'La sabateria', una llibreria plena de personatges, aventures i records

Aquesta llibreria va obrir les seves portes el 2017 i va donar ales als somnis de l'Estefania Reñé

Cristina Mongay

15/03/2018

Llibres

Les llibreries són establiments que desprenen una aurèola especial. En elles els prestatges són una constant; cada petit racó és un espai apte on endreçar llibres i més llibres. Les llibreries estan plenes d'històries per descobrir, d'aventures amb les quals deixar-se endur i de personatges amb qui no deixar de somiar. Les llibreries són botigues amb encant plenes de passat, de present i de futur. La llibreria ‘La sabateria’ va obrir les seves portes el 7 d'abril del 2017 i va donar ales als somnis de l'Estefania Reñé, una dona amb una llarga trajectòria al món del comerç de llibres que finalment apostà pel seu projecte propi.

La gent ha d'exercir el dret a vaguejar

- Un dels grans records que conserva amb gelosia ‘La sabateria’ és el seu nom. Explica’ns la seva història.
El nom ‘La sabateria’ neix d’una història molt quotidiana, que remet al fet que cada dia passes pels mateixos llocs i et trobes la mateixa gent. Jo vaig treballar durant molts anys a l’eix comercial de Lleida, i sempre em creuava amb el senyor Pere Pubill, un sabater que hi havia al carrer la Palma. No ens vam saludar mai! Però sempre ens trobàvem. I de cop i volta un dia ja no va obrir la reixa de la sabateria, ni me’l trobava tampoc. Poc després em vaig assabentar que s’havia mort... d’alguna manera amb ‘La sabateria’ he volgut pujar-la de nou, i donar valor a totes aquelles persones que amb el seu esforç mantenen viu el barri.

- Per què vas decidir donar forma a aquest somni en ple casc antic?
Em llanço per molts motius, però principalment per dos. Un perquè el meu home em va animar a fer-ho, a apostar per mi, i el segon detonant va ser la mort del meu pare. En aquell moment vaig fer un cop de cap, vaig valorar la situació en la qual em trobava (treballava per la rutina, amb una mica de desgast) i ho vaig fer! I estic molt contenta! Duri el que duri, no em penediré de l’experiència de ‘La sabateria’ perquè m’ho passo pipa aquí.

- Quina és l’oferta de llibres que hi podem trobar?
N’hi ha de tot tipus: nous, antics, etc.

- Ben bé ‘La sabateria’ està a mig camí entre una llibreria i una botiga de records. El que entra al teu establiment, què busca (o què vol trobar)?
Crec que sé el que tinc (riures), o on està, si més no. Hi ha molta gent que entra i ve a veure què troba, ve a descobrir i a sorprendre’s. També a perdre una mica el temps, a gaudir de vaguejar. Hi ha persones que reviuen històries molt boniques, a partir de llibres que havien llegit de nens, o que ja han perdut. Fins i tot, una parella un dia es va posar a ballar! I també hi ha molta gent que busca regals diferents, com ara els llibres amb dedicatòries.

- D’on surten aquests llibres antics?
De llocs estranyíssims! Remenant i buscant en fires, mercats, magatzems, llibreries que han tancat, biblioteques que tenen un estoc immens, etc. El llibre antic m’agrada molt perquè, a banda de la trama que explica, ofereix una història, un tacte i una olor totalment captivadors. El preu que té un llibre, i el valor que té, són coses totalment diferents.

- En el marc de totes aquestes descobertes de llibres que fas, n’hi ha alguna que et costi ficar a la venda, per ser molt i molt especial?
Hi ha un llibre que fins i tot vaig pensar a treure-li el preu, perquè és ben bé una joieta. És un dels més mimats de la llibreria! Es tracta d’una primera edició de ‘L’illa de la calma’ (1922), de Russinyol, que té una dedicatòria brutal! El van comprar el dia de Sant Jordi d’aquell any, al teatre, el dia que s’inaugurava l’obra, en presència de Companys i altres personalitats de l’època.

- Quin gran reserva! Confessa’ns... un bon record que hagis viscuts tot llegint un llibre?
En tinc molts! Una experiència que visc cada dia llegint és llegir un conte als meus fills. O quan estic sola, i tinc temps per endinsar-me en la lectura. Intento guardar molt bé tots els bons moments, i deixar anar els dolents. Amb els anys la persona canvia, i la lectura també.

- Poesia o prosa?
Poesia!

- Un autor o autora que et continuï fent somiar?
Martí i Pol. Al principi no gosava endinsar-me en la seva obra però vas llegint, vas desgranant els poemes i et meravelles. També m’agrada molt la novel·la japonesa; és molt suau, lenta i bonica.

- Què me’n dius de l’e-book, és un sacrilegi?
De cap manera (riures)! És una bona opció, especialment per la gent que llegeix molt o que viatja. Tot i això, per mi és fred i em fa cansar la vista. Jo em decanto pel paper, ja que t’ofereix moltes altres sensacions! M’encanta marcar el llibre, ficar-hi notes, escriure-hi, etc., maltracto molt els meus llibres (riures)!

- Quantes vides té un llibre?
Moltíssimes, fins que caigui l’última pàgina i l’última paraula. Una vegada en vam trobar un molt malmès que el vam guillotinar i en vam fer punts de llibre. I la gent encantada! Marcava les frases o paraules que més li agradaven, i el llibre cobrava de nou vida i utilitat.

- Vas obrir ‘La sabateria’ deixant enrere una vida rutinària de quinze anys. Com valores aquest primer any de vida del projecte?
Estic molt contenta! La veritat és que dono les gràcies a tothom qui entra per la porta. A banda dels meus fills, ‘La sabateria’ és el millor que he fet. Ara el ritme de la meva vida el marco jo. Aquest projecte no el vaig engegar per estar muntada al dollar, sinó per ser feliç i perquè vull que la gent ho sigui a l’estar-hi. M’agrada que la gent vingui a gaudir de l’espai, de la música i dels llibres.

- Explica’ns com comença a escriure’s el vostre particular llibre de visites?
La nostra olla de pedretes! Demanem als visitants de la llibreria que ens regalin una paraula, i que l’escrigui en una de les pedres de l’olla. Alguna cosa en farem de totes elles! Encara no tinc clar el que (un text, una història, etc.); tot al seu temps!.

- Quina fórmula hauria d’aplicar-se perquè la gent llegeixi més?
Llegir no és obligatori, i això s’ha de respectar. Però és molt necessari: et fa ser curiós, et transporta, et fa viatjar, et fa veure les coses de maneres diverses. Per gaudir de la lectura has de tenir temps i predisposició. Jo mateixa puc arrossegar un paràgraf o un llibre durant molts dies. De vegades llegir una frase et fa pensar en alguna cosa que tu ja sabies i es fa llavors evident.

- Algun truc per remenar i trobar un llibre interessant en aquest oasi literari?
Jo llegeixo el final dels llibres, la darrera pàgina. De vegades m’equivoco (riures), però poques! És un bon truc! Crec que si el final d’un llibre és bo, l’inici encara ho ha de ser més.

- Envia un missatge a tots els nostres lectors i lectores!
Crec que la gent ha de tenir curiositat, ha de valorar i viure la cultura, i crec que aquesta ha de revolucionar consciències. També els recomanaria que exerceixin el dret de vaguejar, de tenir temps per ells mateixos i per observar el que els envolta.