,
13/05/2020
Els artistes parlen
Foto:
Victor Rubio

Joan Masdéu (músic)

Joan Masdéu (Reus, 1974) inicia la seva carrera musical al capdavant de Whiskyn’s i, durant els disset anys de trajectòria de la banda, van publicar nou discos i van fer més de set-cents concerts. L’any 2011, Masdéu publica en solitari 'Casa Murada' (Música Global), després vindria 'Dissabte' (Música Global) i 'Innocents' (Satélite K). Al setembre de 2019, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari del primer disc de Whiskyn’s, el músic reusenc publica el disc 'La Flor del Panical, Whiskyn’s 25 anys'

- Com estàs vivint el confinament?
He de dir que ho estic portant raonablement bé. Sóc de les persones que ens ha tocat viure aquest confinament en solitud. En el meu cas, vivint sol i treballant normalment des de casa quan no sóc fora de bolo, podríem dir que hi estic prou habituat. M'agrada pensar que, d'alguna manera, això m'ha anat a favor a l'hora de no notar un canvi tan dràstic com per a les persones que estan acostumades a sortir a treballar diàriament fora de casa. No em queixo i intento viure-ho amb la màxima calma i acceptació possibles. Tot i així, aquesta reclusió obligada de tantes setmanes, evidentment comença a passar factura a tothom.

- Què fas en el teu dia a dia que no fessis abans?
En primer lloc, segurament gaudir de petites coses que passaven inadvertides o que massa sovint donem per fetes. Agrair-les i viure-les a un altre ritme. Escoltar de nou cantar els ocells enmig de la ciutat, és increïble. Dedicar-me temps, aprendre a estar només amb mi mateix, explorar-me i conèixer-me una mica més i amb menys interferències. Temps, al cap i a la fi, que és l'únic del que disposem mentre en tenim... Malgrat l'evident adversitat de la situació actual, ja veurem si en un futur no trobarem a faltar algunes d'aquestes estones i alguns aspectes d'aquesta reclusió amb nosaltres mateixos...

- Què creus que has après d'aquesta època a casa?
En primer lloc m'ha servit per aprendre a ser més pacient i entendre que les coses poden anar a un altre ritme. També a relativitzar-les per procurar donar-los una importància més equilibrada. A donar-me permís per deixar que, senzillament, les coses passin. I sobretot, per molt que sovint ens hi entestem, he entès que no podem imposar-li el ritme a la vida, sinó que és la vida qui marca el tempo. Crec que tenim l'oportunitat d'aprendre això de tot aquest procés, ja que si seguim forçant invariablement el ritme a la vida, correm el risc de tornar-nos a trobar en situacions similars sistemàticament. He après que, de vegades, quan l'ésser humà s'entossudeix a no aturar-se quan la natura ho demana, és ella mateixa qui agafa les regnes i ens fa aturar a nosaltres. Tot passa, cert. Però també tot torna.

- Com t'imagines la vida després?
Tenim mala memòria i em fa una mica de respecte pensar que quan això comenci a remuntar i siguem capaços de recobrar una certa normalitat, ho puguem oblidar tot massa de pressa. Que no ens hagi servit per veure que el medi ambient ens està demanant a crits més respecte des de fa massa de temps. Em fa por que sigui un "campi qui pugui" i que sortim en estampida per recuperar el nostre pressumpte "nivell de vida" amb el mateix inconscient modus operandi. Crec que estem comprovant que la manera de fer que ens ha dut fins aquí és errònea, nociva i destructiva. Amb això no vull dir que m'agradi imaginar-me la vida així després de tot això però, observant la trajectòria de l'espècie humana, molt em temo que, lamentablement, és el que hi haurà una vegada més.

- Què és el que més t'ha impressionat aquests dies?
La solidaritat de moltes persones, de molts sectors. L'instint innat de supervivència, de lluita i de superació. La capacitat de reinventar-nos, la quantitat d'iniciatives. El poder de la imaginació, de la creativitat... D'altra banda, també la immensa tristesa i impotència descarnada que ha de suposar el fet de perdre, de la nit al dia, persones estimades sense ni tan sols poder-les acomiadar. Una situació que no ens haguéssim pogut ni imaginar dos mesos enrera, més enllà de la ciència-ficció. Això ens ha esgarrifat a tots, agafant-nos per sorpresa i hem comprovat que, ni tenim tant de poder sobre les coses com potser pensàvem, ni som tan invencibles com potser crèiem.

- Pots recomanar un llibre, una pel·lícula i un disc?
Més que recomanar un únic títol de cada, cosa que sempre se'm fa difícil, proposo l'últim llibre que estic llegint, una de les pel·lícules que tenia pendent i l'últim disc que he adquirit aquests dies de confinament. Amb això vull dir que no tenen per què ser obres de capçalera per a mi però són les que m'acompanyen o m'han acompanyat en algun moment durant aquestes setmanes. De llibre, 'Cash', autobiografia de Johnny Cash (Johnny Cash & Patrick Carr, 1997). De pel·li, 'Two of us, Un Encuentro Legendario' (Michael Lindsay-Hogg, 2000) i de disc 'The Tree of Forgiveness' (John Prine, 2018).

* Més info: Web Joan Masdéu

Volem parlar amb els artistes perquè ens expliquen com estan vivint el confinament i com interpreten el món que vindrà després d'aquesta crisi.

18/05/2020
El que va ser un dels impulsors del grup Anímic, Ferran Palau (Esparreguera, 1983), ha desenvolupat els darrers anys la seva carrera en solitari, amb la publicació de quatre treballs, l'últim d'ells
15/05/2020
Gessamí Caramés (L’Ametlla de Mar, 1992) actua davant dels fogons i de les càmeres per satisfer el paladar dels comensals més exigents.
13/05/2020
Joan Masdéu (Reus, 1974) inicia la seva carrera musical al capdavant de Whiskyn’s i, durant els disset anys de trajectòria de la banda, van publicar nou discos i van fer més de set-cents concerts.
12/05/2020
Dolors Miquel (Lleida, 1960) és poeta.
11/05/2020
L’il·lustrador Oriol Malet (Martorell, 1975) és col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació com La Vanguardia, Time Out i Jot Down; i ha treballat amb editorials com Teide, Barcanova, La Galera, Randomhouse, Cruïlla o Animallibres.
07/05/2020
Anna Roig (Sant Sadurní d'Anoia, 1981), és una cantant i compositora penedesenca, captivada per la cançó francesa.
06/05/2020
Kids from Mars és una banda molt jove de Blanes formada per l’Óscar i en Roger que, amb només 15 i 16 anys, es van presentar en societat el 2019 amb un primer EP de títol