Víctor Ullate reinterpreta el Bolero de Ravel per celebrar els 25 anys de la seva companyia

No és la primera vegada que el públic reusenc podrà apreciar la qualitat tècnica dels ballarins que formen la companyia de Víctor Ullate i posar a prova la destresa dels seus moviments sobre la ja emblemàtica pendent del Fortuny. Però sí que és cert que el coreògraf aragonès fa temps que no fa parada a la ciutat. Si bé l’abril passat el vam poder veure assegut al pati de butaques del Teatre Tarragona amb motiu de la gira de 'Nexos', 'Y' i 'Jaleos', ja fa set anys de la darrera vegada que va passar per la capital del Baix Camp per presentar el seu cèlebre 'Samsara'. Una servidora no pot evitar rememorar el seu jo de 18 anys fascinat per aquelles cames que s’elevaven fins al cel amb ritmes orientals ni les acrobàcies impossibles que els ballarins recreaven a l’estil dels monjos shaolin. Ara, però, el “mestre” aposta per una temàtica ben diferent en la seva coreografia.

 

Per celebrar els 25 anys de la seva companyia, Ullate ha creat un “Bolero” ambientat en els bojos anys vint, un període històric fascinant, no només per les innovacions en el món de la ciència i de l’art en general, que van trobar en el període d’entreguerres el caldo de cultiu per implosionar, sinó també en el món de la dansa. Els anys 20 són l’època daurada dels Ballets Russos, de l’aliança estratègica entre les avantguardes artístiques sota l’aixopluc de l’empresari rus Sergei Diaghilev i del seu solista estrella, Vaslav Nijinski. Decorats de Picasso, vestuari de Chanel, música d’Stravinsky i de De Falla, coreografia de Fokine... què més es podia demanar?

 

Víctor Ullate sembla voler recuperar aquell esperit trencador i d’alliberament dins i fora de les arts escèniques amb una coreografia que torna el paper protagonista de la peça a la parella i que s’aproxima a la de Bronislava Nijinska, la primera que va donar forma al conegut ballet per a orquestra de Ravel, tot i que la coreografia de referència dins el món de la dansa sigui la de Maurice Béjart. I és que, en realitat, Ullate duu a terme el seu “Bolero” per homenatjar al que va ser el seu mestre quan formava part dels “Ballets del segle XXI”. Béjart va traspassar l’any 2007 i va deixar orfes tots els qui havien estat els seus alumnes, però el seu llegat perdura.

 

La reinterpretació que en fa Víctor Ullate varia en l’escenografia i en la composició, però no en la marcada sensualitat de la peça, que evoluciona al compàs dels timbals i arriba a l’èxtasi amb el crescendo final. L’obra 'Après toi' completa aquest homenatge a Béjart. Es tracta d’una peça amb música de Beethovern que interpreta un sol ballarí, que vol recrear la delicadesa, genialitat i magnificència que Ullate veia en el seu mestre i que busca perseguir en la seva obra.

 

Completen un programa distès i amè les coreografies 'Seguiriya', on Ullate col·labora de nou amb Luis Delgado després de l’èxit de 'Jaleos', i 'Tres', d’Eduardo Lao, que aprofundeix sobre les relacions entre tres persones. No deixeu d’acostar-vos al teatre per retre el vostre particular homenatge a Béjart, a una companyia que celebra els 25 anys (que ja és dir molt en aquest país) o a un coreògraf que ja fa temps que és un nom consolidat de la dansa clàssica.

 

--

 

Dissabte 25 de gener a les 21:00h.

Teatre Fortuny de Reus