Montse Visa
,
13/06/2019
Família

Carme Vallés: "Fins als set anys, l’infant viu les emocions de la seva mare"

La borgenca és l'ànima del centre multidisciplinari Singularment a Les Borges Blanques
Carme Vallès

Foto: 

Cedida
La Carme Vallés (Les Borges Blanques, 1982) és l’ànima de Singularment, un centre multidisciplinari de Les Borges Blanques (Les Garrigues) que des del 2015 ofereix eines perquè els seus pacients recuperin el control de la seva salut. Una feina basada en tres pilars (l’alimentació, el moviment i la part emocional) i amb disciplines vàries com el ioga, l’acupuntura o la musicoteràpia. La Carme és fisioterapeuta, osteòpata pediàtrica i PNI (psiconeuroimmunologia) des de fa quinze anys. A través d’aquestes disciplines tracta diverses disfuncions, moltes d’elles centrades en els nadons. A Singularment també ofereixen tallers de criança per a futurs pares i mares i per aquells que ho acaben de ser. Un espai per compartir dubtes i trobar suport de tribu.

- Quines són les disfuncions més freqüents que trobeu en els nadons que acudeixen al vostre centre?
La visita comú és pels còlics o insomni i també plagiocefàlia (deformitats cranials) però també hi ha altres temes que tractem i potser la gent no relaciona amb l'osteopatia, com ara un mal "agafament" al pit, moltes vegades es confon amb la falsa creença que la mare té poca llet. Si hi ha hagut una cesària, a més, a banda del problema que no ha pujat la llet encara, pot ser també que el nen no tingui capacitat d'agafar-se correctament perquè hi ha un excés de tensió cervical que fa que no pugui moure la mandíbula lliurement.

- Per tant, molts problemes relacionats amb lactància es podrien resoldre?
Moltes vegades es dóna per fet que la mare no produeix llet, però això depèn de diferents factors com ara el part i de com s’agafa el nadó. Si aquest s’agafa bé, farà una estimulació correcta del pit i podrà alimentar-se correctament. Si té una dificultat a les cervicals o a la boca pot ser per un tema de mobilitat. En aquest cas, es pot treballar amb l’osteopatia.

- Els còlics és un tema que angoixa molt als pares i mares.
Els còlics apareixen sobre el dia vint-i-cinc i duren fins aproximadament fins als 3 mesos de vida quan el nadó té control cefàlic, que solen desaparèixer. Treballem la base del crani, per alliberar el nervi Vago, responsable del funcionament intestinal. Excessos de tensió poden fer que el nadó no tingui una bona mecànica de succió o que es mantinguin els còlics per culpa de la tensió a la base del crani que comprimeix el nervi Vago.

- Aquestes disfuncions són causades durant l’embaràs?
Algunes poden ser causades per la postura del nen durant l’embaràs. Si s’ha encaixat molt aviat o si està assegut moltes setmanes es pot generar una inclinació cervical que generi tensió i, a la vegada, el mal funcionament de la mecànica de les cervicals.

- I com a conseqüència del part?
També. Estem dissenyats per néixer pel canal del part. Els ossos del crani estan separats i són més mal·leables en el nadó perquè puguin passar-hi. Tot i que el part és un procés traumàtic, és necessari perquè la tensió que es genera als ossos del crani i la resta del cos afavoreix que hi hagi un bon moviment d’aquestes estructures a posteriori. En el cas d’un part provocat, les conseqüències dependran en gran part, de la medicació. Quan arribem a l’hospital, si no han començat les contraccions, és probable que s’indueixin amb prostaglandines. Si tot i així el part no avança, s’aplica oxitocina. L’oxitocina sintètica provoca unes contraccions més seguides i mantingudes que generen més tensió al nadó que la que produeix el nostre cos. Com que aquestes contraccions són difícils de tolerar, s’administra també l’epidural. Amb aquesta, la mare no sent el dolor i per tant no es mou ni crida, accions que ajuden a oxigenar els teixits i fan que el nadó no es quedi sense aire. Amb l’epidural, a més, la mare està més estàtica i el nadó es queda més estona sense oxigen. Aquest seria una cascada d’intervencions bastant habitual que pot tenir conseqüències, tot i que cada cas és diferent. Si al moment del part a més, s’utilitzen ventoses o fòrceps, també s’aplica pressió excessiva en punts concrets del cap del nadó que poden generar més tensió.

L'equip de Singularment al complert.

- I les cesàries quins efectes negatius poden tenir?
És diferent una cesària en un part que ha començat de forma natural però que no avança, que una de programada. En el primer cas, el nadó està més preparat per canviar de medi mentre que en una cesària programada, el nadó passa d’un medi aquós a un medi aeri sense preparació. En el primer, el nadó ja haurà intentat fer un procés per tal de moure’s pel canal del part. Tot i així, també poden aparèixer tensions a nivell cervical, de diafragma, espasmes, irritabilitat... infants més reactius.

- Tenim parts massa medicalitzats?
L’ideal es que hi hagi la mínima intervenció possible i deixar que el nadó participi activament i faci el que necessita fer. El nadó ja sap que ha de fer per tal d’avançar i quins moviments li calen. Aquest procés s’ha de facilitar per tal que el nadó no tingui una tensió retinguda.

- Què ha de canviar per tenir parts més respectats?
Crec que a nivell sanitari s’ha avançat molt i ja es plantegen protocols de part. Potser falta preparació de tot l’equip mèdic perquè no tothom està actualitzat respecte a aquest tema. Jo crec que falta també la implicació dels pares i mares. Caldria preparar-se prèviament perquè una mare pot parir diverses vegades però el nadó només neix un cop i se l’ha d’acompanyar de la millor manera, preparant-nos pel part i informant-nos de totes les opcions. La responsabilitat també és d’un mateix.

- També es pot tractar les mares durant l’embaràs per evitar problemes posteriors en el nadó?
Podem acompanyar la mare perquè no senti tan dolor i facilitar que el nadó tingui més espai i estigui més còmode. Hem normalitzat alguns dolors de l’embaràs però aquests també es poden minimitzar afavorint a la vegada que el dia del part, la pelvis tingui més mobilitat.

- L’estat emocional de la mare pot afectar el nadó?
Fins als set anys, mare i nadó tenen una connexió emocional molt forta de manera que l’infant viu les emocions de la seva mare. Fins als dos o tres anys, el nadó no té la percepció que és algú diferent de la mare. Quan la mare està angoixada i cansada per exemple, el nadó ho nota i vol cuidar-la i estar més amb ella. Quan veiem que el nadó està incòmode o nerviós, cal preguntar-nos com estem nosaltres.

- A Singularment també dueu a terme altres disciplines per ajudar al desenvolupament dels nadons com ara musicoteràpia. En què consisteix?
La musicoteràpia és la utilització de la música i el so per aconseguir un canvi en l’individu a nivell psíquic, físic, emocional o social. És una tècnica que funciona en infants i també adults. De fet, també fem sessions per a les mares, ja que elles acaben sent les cuidadores de la família i cal trobar espais perquè elles també es cuidin. Existeix un sentiment de culpabilitat per dedicar-se temps però cal trobar espais per recuperar energia. I també anant creant l'exemple que cada un ha de ser responsable de la seva pròpia salut i ha de trobar el temps per estar en salut a tots els nivells.

Més informació: 

També et pot interessar