,
15/11/2019
Art urbà

Cyrano a la ciutat

3 d’octubre de 2018. Cyrano de Bergerac, vestit amb barret, capa i espasa, es troba a la sala d’espera de la consulta d’un cirurgià d’estètica. El doctor du una bata blanca i botes blaves.  

Doctor: Endavant distingit Cyrano. Ja podeu entrar. (Cyrano entra a la consulta) Seieu, si us plau.

Cyrano: Gràcies honorable doctor. (Cyrano seu) Aquesta cadira és d’una comoditat espectacular. Hom podria fer tota la seva vida sobre aquestes quatre potes. Badar, escriure, tallar-se les ungles. (Cyrano es recolza) Quina capacitat que té aquest respatller d’abraçar l’esquena. Crec que aquí assegut seria capaç de treure l’espasa i lluitar contra cinquanta homes. Sens dubte combatria ben descansat...

Doctor: Cyrano, me n’alegro que us trobeu còmode, però heu vingut des de tan lluny a la ciutat i a la meva consulta només per honrar aquesta cadira? 

Cyrano: Disculpeu doctor que no voldria fer-vos perdre el temps. La vida a la ciutat és un autèntic rellotge. He vingut per un altre tema. 

Doctor: vos direu. 

Cyrano: (Cyrano mou el cap i fa una ullada a tota la sala) Oi que estem vos i jo sols? Que ningú no ens sentirà pas? 

Doctor: no us preocupeu que ningú no escoltarà les vostres paraules. Només jo i les meves dues oïdes. 

Cyrano: (Cyrano s’apropa al doctor mostrant-li la cara) Doctor, mireu el meu nas. És odiós. Contempleu la llargada, l’amplada, els bonys. Guaiteu quin perfil. Aquest nas arriba sempre als llocs un quart d’hora abans que jo! És cert que puc olorar la primavera al mes de febrer. I cert és també que puc endevinar, en una simple aspiració, quin plat s’està cuinant tres cases més enllà. I li agraeixo a la natura que m’hagi dotat amb tanta quantitat d’oxigen que m’entra per aquests dos enormes forats….però ai doctor...aquest nas és la meva profunda tristor. Mireu-me bé, què puc esperar jo de l’amor amb aquesta horrible protuberància?

Doctor: és per amor llavors que esteu aquí? 

Cyrano: existeix algun altre motiu humà? 

Doctor: a qui estimeu? Si m’ho podeu dir.

Cyrano:  A la més bella! A una rosa mullada quan acaba de ploure! A Roxana, una nimfa angelical! Però ella gairebé no em mira. A qui li agrada veure l’horror fet nas? Ella desitja un altre home a qui l’univers l’ha dotat de l’equilibri de la bellesa!

Doctor: M’esteu volent dir que us voleu operar? 

Cyrano: Sí, doctor. Utilitzeu el bisturí més potent! Si cal una destral ben afilada i feu d’aquest nas tan sols un sospir d’os i carn. 

Doctor: Cyrano, és una intervenció complicada. No us vull convèncer de res, però  jo que us conec, sé que vos guardeu en aquest nas un sac de saviesa i de paraules. Sabeu que us convertireu en un altre? Que podria ser que oblideu els verbs i els adjectius més justos? 

Cyrano: que n´és un adjectiu al costat d’una carícia de Roxana. ¿Cal parlar en l’amor? Quants adverbis hi ha en una abraçada? En un petó quants mots hi caben? 

Doctor: (El doctor s’aixeca i s’acosta a Cyrano. Inspecciona el nas i delimita amb rotulador blau certes zones de la cara)

Cyrano: Opereu-me doctor. Traieu-me l’eloqüència que em mata i regaleu-me el do de la  bellesa. Deixem el talent per Moliere i a mi doneu-me el plaer de caminar observant l’ombra del meu nas sobre els murs. Feu un bon acte i salveu el meu cor esculpint un nas suau i fi com una fulla! Tanmateix, és tan senzill!, només cal entrar al quiròfan i canviar la ploma per miralls. Els versos per cartílags tendres. La inspiració per un frontis delicat. I quan ja tot estigui fet, passejaré amb el cap ben alt per Bergerac. I tots els que ara riuen de mi per aquest nas de bufó, plens d’enveja, cridaran: oh és ell! És Cyrano! Cyrano, l’operat! 

I en una nit d’estiu de lluna plena arribarà el miracle. Roxana primer m’acariciarà el llavis i després, lentament, em besarà. I mai més escriuré, begut i perdut, cap poema trist de matinada.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Elena Asensio (Barcelona, 1981) és llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i postgrau en Producció i Gestió Cultural. La seva vocació ha estat el món de la comunicació. S'hi dedica des de fa més de 15 anys. Primer en agències de publicitat i actualment en l'àmbit públic. Ha participat com a guionista i locutora de diferents programes de ràdio (El Prat Ràdio) i en la creació de diverses propostes escenogràfiques. 

15/11/2019
3 d’octubre de 2018. Cyrano de Bergerac, vestit amb barret, capa i espasa, es troba a la sala d’espera de la consulta d’un cirurgià d’estètica. El doctor du una bata blanca i botes blaves.  
29/05/2019
Dimarts. Tarda. Torna de la feina content però cansat. Els caps li han acceptat un nou projecte en el que porta treballant molt de temps. Sap que li suposarà més hores de feina però potser així aconseguirà que li pugin el sou. Entra a l’escala.
02/04/2019
En aquesta ciutat ningú camina a poc a poc amb els braços creuats a l’esquena badant sense rumb. És un lloc frenètic on els semàfors canvien de color cada pocs segons.
14/11/2018
No sap si és feliç. Alguna vegada ho ha sigut. Últimament, mentre està fent alguna cosa quotidiana com repassar-se les celles o estendre els mitjons, sent com si un tros del cor li pesés massa.
26/07/2018
Un dia després de l’enterrament vaig tornar a casa de l’àvia. Vaig picar tres cops a l’intèrfon. Era la nostra contrasenya. No calia fer res més. Fer tres tons i a continuació la porta s’obria. Quan l’àvia era més jove la porta s’obria ràpid.
10/04/2018
La llum de la pantalla del mòbil avisava que eren les deu del matí. Ella va obrir els ulls com va poder.
25/02/2018
Camina per la ciutat acompanyada dels seus pensaments. El mes de juny està a punt d’arribar i els carrers es posen les xancles. Gira el cap a banda i banda per veure si troba alguna drecera que l’allunyi de turistes i d’urbanites nerviosos.