La Tribu Fera, un espai d'aprenentatge per tota la família

Ens endinsem en La Tribu Fera, un projecte de reconnexió amb la maternitat i la criança conscient

Cristina Mongay

23/11/2018

Família

El projecte La Tribu Fera va nàixer el febrer del 2018 gràcies a l’esforç i la il•lusió de dues mares lluitadores i expeditives. L’Eva i la Marta són dues dones inquietes que volien reconnectar amb el model de maternitat i contribuir en la reconstrucció del concepte de criança conscient. Són abanderades, també, de la conciliació familiar, del creixement personal i del porteig infantil.

La filosofia que mou La Tribu Fera consisteix a viure plenament la criança amb naturalitat

- Quan i com decidiu arrencar el vostre projecte?
Eva: El projecte comença amb el grup Mamíferes el 2015, on ens vam unir un grup de quatre mares i amigues. La maternitat ens va canviar a totes,i de seguida ens va interessar molt el tema del porteig dels infants i la criança conscient. Llavors vam poder aprofundir en aquests temes amb trobades on line i tallers. Tant va ser així el nostre interès que finalment la Marta i jo vam decidir buscar un espai físic on poder experimentar-los i compartir-los obertament amb la gent. Al voltant del Nadal del 2017 la idea va prendre forma, vam decidir estalviar tot el que guanyaríem llavors pel projecte i vam obrir les portes a finals del mes de febrer següent.

- Per què ‘La Tribu Fera’? D’on surt el nom?
Ens va costar molt escollir-lo (riures). Formàvem un projecte nou, és cert, però teníem molt clar d’on veníem –de Mamíferes–, i per tant, havíem de trobar un nom en harmonia i connexió amb això. La part “Fera” ve força d’aquí, de Mamíferes; i per altra banda, ens agradava molt el concepte de “Tribu”. La unió d’aquests dos termes resumia molt bé el nostre objectiu: obrir un espai on compartir experiència amb les diferents famílies, on poder criar, etc., ben bé com una tribu. En realitat, ja tenim una miqueta la nostra pròpia tribu (riures): la Marta és mare de dos nens i jo de dues nenes i un nen.

- La Tribu Fera és un espai familiar que sorgeix a Lleida i que s’organitza en diversos espais: botiga, espai de joc i espai de tallers.
Estem molt contentes perquè amb La Tribu Fera hem anat creixent personalment i professionalment, cosa que també ha fet que creixes el volum de gent que ens va seguint i que pràcticament són amics –i no clients- que usen els nostres serveis, productes i activitats. Ens agrada provar coses noves, incorporar tallers nous, noves activitats que siguin d’interès per les famílies, fins i tot fa uns dies ens estàvem proposant organitzar un altre grup de pares. Ara per ara tenim el de criança, que ens reunim els dimarts i és gratuït, i volíem fer-ne un altre de criança d’adolescents, ja que són pares que estan molt sols.

- Aposteu fermament pel porteig del infants. En què consisteix portejar?
Aquest potser és el fet que més diferencia el nostre projecte, que som assessores del porteig. No hi ha cap espai a Lleida que l’assessori, i molt menys que posi l’assessorament del porteig per davant de la seva venda. Aquí en parlem, els deixem provar, els lloguem, en tenim de molts tipus i acabats, i els venem. No som d’extrems, de només portejar, però creiem que la informació és poder, i com més saben els pares i mares, més poden escollir que volen realment pels seus fills.

- Quins beneficis aporta a la relació mare/pare-fill?
El porteig ens aporta moltíssimes coses. Entre elles, el contacte ple amb el nostre nadó nou mesos –o divuit– després d’haver nascut –el que s’anomena exterogestació–. Amb el porteig, la necessitat de contacte es pot cobrir fàcilment, i podem seguir una mica amb dues mans lliures. El porteig és sempre un procés molt dolç, potser més en el cas del primer fill, i en els següents fills, ja és qüestió de supervivència (riures).

- Com vas descobrir tu el porteig?
Doncs embarassada de la meva primera filla, la Sara. Més que preparar-me per al part, em preparava pel postpart amb més consciència: llegia molt sobre lactància, alimentació, etc. Indagant per Internet vaig topar amb el porteig, vaig esbrinar on podia comprar el primer porta nadons, etc. L’embaràs és un gran moment per llegir i informar-te, bàsicament perquè després no ho faràs més d’una forma tan plàcida. A mi el porteig m’ha canviat la vida. No és cap moda passatgera, s’ha fet tota la vida! L’única diferència és que hi ha gent que porteja amb els fills en braços, i altres ho fem amb els fills subjectats.

- Quins tallers organitzeu?
Oferim molta varietat de tallers. Intentem fer-ne el màxim entre la Marta i jo, i els que no, els desenvolupen contactes de confiança, com ara la Júlia de Mandràgora o l’Ariadna del centre de fisioteràpia Vuitonze. Els tallers depenen molt de la temporada. Per exemple, fa poquet n’hem fet un d’elaboració d’una farmaciola de tardor-hivern, un sobre mocs o un de menstruació saludable. Intentem estar atentes a tot el que es mou i al que necessita Lleida actualment, i així oferir tallers més interessants i útils. Un dels que té molt èxit és el de llum negra, que portem fins i tot a escoles bressol. També fem tallers i assessories personalitzades.

- Què me’n dius de l’espai de joc?
L’oferim a les famílies el dilluns a la tarda i dimecres i dijous tot el dia. Les famílies venen aquí i juguen, l’entrada costa 3€ i es tracta de joc lliure. No ens agrada dirigir les nostres activitats, ja ens dirigeixen prou la nostra vida!

- La vostra filosofia, i els productes amb què treballeu, aposten per la proximitat i l’origen natural.
Exacte! Ens agrada que els productes vinguin de prop, que siguin el màxim de respectuosos possible, a poder ser que no tinguin envasos de plàstic, etc. Curiosament, molts d’ells estan confeccionats per dones! Ens agrada buscar l’alternativa pròxima i més enllà del boom comercial. La filosofia que ens mou consisteix a viure plenament amb naturalitat. Nosaltres informem el màxim respecte als nostres coneixements i experiència; d’alguna manera, sembrem llavors, qui vol les plega, i qui no vol, doncs no!

- De vegades, quan entrem en una típica botiga de gadgets i complements de nadons, ens pot envair una certa sensació de culpa, ja que ens falta de tot del que ens mostren, i ens poden fer dubtar de la nostra pròpia preparació per tenir i criar els nostres fills.
La culpa acostuma a anar, malauradament, de la mà de la maternitat. Tanta gent jutja a la lleugera en aquest aspecte, es creuen amb dret d’opinar i de renyar. I això passa perquè no comprenen realment què vol dir estar embarassada: el cos canvia, el cervell canvia, el ritme en general baixa. S’ha d’escoltar el propi cos. Però ja d’entrada, no oblidem que tenim dues coses molt importants amb nosaltres: dos pits. De trastos, sempre som a temps de comprar-ne.

- Envia un missatge a totes les nostres lectores i lectors!
M’agradaria que a la gent li entrés al cap que es pot viure d’una manera molt més natural l’etapa de la criança, així com recordar-los-hi que no estem sols. Que a Lleida hi ha un espai on compartir el que es vulgui, un espai obert a tothom on fer tribu, on fer un te i xerrar.