Jump to navigation
- Com va començar el projecte de muntar aquesta petita formatgeria?Va ser una mica per accident. Nosaltres sempre hem sigut pagesos i teníem granges de porcs. En ser dos fills a casa, el meu germà i jo, vam decidir diversificar i buscar una altra activitat diferent. Vam posar cabres amb la intenció de vendre la llet per fer formatges però com que al principi teníem poques cabres que produïen poca llet, ningú ens la comprava. Així que vam decidir fer-los nosaltres.
- Però què en sabíeu de fer formatges?No en teníem ni idea. Ens vam buscar la vida. Ens vam assabentar de l’existència d’uns laboratoris a Santander que feien formació i hi vam anar. En vam fer un altre a Torre Marimon i així vam aprendre’n. A partir d’aquí vam anar provant.
- Vau començar amb una sola varietat?Sí, vam començar amb formatge fresc i mató perquè et permet fer-lo avui i vendre’l demà i no cal tenir-lo en estoc en una càmera. A mesura que vam anar tenint més llet, vam començar a fer formatges madurats. El problema d’aquests és que, com a molt aviat, el més jove el véns a trenta dies; d’altres a seixanta dies. Si els clients encara tarden una mica més a pagar, al final fas de banc tres o quatre mesos perquè tu pagues el pinso si tens animals, o la llet si la compres, i a més, tens el formatge madurant en una càmera. És per això que la gent quan comença intenta fer coses ràpides com iogurts, cremes de formatge, mató...
- I com ho vau fer per entrar al circuit de venda?Vam començar amb un formatge sota el braç i anar rodant per les botigues. A El Palau d’Anglesola, Mollerussa, Bellvís, Miralcamp... veiem una botiga, entràvem i ens presentàvem. Primer se sobtaven que féssim formatges aquí la zona. Després vam començar a anar a les fires, i de mica en mica, ens vam introduir al món formatger. Coneixent altres formatgers i algun petit distribuïdor, i així vas entrant al circuit. Ara fem nosaltres mateixos la distribució a la comarca o comarques veïnes i tenim un petit distribuïdor que compra productes selectes i ho reparteix en botigues i restaurants de Barcelona i Tarragona, botigues especialitzades de l’estat i també en algunes d’Anglaterra.
- Per què no es fan formatges en aquesta zona?Perquè tradicionalment Catalunya no ha estat terra formatgera fins fa poc. Aquí a la Plana no hi havia cabres. La gent tenia ovelles i un parell de cabres per si calia alimentar els corders. A l’alta muntanya però, la cabra s’adapta millor que l’ovella. Al Pirineu hi havia petits ramats de cabres i després de vendre’n la llet, feien formatge amb la que sobrava per tal de no llençar-la. Aquest s’assecava i a l’hivern, si no hi havia llet, consumien el formatge. Aquests són els inicis del formatge a Catalunya. Després es va regularitzar l’ofici i van anar sorgint petites formatgeries arreu de Catalunya. Ara mateix no tenim res a envejar als francesos perquè es fa tot tipus de formatge i n’hi ha de molta qualitat.
- La gent ho percep així o encara té més nom el formatge francès?El d’aquí es comença a apreciar. Sempre n’hi ha de mítics com el parmesà, el cabrales, el rocafort... però la gent ja els aprecia i els miren amb bons ulls.
- Els restaurants també consumeixen formatges locals? Costa més perquè, en general, els restaurants cuinen el formatge, no te’n donen un tros perquè te’l mengis. Així que si és cuinat, encara hi ha molts restaurants que compren formatge industrial que és més econòmic. Si és per fer taules de formatges, si que se’n comença a veure de catalans.
- Formeu part d’alguna associació?Sí, d’ACREFA (Associació Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatge Artesà). Som unes 80 formatgeries de Catalunya. Del Pla d’Urgell som els únics però n’hi ha alguns altres de prop com Aitona, Tàrrega, Agramunt o Artesa de Segre. Dins del gremi encara s’ha de posar ordre fins on són els límits del formatge artesà. Hi ha empreses que ho fan tot de manera industrialitzada i consten com a artesans. Caldria regular-ho.
- Al costat de la formatgeria també hi teniu les cabres que produeixen la llet. Quantes en teniu? Actualment?Ara 230. Produïm 1500 litres de llet setmanals de mitjana. Per fer els formatges, gastem la llet de 300 cabres i de 100 ovelles. La d’ovella la comprem perquè nosaltres no en tenim, i la que ens falta de cabra, la comprem a un senyor de Mollerussa que té 70 cabres. Quan es jubili, voldríem comprar-les-hi i així ja produiríem tota la llet que necessitem.
- Heu guanyat diversos premis a nivell mundial com el World Cheese Awards en diverses ocasions. Sí, és un premi al que t’has de presentar. Quan t’has inscrit, portes els formatges on t’indiquen i l’organització envia els formatges participants provinents d’Espanya al Regne Unit. Allà fan el concurs i et notifiquen si has guanyat. Hi participen tot tipus de formatge. Et puntuen el producte i si superes un cert nivell obtens el bronze, plata o or. De tots els guanyadors, en trien 50 i aquests obtenen la certificació de Super Or. Nosaltres hem obtingut el Super Or dos cops, que vol dir quedar entre els 50 millors del món.
- Amb quines varietats?Amb el Crisembert, que és semblant al rul·lo de cabra però fet amb llet crua d’ovella; i amb el lligat de cabra, que també és de llet crua. A banda, hem obtingut ors, plates i bronzes.
- Us han ajudat a donar-vos a conèixer i vendre més aquests premis?A nivell de vendre més quilos de formatge, diria que no o molt poquet. Si que ajuda a fidelitzar el client, a que et valorin més, et creguin i estiguin més contents i còmodes amb tu perquè veuen que tens un bon producte. On es nota una mica és a les fires. Si veuen que tens un premi d’aquest tipus, la gent s’interessa més.
- A banda de produir, també oferiu l’opció de visitar la formatgeria.Sí, vam començar quan alguns grups de nens de la comarca ens van demanar de venir a visitar-nos. Després, van sorgir algunes visites com associacions o grups de jubilats. Qualsevol persona o grup que vulgui venir, ens poden trucar i fixem una data. També fem tasts que combinem amb vi del Castell del Remei, que és d’aquí a prop. Ara m’agradaria fer una sala per rebre gent i tenir un espai habilitat per aquesta activitat.
- Creus que està molt saturat el món de la producció de formatges?Crec que comença a estar una mica ple. Han sortit moltes formatgeries en els últims anys i el mercat és el que és i les botigues petites de poble van tancant, així que hi ha menys espais per vendre i més productors.
- I als supermercats?Nosaltres venem sobretot a botigues selectes que són comerços que et valoren i defensen el producte. El problema que ens trobem és que el petit comerç no vol el producte si també es pot trobar a les grans superfícies. En aquest sentit, nosaltres només venem al Plus, que és una cadena que valora la qualitat i el producte de proximitat i el treballen amb taulell. També estem al Caprabo de Mollerussa, perquè som de la comarca i promocionen el producte km 0, i en un de Lleida. A la resta preferim no ser-hi perquè a més, la rotació és més llarga i el producte perd qualitat.
- Quins plans teniu ara? Voleu créixer? Créixer potser una mica però només per poder mantenir-nos a nosaltres i al negoci. Produir el suficient perquè les tres persones que treballem aquí ens puguem guanyar la vida i sostenir la formatgeria. Que si tenim un imprevist, com ara canviar una màquina o una avaria, puguem fer-ho. El que sí m’agradaria, com t’he dit, és poder fer una sala per rebre gent, fer visites, tastos. Que si ve un grup puguin entrar, asseure’s bé, perquè ara l’espai és molt limitat.
- En aquest sentit, creus que hi ha potencial turístic a la zona?Sí però hi ha molta feina a fer i els primers que s’ho han de creure són l’administració. Es va fer una associació de turisme a la comarca que se n’ha anat a norris i molta gent amb ganes de fer coses, s’han cremat. Ara mateix no tenim suport del Consell Comarcal ni de la Diputació. És quelcom que reivindico i s’ha de fer feina. Algunes agències ens van contactar i van portar autocars a visitar-nos. Si la gent ve aquí i veu el producte, en compra; tornen a casa i ho expliquen. És un boca orella. Els productors d’aquí hem de vendre fora perquè aquí no hi ha prou demanda. Si hi hagués turisme, podríem vendre directament. I aquesta mateixa gent que ens visita, es quedarien a dinar a un restaurant, que podria tenir una taula de formatges a la carta i així, tot és una roda. Això es el que passa al Pirineu, que poden vendre el seu producte a la seva zona i no han de sortir a vendre com nosaltres. Abarateixes costos i és més sostenible; hi ha menys transport i per tant, menys contaminació.. tot és millor.
Web Formatges Camps
