XIX fins al segle XXI. La construcció del Canal d’Urgell hi té un lloc destacat, i les pàgines dedicades al túnel de Montclar il·lustren molt bé la duresa de les condicions de treball.

“Déu meu, va pensar, Déu meu, això és un infern. Es va aturar en notar que l’engolia la fosca i va guaitar cap endavant: al fons, al ventre fosc de la muntanya, quilòmetres enllà, es distingien els llums de les parets on picaven pedra el gruix dels reclusos. D’allà li arribaven la fetor del petroli i la remor dels crits i les imprecacions, dels pics i les pales.”  Francesc Puigpelat; Els Llops: Ed. Proa (2005)

Gaudiu de la lectura i gaudiu del túnel de Montclar! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.