Dolors Vilarasau, el teatre i el lloc

Núria Casanovas | @descosits

Els afortunats que fan vacances segons el calendari infantil, ja no saben a quin dia viuen. Els que no, enguany tenen la sort de gaudir d’un cap de setmana de quatre dies, de Nadal als Sants Innocents. Per això el trajecte d’aquesta setmana transcórre durant quatre dies en lloc de dos, però es queda en un mateix emplaçament: el Monestir de Sant Cugat. 

Dolors Vilarasau, santcugatenca de naixement i dona de teatre, dirigeix des de fa 14 anys l’espectacle Pedra i Sang, que es basa en l’assassinat, la Nit de Nadal de l’any 1350, de l’Abat Biure durant la missa del Gall, davant de tots els feligresos. “No m’he perdut cap representació”, afirma orgullosa. Des de l’any 2000, quan l’Ajuntament de Sant Cugat va demanar a la seva companyia de teatre (Tetrateatre) que elaboréssin un espectacle poètic per recordar el 65è aniversari d’aquells fets, han passat ni més ni menys que un centenar de funcions. La funció número 100 serà, precisament, dissabte 27, i la seva directora no s’ho pensa perdre. 

“Poc ens pensàvem que acabaria sent una tradició com els Pastorets”, assegura. “Però des del primer any vam veure que el text de Josep Maria Jaumà atrapava, tenia ganxo i podia créixer”. Així, mentre a la majoria de pobles i ciutats es conrea la tradició dels Pastorets, a Sant Cugat en tenen una de pròpia que, a més, no és exportable: “De Pastorets n’hi ha molts, de Passions n’hi ha moltes, però Pedra i Sang és un espectacle únic”. 

Un nadal sanguinari
L’espectacle recrea l’assassinat a sang freda de l’Abat Biure durant la Nit de Nadal, per part d’una colla de nobles del Vallès. L’esdeveniment local és també un bocí de la Història de Catalunya. Després d’aquests fets es va modificar la llei d’herències, incloent-hi el que es coneix com “la legítima” (una part proporcional de l'herència que els fills sempre poden reclamar, encara que aquesta no els tingui en compte). Això es deu a que, en un principi, el crim fou perpetrat per Berenguer de Saltells quan el seu pare, en morir, deixà tota l’herència al Monestir de Sant Cugat. Les ramificacions d’aquest crim (quotes de poder, canvis de jaqueta) el converteixen en un dels misteris de la història de Catalunya. Tot i això, com assenyala la mateixa Vilarasau, “només hi ha un llibre que hi faci referència: Un Nadal tacat de Sang, de l’historiador Salvador Cardús (avi del sociòleg)”. A més de la història, la tradició popular en conserva nombroses llegendes i refranys. Sense anar més lluny, ens explica la directora, els coneguts “Terrassa, mala raça i Sabadell, mala pell”, provenen del poble de Sant Cugat, en saber que els nobles que participaren del complot provenien d’aquestes localitats. 

El lloc del teatre
De seguida ens adonem que, per a Dolors Vilarasau, la ubicació és molt important: “dóna un aire especial a l’espectacle, et sents part de l’entorn”. A part de dirigir Pedra i Sang, també porta la batuta de l’espectacle Maragall a casa, un recital poètic ubicat al menjador de la casa-arxiu del poeta Joan Maragall, a Sant Gervasi. L’espectacle fou escrit també per Josep Maria Jaumà, i és interpretat des de fa més de tres anys pel sabadellenc Jep Barceló. A part de compartir amb Pedra i Sang dramaturg, directora i compositor de la Banda Sonora (Joan Alavedra), l’espectacle Maragall a casa és també un site-specific (espectacle pensat per ser representat en un espai concret) que, lluny de ser efímer i puntual, gaudeix d’una bona salut i té un èxit perdurable. “M’agrada pensar que les coses que faig tenen una durada en el temps”, somriu Vilarasau. 

Art per a tothom, art al carrer
Sant Cugat és casa seva i, per tant, el territori on sovint podem veure-la en acció: els recitals monogràfics poètics de Nadal (que van donar pas a Pedra i Sang), les lectures dramatitzades al carrer, durant l’estiu, o el mateix Pedra i Sang són només alguns dels exemples de la voluntat divulgativa i pedagògica de la directora. “Els temples fan por, la gent s’ho pensa dues vegades a entrar en un teatre. Però si els portes el teatre o la poesia al carrer, omplen les places”. 

Família de teatre
La pregunta és obligada, i la resposta, òbvia: les Vilarasau a Sant Cugat són conegudes pel teatre. “Quan l’Emma va voler entrar a l’Institut del Teatre em va demanar que l’ajudés a preparar el mònòleg, i la van agafar”, explica contenta. “Ens ha apropat més la passió pel teatre que no pas el fet de ser cosines segones”, afegeix. Però no són les úniques Vilarasau dels escenaris santcugatencs. “La meva filla Martina també és actriu. Ella no em va dir que es volia presentar a les proves de l’Institut, ho va fer sense dir-me’n res”. No li té pas rencor: “és una bona actriu i, a més, té visió de conjunt, cosa molt important per a dirigir un espectacle”. I no és amor de mare.