Júlia Farrero: "Hi ha un moment que sents que ja no estàs connectada a casa teva"

El premiat espectacle 'Teia' està inspirat en les falles del Pirineu

Roser Regolf

03/08/2020

Espectacles

En un context rústic i amb la tradició pirinenca de les falles com a font d’inspiració, Júlia Farrero (Lleida, 1984) protagonitza 'Teia', un espectacle tan delicat com rude que dansa entre el moviment i el trapezi. En el mateix escenari on conviuen la tradició i la contemporaneïtat, s’evoquen records familiars de persones de mans arrugades i peus arrelats a la terra, convidant al públic a formar part d’un ritual on tot es construeix i es transforma. A Surtdecasa parlem de trapezi i de la situació actual amb Júlia Farrero, la creadora d'aquest espectacle guanyador de la beca de producció Suport a la Creació en Arts de Carrer 2018.

- Parlem de 'Teia', has creat un espectacle envoltat de màgia. Quina és la intenció?
És un ritual en molts sentits. Un homenatge a tot allò més tradicional i a les persones i el paisatge rural, que al mateix temps es barregen amb el contemporani del circ i el trapezi.

- Com s'entrellaça tot això en un mateix espectacle?
És just aquesta la proposta clau de 'Teia'. És una combinació d'imatges i records que són inspiració i que volen ressorgir a través de la fusta i els materials... A banda, és un espectacle que encara està en moviment, perquè el modifiquem constantment.

- Ets originària de la Vall de Boí, així que hauràs viscut molts cops les falles del Pirineu en primera persona. Què signifiquen per a tu?
És una tradició que es viu amb molta unió entre tots els habitants de la Vall. També hi ha l'adrenalina de baixar-les per la muntanya i la part més màgica, que surt de l'imaginari del foc i de la fusta.

- Precisament són aquests dos elements els que tenen un protagonisme important en l'espectacle.
La fusta simbolitza les arrels, mentre que el foc és l'adrenalina i la llibertat. Per formar-me en el món dels espectacles al carrer i el circ he hagut de voltar per molts països, així que 'Teia' va ser la necessitat de tornar a la meva terra, als orígens, i barrejar-ho amb tot el que sóc ara mateix.

- T'allunyes de casa per formar-te.
Sempre he sigut una persona bastant física i pel Pirineu he fet molt d'esport, així que vaig decantar-me per la fisioteràpia. Va ser llavors també quan em vaig interessar per les acrobàcies i els aeris, i vaig acabar estudiant circ i dansa a Amèrica del Sud. Després vaig moure'm fins a Barcelona per estudiar una mica més i, finalment, vaig ampliar encara més els meus coneixements a França.

- Provenen de la Vall de Boí les falles que utilitzes en l'espectacle?
Sí. Una la vaig construir amb l'ajuda del meu cosí, una altra va sobrar de la temporada i un amic me la va donar i la tercera és diferent, perquè cada poble té la seva manera de fer-les característica.

- Com et ve la idea de convertir aquesta celebració en un espectacle?
Tot parteix de la construcció, la tradició i la contradicció. La construcció perquè és un escenari on tot ens transforma; la tradició i contradicció com a sentiment universal, d'aquell enyor del lloc on hem crescut. Al mateix temps, també és una contradicció el fet que, tot i ser una festa pagana vinculada amb la fertilitat de la terra, l'església s'ha posat molt pel mig, gairebé apropiant-se'n.

- Explica'ns més d'aquestes contradiccions.
Són unes contradiccions que em remouen internament. Hi ha un moment que sents que ja no estàs connectada a casa teva. De la mateixa manera, també són aquells dubtes que et tornes a trobar al moment de fer un espectacle, les contradiccions de ser una dona al món del circ, de que tota l'estona estic movent i carregant fusta...

- Dius que una de les contradiccions és ser dona i mostrar-te carregant fustes a l'espectacle. Com està el panorama al món del circ pel que fa a la igualtat?
Per sort cada cop som més dones les que ens animem a crear soles, però encara queda molt per fer. Hi ha moltes companyies on no hi ha paritat, i no hem de parlar només de l'escena, sinó que també és important que hi hagui dones tècniques de llum i de so, així com als espais de muntatge o als alts càrrecs directius.

- L'espectacle va ser premiat amb la beca de producció Suport a la Creació en Arts de Carrer. Què va significar aquell premi per a tu?
Va ser l'impuls per poder tirar endavant la meva idea. Si no l'hagués rebut, no sé en quin punt estaria ara mateix, perquè no va ser només d'ajuda econòmica, sinó que també em va obrir les portes a molts festivals. En aquest aspecte he tingut sort, i així i tot segueixo posant molt de la meva part, però la realitat és que hi ha molts creadors amb idees realment bones que no les poden posar en marxa.

- 'Teia' és la teva òpera prima, però tens més projectes entre mans?
He fet altres col·laboracions i també he treballat d'intèrpret i en altres companyies de teatre, però ara estic centrada en 'Teia'. Tot i això, també et puc dir que a França estic començant una creació amb dos altres trapezistes.

- Si la salut del sector ja era delicada, com està després de la Covid-19?
En general sempre ha estat un sector fràgil i seguim lluitant molt perquè sigui millor, però depenem molt dels festivals; de si l'espectacle funciona o no funciona; de si tens contactes; o de si només treballes a Catalunya o t'obres a Europa. De la península, jo crec que el millor lloc és Catalunya. Hi ha molts festivals de carrer i mirem més cap a França, on es valora més la cultura. Ara, després de la pandèmia, és desesperançador el tracte que globalment existeix cap als artistes. Molts companys meus encara no han cobrat l'ERTO, no ens signaven els contractes i no podíem recórrer a les ajudes... suposo que com tothom ens hem hagut d'adaptar. Restem a l'espera i amb la por de com serà tot després... Esperem que es vagi posant tot al lloc, si no aquest any de cara al 2021.