Antoni Gorgues: “El MUD és una proposta especial que requereix d’una absoluta falta de prejudicis”

Del 12 al 15 de març, el Festival Músiques Disperses porta a Lleida cinc propostes úniques del neo-folk d'aquí i de fora

Glòria Sala

08/03/2015

Música

El MUD és un festival de folk de ment oberta. Així el defineix l’Antoni Gorgues, el director d’aquest festival pioner de neo-folk a l’Estat espanyol. I és que el MUD no té res de típic i cal anar-hi amb la capacitat i el desig de deixar-se sorprendre per propostes que s’escapen de qualsevol etiqueta. Folk si, però amb l’esperit de transgredir i portar el gènere al terreny d’altres estils, revisar-lo, renovar-lo i mesclar-lo en un cocktail mestís de tradició i modernitat. Això és el que proposa aquest festival que arrenca dijous 12 amb el cantautor espanyol Xoel López i que fins el 15 de març portarà a l’escenari del Cafè del Teatre la fusió de sitar i flamenc de Gualberto, la llegendària cantautora britànica Vashti Bunyan, la cúmbia peruana dels mexicans Sonido Gallo Negro i la fusió de fusions dels grecs Afrodissey Orchestra.

"Els mexicans Sonido Gallo Negro seran un dels descobriments d'aquest any, sorprendran i molt!"

De les cinc propostes d’aquest any, tres són artistes estrangers. És el MUD més internacional?
No és intencionat, sempre prima la programació per sobre de l’origen dels artistes, però sí que és veritat que aquest any agafa un accent més internacional. I això és difícil, perquè normalment la contractació d’artistes internacionals és molt complicada, sobretot per un festival petit-mitjà com el nostre.

Per ser complicat heu aconseguit noms com la llegenda britànica Vashti Bunyan, que a més, el seu concert del MUD serà un dels poquíssims que farà a Espanya...
Feia tres anys que volíem portar-la al MUD i finalment ho hem aconseguit. La gent no iniciada en el folk potser no la coneixerà però té tota una història al darrere: va debutar el 1965 amb un single escrit pel mític Mick Jagger i el seu primer àlbum el produïda Joe Boyd, productor de Pink Floyd. No va triomfar aleshores, i després de deixar la música durant tres dècades, ara Devendra Banhart la reivindica i l’ha fet resorgir. Ja ha fet dos àlbums i al MUD presentarà el seu tercer treball.

També heu creuat l’Atlàntic per portar a Lleida els mexicans Sonido Gallo Negro.
Si, venen expressament al MUD i faràn a Lleida el seu primer, i de moment únic, concert a Espanya. Jo crec que seran una de les sorpreses del festival, per això valia la pena fer aquest esforç. Porten sis anys com a banda i a Mèxic són molt populars. Fan cúmbia peruana, conservant l’essència de la que es feia als anys 70 a Perú, però amb una actitut més propera al rock: amb guitarres elèctriques i amb la sonoritat particular de l’orgue Farfisa. A més, tenen una posada en escena tremenda! Estic convençut que serà un dels descobriments d'aquest any. Sorprendran i molt!

El triplet internacional el tanquen els grecs Afrodissey Orchestra. Què dir d’ells?
Aquesta proposta sí que serà sorpresa del tot, perquè la banda no ha editat encara cap disc, justament ara estan acabant de gravar el seu primer àlbum. Però el que hem pogut escoltar és interessantíssim. És una barreja de jazz i funk amb pinzellades del folk grec i mediterrani i percussió africana. Tot un joc d’aquest septet grec.

Pel que sembla, tres concerts gairebé únics i amb propostes molt particulars. Com rep el públic del MUD aquesta programació tan especial?
Tenim un públic molt aventurer, la gent ve precisament a deixar-se sorprendre. Amb els anys hem aconseguit que confiïn en nosaltres perquè gràcies al MUD han descobert grups que no coneixien i potser no haguessin conegut mai. Ara ja saben que el MUD és una proposta especial que requereix d’una absoluta falta de prejudicis: si no vas totalment desinhibit i amb la ment oberta, aquest festival no és per a tu.

És aquesta precisament l’essència del festival?
Si, la idea és evitar passar pels mateixos camins que els altres festivals de folk que es fan arreu de l’Estat espanyol, que tracten el gènere d’una forma més tradicional i molt propera al folklore. Nosaltres volíem aportar alguna cosa nova, pensàvam que calia una proposta més arriscada, que tractés el folk d’una forma desinhibida, més oberta a altres gèneres. I ja fa vuit anys vam decidir treballar en els híbrids, en el mestissatge i en les fòrmules que permeten mesclar el folk tradicional amb altres estils.

I d’alguna manera, buscar propostes úniques?
Si. De fet, el 50% dels artistes que han passat pel MUD o han tocat mai més en tot l’Estat espanyol. Això vol dir que el públic d’aquí només els ha pogut veure a Lleida. No obstant, aquest any obre el festival el cantautor espanyol Xoel López, que es ún dels pocs que desmunta aquesta teoria que els que toquen al MUD no toquen enlloc més. Però l’ocasió s’ho valia, perquè estic convençut que d’aquí a uns anys serà un dels noms populars de la cançó clàssica d’autor. I destacar també l’actuació del sevillà Gualberto, integrant del grup Smash i pioner en la fusió del folk andalús amb el rock. Al MUD presentarà el seu àlbum ‘Contrastes’, en el qual experimenta amb la música tradicional índia i el flamenc, una fusió de sitar i guitarra espanyola, amb Ricardo Miño, que ve valia la pena estar present al festival.

Aquest mestissatge de músiques és el que ha permès al MUD atansar el folk a públics molt diferents?
Si, serveix per endinsar a la gent en el món del folk i, sobretot, a gent jove, ja que el folk, en general, és un gènere més apreciat pel públic relativament adult. Ens hem adonat que al MUD tenim públic molt divers, des dels 20 als 70 anys. Barrejar estils ajuda a enriquir el coneixement del gènere i dels subgèneres. I també ens agrada jugar amb el risc perquè això és el que ens dóna autenticitat.

L’any que ve el festival fa 10 anys. Com ho celebrareu?
Cada edició del MUD busca ser especial, però ja estem treballant perquè l’edició de l’any que ve tingui alguna cosa que el faci encara més especial. Però de moment prefereixo pensar en aquest any. Ja ho tenim tot preparat, el mal ja està fet! Ara a gaudir d’una nova edició del MUD!