Cristina Mongay
,
28/03/2019
Música

Heura Gaya: "En el meu disc he volgut jugar a tres bandes amb la música tradicional, la meva música i els poetes"

Parlem amb la cantant junedenca Heura Gaya, que presenta el seu primer disc en solitari 'Gaya'
Heura Gaya

Foto: 

Surtdecasa Ponent
La seva vida batega, i ha bategat sempre, al so de la música. Des de petita l’ha fet vibrar, com el so d’una gralla, primer des de la tradició, i de mica en mica tot deixant pas a sons i ritmes folk i pop. Més enllà de la seva faceta com a grallera, Gaya és una cantant sensible, senzilla i pura poesia. De veu dolça i actitud inquieta i decidida, ara aposta pel seu propi projecte musical, ‘Gaya’. Parlem amb l’Heura Gaya!
Amb la maternitat i tornant a les arrels, he trobat el temps, la necessitat i l’energia per reemprendre’l i sentir-me completa en un projecte

- Com vas començar en el món de la música?
- Vaig començar d’una forma molt aficionada. Quan era petita, i vivia a Juneda, vaig anar a diverses escoles de música del territori. Així vaig descobrir la música clàssica. Després, una mica més gran, vaig descobrir el grup de grallers del meu poble i em va agradar molt! Potser més per un fet social que musical. Arran d’això, vaig introduir-me en el món de la gralla, fins que m’hi vaig especialitzar fent l’estudi superior d’aquest instrument a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). També vaig començar el superior de cant clàssic. Amb el meu pas a l’ESMUC, vaig vincular-me en diversos projectes de folk. D’entrada no tenia cap intenció de dedicar-me a la música (riures), però les passions sempre acaben sent més fortes.

- Parlar d’Heura Gaya fa inevitable parlar de la gralla. Què és per tu?
- Per mi és un instrument molt dolç i molt bonic, tot i que té molt mala fama. En tot cas, el seu so no el fa l’instrument, sinó l’instrumentista. Hi ha molta feina per endavant per tal de situar-lo en el mateix pla que la resta d’instruments. Per mi té molt sentit, m’arrela profundament a casa meva, al meu territori. És un instrument únic i ancestral, que ha acompanyat sempre a elements festius, però que permet també moltes altres coses.

- Per què la vas escollir, davant d’un altre instrument?
- Inicialment no vaig tenir un camí gaire planer en aquest aspecte, per dos factors. Primer, perquè l’estudi de l'instrument no està reglat encara; i segon, perquè el territori de Ponent no és un lloc de tradició directa de la gralla. És més, aquí venien grallers del Camp de Tarragona a fer les Festes Majors d’aquí perquè no hi havia instrumentistes. A les terres de Ponent el món de la gralla és de nova creació i no té forts precedents històrics.

- Abans de fer el pas i tirar endavant el teu projecte personal, has participat (i participes) en diversos projectes col·lectius, com ara amb la Cobla Catalana dels Sons Essencial, Tornaveus, o l’AMOR, Arrels, Branques i fulles, juntament amb Meritxell Cucurella Jorba i Meritxell Gené. Projectes que es mantenen, que conviuen,... com es gestionen?
- Sembla difícil, perquè són diversos i tots necessiten molta dedicació. Sovint els músics i artistes necessitem estar en molts projectes per poder arribar a sostenir-nos econòmicament de la professió.  En aquest cas, aquests són projectes coproduïts o que jo directament no lidero i la meva feina és implicar-me en els concerts i les gravacions; això em dona cert temps per combinar-los amb el meu projecte.

- Parla’ns de ‘Gaya’, el teu primer disc propi. Com neix?
- Es tracta del meu projecte personal i s’ha anat gestant des de fa cinc o sis anys enrere. Les cançons han anat sorgint, però no acabava de trobar ni l’energia ni el temps per elaborar un disc. Creativament he necessitat una mica d’espai perquè tornessin a aflorar les idees. Aquestes estaven allà, en un calaixet, recopilant-se. Potser per això el disc combina elements molt diversos, perquè és fruit de molts anys i referents diversos. Ara, amb la maternitat i tornant a les arrels, he trobat el temps, la necessitat i l’energia per reemprendre’l i sentir-me completa en un projecte.

- A ‘Gaya’, la veu, la poesia i la teva música són les tres protagonistes indiscutibles, així com els sons mediterranis que fan reviure la cançó tradicional de la mà del pop i el folk.
- El meu espectre musical ha estat molt ampli. És cert que he treballat molt amb folk, però també vaig estudiar cant clàssic i he fet força coses de modern, jazz, patxanga, etc. M’agraden coses força diferents i això es veu reflectit en el meu projecte.

- Per què vas decidir ficar-li ‘Gaya’?
- Les raons són diverses! Una és perquè Gaya és la deessa de la terra i tinc la sort que la vida m'ha regalat aquest cognom que alhora lliga molt bé amb mi, perquè sóc una persona molt arrelada i tinc molta necessitat de territori. Una altra raó és que la majoria dels primers discs que he fet amb altres projectes no tenen nom propi; duen el nom directament del projecte, i amb el meu, d’alguna manera,segueixo aquesta tradició. ‘Gaya’ és tota una reafirmació!

- ‘Gaya’ és ben bé un projecte al complet teu; fins i tot, tu ets l’autora del disseny gràfic del disc. Has deixat florir la teva part més creativa, unida amb les Belles Arts.
- Efectivament! Ja havia fet alguns dissenys de discs. I en el meu primer disc això no podia faltar. A banda, ja tenia alguna idea molt concreta d’imatge. La portada conté el gravat real d’un arbre, i convida a perdre’s en la seva història a través dels seus cercles irregulars. El gravat el vaig fer amb el meu pare, i en els concerts venem els originals enumerats. L’arbre, d’alguna manera, reflecteix una secció de mi mateixa.

- Entre altres peculiaritats, en els teus directes trobem la incorporació de sonoritats insòlites, com un sedàs i cigrons.
- Sí! Tot i això, el pes més important del so del disc prové de la guitarra, el baix i la bateria. També hi ha la presència d’instruments tradicionals –que són casa meva–, com ara l’acordió diatònic, que apareix força camuflat; i algunes percussions. Però la novetat, per mi, és treballar amb els tres primers instruments (riures).

- Els teus temes són pura poesia; de fet, en alguns casos treballes directament en ella.
- La poesia és molt present al disc, per sorpresa meva! No és que jo sigui una gran lectora de poesia, però arran l’espectacle ‘AMOR’, m’hi he endinsat una miqueta, especialment en els clàssics, i he de confessar que m’ha calat fons. La comunió poesia i música és ancestral. I quan tu no ets gaire destre escrivint i sents una gran admiració pels mestres, arribar en aquest confluir és perfecte. Hi ha alguns poemes, inclosos com a base del disc, que he sentit perfectes per la música que hi ficava. En el meu disc he volgut jugar a tres bandes amb la música tradicional, la meva música i els poetes.

- Si haguessis d’escollir un dels temes del disc... quin seria?
-  És curiós com cada tema va passant per processos diferents i va canviant (amb els arranjaments, amb la gravació, la masterització, etc.). Hi ha una cançó que és ‘La teva pell’, la primera del disc, que per mi era important emocionalment, però no pensava que fos un dels temes més rellevants del disc i ho ha acabat sent. Tenia moltíssima necessitat de què fos la carta de presentació del projecte, perquè realment ensenya prou l’emoció que hi ha darrere del disc. El text ja és molt sentit, i amb la producció que l’hi hem fet, aquesta càrrega augmenta.

- A l’hora de pujar a escena, tens algun truc confessable?
- Jo estudio molt al cotxe, em passo moltes hores al dia conduint i això em permet pensar molt al cotxe, fer cançons al cotxe, etc (riures). M’agrada tenir un petit moment per mi sola abans de pujar a l’escenari, ni que siguin deu minuts, per centrar-me. 

- Què sents quan cantes les teves pròpies cançons?
- Sobretot en aquest projecte m’endinso en el què dic, en el paisatge emocional que vull transmetre. M’agrada posar-me en la pell de la cançó, sentir el text, i poder-lo transmetre al públic perquè també el visqui.

- Envia un missatge a totes les nostres lectores i lectors!
- Convido a la gent a escoltar el disc ‘Gaya’, amb tranquil·litat, perquè és un anar a buscar el llenguatge propi, un univers de cançons i sentiments. I encara més, us convido a descobrir-lo en directe en la seva presentació el dia 30 de març al Teatre Foment de Juneda, o el 6 d’abril al Teatre Kursaal de Manresa.
 

Més informació: 

També et pot interessar