,
25/05/2020
Els artistes parlen
Ignasi Blanch

Ignasi Blanch (il·lustrador)

Va nèixer a Roquetes el 1964. És il·lustrador. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va viure tres anys a Berlín, on es va especialitzar en tècniques d'impressió i gravat al centre Künstlerhaus Bethanien. Resident a la capital d'alemanya quan va caure el mur, va ser escollit únic representant de Catalunya i de l'Estat espanyol en el projecte internacional East Side Gallery sobre el mur. Ara il·lustra diversos projectes editorials i col·labora amb la revista digital Catorze.

- Com estàs vivint el confinament?
Bé, cuidant-me però molt actiu. Poder mantenir un ritme de treball constant i per instint m'ajuda. A part de les propostes d'il·lustració pendents, dibuixo sense parar i d'una manera lliure. Gairebé per inèrcia i de manera immediata expresso a llapis tot el que sento amb la Covid-19. Visc aquesta etapa amb la màxima calma possible, amb molts qüestionaments també però mirant de viure el present amb intensitat. Segueixo col·laborant amb gent creativa i amiga com l'actriu Myriam Mézières amb qui no parem de fer volar el cervell.

- Què fas en el teu dia a dia que no fessis abans?
A part de dibuixar, he recuperat la cuina. Abans ho feia més sovint i m'agrada molt però fa temps que no hi dedicava atenció. Aquestes setmanes he revisat les receptes de cuina de la família i he tornat a fer coc ràpid, per exemple. Esmorzo en calma i assegut, sense presses i als vespres miro més cinema. Per cert, no miro sèries! Dedico temps a la gent estimada i també faig moltes trucades a persones grans que estan soles.

- Què creus que has après d'aquesta època a casa?
És una gran sort compartir la vida amb la persona que t'estima i estimes. He après a valorar el temps d'una altra manera. He reflexionat molt sobre el meu treball com dibuixant i a entendre'l des d'una altra perspectiva. M'he retrobat amb els meus alumnes -imparteixo classes online d'il·lustració a adults- i valoro molt la seva força i com mantenen la il·lusió per seguir construint el seu itinerari com a futurs il·lustradors. Un tema molt important i que em preocupa i em desperta molt d'interès és la mirada que fem de nosaltres quan som vells. Socialment considero que fem tard en la valoració i no cuidem prou aquesta etapa plena d'experiència.

- Com t'imagines la vida després?
La vull imaginar millor. Després d'un temps d'adversitats haurà de tornar un temps de bonança, de molta força creativa i de poder compartir la vida amb persones amb ideals i amb força. Penso que des de les administracions s'haurà de posar en valor la cultura. Si no, estem perduts. Em costa, però, ser optimista quan hi penso. Personalment, necessito abraçar molt la gent a qui estimo i seguir dedicant més temps, si es pot, a l'art i a la feina de creació. Només m'importa l'amor i l'art. I saber compartir-ho.

- Què és el que més t'ha impressionat aquests dies?
Sobretot m'ha entristit molt la mort de gent estimada i amb solitud. Vida i mort es donen la mà a casa de tots i això fa pensar molt.  Per altra banda m'ha empipat molt la poca categoria de molts dirigents polítics i tornar a veure els militars a primera fila quan es tractava un tema de salut. Em provocava molt de desencant i també molta ràbia.

- Pots recomanar un llibre, una pel·lícula i un disc?
Podria recomanar-ne moltes. Com a pel·lícules m'agradaria recomanar 'Caras y lugares' d'Agnès Varda i JR. Un viatge de dos artistes, de dues generacions i amb gran sincronicitat. 'Maudie, el color de la vida', la vida d'una pintora naïf a Canadà i la seva relació amb un marit inseparable i tots dos molt vulnerables. He rellegit 'Cartes a un poeta jove' de Rainer M. Rilke, aquest cop amb la traducció en català de Ramon Farrés, editat per Angle Editorial i que ara mateix he d'il·lustrar per a una editorial de clàssics. També recomano 'Amors sense casa' un recull de poesia LGBTQ catalana a cura de Sebastià Portell i també editat per Angle editorial. Un disc que no puc deixar de proposar seria qualsevol de Natalie Merchant i sobretot ara proposaria escoltar 'Leave your sleep'.

* Més info: 
Twitter Ignasi Blanch
Facebook Ignasi Blanch

 

Volem parlar amb els artistes perquè ens expliquen com estan vivint el confinament i com interpreten el món que vindrà després d'aquesta crisi.

18/05/2020
El que va ser un dels impulsors del grup Anímic, Ferran Palau (Esparreguera, 1983), ha desenvolupat els darrers anys la seva carrera en solitari, amb la publicació de quatre treballs, l'últim d'ells
15/05/2020
Gessamí Caramés (L’Ametlla de Mar, 1992) actua davant dels fogons i de les càmeres per satisfer el paladar dels comensals més exigents.
13/05/2020
Joan Masdéu (Reus, 1974) inicia la seva carrera musical al capdavant de Whiskyn’s i, durant els disset anys de trajectòria de la banda, van publicar nou discos i van fer més de set-cents concerts.
12/05/2020
Dolors Miquel (Lleida, 1960) és poeta.
11/05/2020
L’il·lustrador Oriol Malet (Martorell, 1975) és col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació com La Vanguardia, Time Out i Jot Down; i ha treballat amb editorials com Teide, Barcanova, La Galera, Randomhouse, Cruïlla o Animallibres.
07/05/2020
Anna Roig (Sant Sadurní d'Anoia, 1981), és una cantant i compositora penedesenca, captivada per la cançó francesa.
06/05/2020
Kids from Mars és una banda molt jove de Blanes formada per l’Óscar i en Roger que, amb només 15 i 16 anys, es van presentar en societat el 2019 amb un primer EP de títol