L’infern de Ponent

Quan avui en dia travessem bona part del pla de Lleida, podem gaudir de les vistes sobre els camps d’arbres fruiters que, en èpoques com la primavera, decoren el paisatge amb desenes de colors. Però això no sempre ha estat així, i és que les terres que avui rega el Canal d’Urgell havien estat conegudes com el “Clot de l’Infern”. Ja us podeu imaginar el motiu: secans, calor... terres dures i aspres que es van transformar radicalment amb la construcció d’aquesta obra, donant pas a la zona de regadiu més gran del país. Al segle XIX es feia realitat un projecte que s’havia començat a plantejar segles enrere però que mai s’havia dut a terme.

I ja us hem explicat que l’obra del Canal d’Urgell fou de dimensions colossals per l’època en que va fer-se i pels mitjans que es van utilitzar, i especialment ho va ser la construcció del túnel (o també conegut com la mina) de Montclar, ja que a les dificultats de l’obra calia afegir-hi la perillositat d’estar sota terra.

Abans d’endinsar-vos en el túnel, us recomanem que us endinseu en la lectura de “Els llops”, una novel·la històrica amb tocs de literatura fantàstica, que centrada en la fictícia (o potser no tant?) família Llop, fa un bon repàs de la història de Ponent (i també més enllà) des del segle XIX fins al segle XXI. La construcció del Canal d’Urgell hi té un lloc destacat, i les pàgines dedicades al túnel de Montclar il·lustren molt bé la duresa de les condicions de treball.

“Déu meu, va pensar, Déu meu, això és un infern. Es va aturar en notar que l’engolia la fosca i va guaitar cap endavant: al fons, al ventre fosc de la muntanya, quilòmetres enllà, es distingien els llums de les parets on picaven pedra el gruix dels reclusos. D’allà li arribaven la fetor del petroli i la remor dels crits i les imprecacions, dels pics i les pales.”  Francesc Puigpelat; Els Llops: Ed. Proa (2005)

Gaudiu de la lectura i gaudiu del túnel de Montclar! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic David Sancho. Sóc Llicenciat en Història i Màster en patrimoni cultural per la UdL, treballo de professor de secundària intentant transmetre als meus alumnes que això de la història no és tant horrible com ells pensen. Sóc autor i col·laborador de diverses guies excursionistes. Les meves dèries muntanyenques les explico a www.segueixpujant.blogspot.com

17/12/2015
Hem vist com la guerra civil va deixar petjada a la comarca del Segrià, tant que uns anys després d’acabar-se la guerra, la ciutat de Lleida i zones de la rodalia van convertir-se en un gran plató cinematogràfic per filmar una pel·lícula sobre aqu
19/11/2015
Corrien temps convulsos a principis del segle XX quan en plena modernització del país, van començar a construir-se preses, pantans i centrals hidroelèctriques que portessin la preuada electricitat a totes les vil·les i ciutats catalanes.
26/10/2015
Siguem o no seguidors del Barça, ens agradi o no el futbol, és indiscutible que Lionel Andrés Messi Cuccittini, més conegut com Leo Messi, és un dels millors jugadors de futbol de la història.
22/07/2015
Ja heu pogut comprovar que la sortida en caiac travessant el Congost de Mont-Rebei ens ofereix unes imatges de postal d’aquest racó de les terres de Ponent.
09/06/2015
Segurament per instint, els primers éssers humans van trobar en les coves el refugi ideal per viure, protegir-se de les inclemències meteorològiques, i establir la seva primera llar.
22/04/2015
És ben conegut que la ciutat de Lleida disposa de diversos ponts per creuar el riu Segre: el pont Vell, el Nou, el de la Universitat, el de Pardinyes i, des de no fa gaire, el 
25/03/2015
Tal com hem pogut comprovar els darrers anys, les relacions entre Catalunya i Espanya de vegades no han estat gaire fluïdes.