Yung Rajola: "La música catalana no travessa fronteres quan ho hauria de fer"

L'artista lleidatà ha publicat recentment 'Cor trencat', un primer disc que connecta les músiques urbanes i la cançó d'autor

Helena Martín

04/03/2021

Música

'Cor trencat' (Halley Records, 2021) és el primer àlbum de Yung Rajola, però també una expressió autobiogràfica que mostra la puresa emocional i musical del músic lleidatà. Acabat d'estrenar a la indústria musical catalana, l'artista s'obre el pit en canal i transita entre les músiques urbanes i la cançó d'autor. També rep amb els braços oberts les bones crítiques que està recollint el nou disc.

Com a músic lleidatà, no tinc pares de la indústria musical

- Has publicat el teu primer àlbum. Quan i com vas decidir que volies dedicar-te a la música?
Vaig començar al món de la música de casualitat, jo cultivava les arts d'altres maneres, amb poesia i amb pintura. Actualment, però, em dedico a la publicitat i també he estudiat Periodisme. Arran que un amic meu, amb qui vivia fa un temps a un pis de 70 metres quadrats a Collblanc, va començar a cantar, em vaig unir a ell. Era molt pesat, i un dia vaig anar a buscar una ampolla de vi i vam fer un tema. A poc a poc m'hi vaig endinsar, després va venir a viure a casa el Sr.Chen. T'hi vas trobant, el camí que he anat fent ha estat molt orgànic, els passos que he seguit me'ls he anat trobant. Vaig fer aquest treball perquè vivia amb el Sr.Chen, volia fer un EP i ens vam embolicar a fer temes, i va acabar sortint un disc.

- En algun moment tot això es professionalitza: firmes un contracte amb un segell, edites el disc...
Va ser sobretot per la pandèmia. El disc el vaig acabar fa un any i el vaig enviar a Halley Records perquè vaig pensar que els podria agradar. No m'imaginava gens, venint jo de l'underground pur, que hi havia tants passos i que s'havien de cuidar tants aspectes. Mai havia vist un contracte discogràfic. No vaig decidir professionalitzar-me, va anar sorgint. El meu és un projecte petit, però al final, era qüestió de presentar-lo el més gran possible.

- Què t'ha semblat l'entrada a la indústria musical?
Encara no ho he viscut tot, he tret un primer disc enmig de la pandèmia. He vist de ple com funciona la indústria musical catalana, i té pros i contres, però no conec com és de veritat l'engranatge. La indústria catalana té una infraestructura que funciona per si sola, et pots guanyar bastant bé la vida amb un any de gira de disc, però trobo a faltar projecció en l'àmbit nacional i internacional. Veig una frontera lingüística amb el castellà. La música catalana no travessa fronteres quan ho hauria de fer, perquè nosaltres mateixos no acabem de tirar cap aquí o perquè la música catalana no té la rebuda que hauria de tenir.

Yung Rajola | Foto: Pau Griera
- En el cas de la música feta a Lleida, hi ha barreres?
No crec que els de Lleida estiguem assenyalats o que la nostra manera de parlar estigui mal vista. Tot i això, a Lleida hi ha més talent que gent visible al món de l'audiovisual i de la cultura. Per què quan fan una sèrie d'estudiants de Barcelona, n'hi ha que parlen castellà i no n'hi ha de Lleida? Es troba a faltar, des de Barcelona, que és on es fa el periodisme, una mica de visibilitat. Però per altra banda, Lleida té poca educació pel que fa a indústria cultural. S'hi fan coses, però jo com a músic no tinc pares de la indústria musical, hi ha poca gent que ha sortit d'aquesta crisàlide. No hi ha moltes sales d'art, hi ha programació cultural escassa... També és cosa nostra.

- En la teva música hi ha el reflex del teu pas per Barcelona, exemples d'un dia a dia que podria ser el teu. La teva música és autobiogràfica?
Moltíssim! Sóc molt jove en fer música i la manera com connecto amb el públic és despullant-me i parlant de mi. Moltes cançons que semblen de conya, com la de 'MAMA', que semblen sàtires, en realitat parlen de coses meves. Amb 'Cor trencat' parlo de coses sobre mi i de coses que m'han fet mal els últims anys.

- Aquest 'Cor trencat' reflecteix la generació de joves actual?
Totalment, i més amb aquest últim 2020. S'ha parat el món i la gent s'ha parat a reflexionar, ens estem adonant de com som de vulnerables. Fins fa quatre dies estàvem en una rutina completament boja: despertar-se, treballar, quedar amb els amics... Vivíem d'una manera hedonista, sense parar a pensar, i de sobte la gent s'està analitzant. El disc, tot i que està acabat des de fa un any, ha sortit en un moment ideal perquè la gent connecti amb el missatge. 'Cor trencat' em va sortir molt pur: el vam estar cuinant durant mesos amb el Sr.Chen, el vam gravar quan ens venia de gust. Eren fluxos de sentiments que tenia dins, de com veia el món o a mi mateix.

Imatge de portada de 'Cor trencat' | Foto: Marc Castelló
- A part de ser pintor, també escrius poesia, i l'inclous al disc en petits recitats. Què aporta la poesia que no pot aportar la música?
La música aporta unes coses i la poesia d'altres, tot i que tenen punts convergents. La música i el rap beuen de molts aspectes de la poesia, però no m'agrada comparar-los, són diferents. Són arts que es retroalimenten entre elles. Al disc hi ha moments en què recito perquè m'agrada incloure-la en el que faig.

- Els estils que utilitzes també són variats: encara que et classifiquin en el rap, també fas cançó i mescles de gèneres. Com etiquetaries la teva música?
Jo faig música. Hi ha artistes que són rapers o cantautors, però a 'Cor trencat' hi ha molts estils. Avui dia tenim infinites possibilitats, no has de ser un gran compositor per fer un gran tema, sigui l'estil que sigui. Ara hi ha cantants que no tenien ni idea de música urbana i n'estan fent, i passa el mateix a la inversa. Crec que s'han democratitzat molt els estils de música. En el cas del disc, transito dos mons: urbana i cançó d'autor. Sempre hi haurà detractors i amants del que fas...

- Com ha estat la rebuda del disc?
Molt bé, estic molt content. El disc ha deixat una bona empremta, la gent s'hi va interessant, i això mai m'havia passat. Com més gent l'escolti, més agradarà. Jo parteixo de la base que durarà un any o una mica més, el vull esprémer. Com a artista m'ho pago tot jo, no tinc molts seguidors a Instagram i tenir exposició mediàtica és anar picant pedra. Ha estat treure el disc i seguir treballant, clar!