Jump to navigation
Des de l'any 2010, gràcies al Festival Internacional Tarragona Blues (abans conegut com Underground Blues Festival) han desfilat per la capital del Tarragonès artistes de prestigi internacional d'aquest gènere musical. Aquest any celebrarà la seva tercera edició del 7 al 10 de novembre i comptarà amb la presència, com a mestre de cerimònies, de l'artista conceptual Victor de Muitán.El festival, ja que gira entorn el blues i que aquest es va originar gràcies als esclaus afroamericans de finals del segle XIX, ha volgut dedicar l'edició d'enguany a l'article IV de la Declaració Universal dels Drets Humans que diu:"Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes."
Article IV de la Declaració Universal dels Drets HumansAssamblea General de les Nacions Unides10 de Desembre de 1948, París
Així doncs, si voleu gaudir d'unes bones sessions de blues no us podeu perdre aquest festival. A continuació us oferim un tast de les formacions que el visitaran acompanyada d'una petita informació de casdascun d'ells que podreu trobar també si visiteu el seu web.
21:00h. a l'Ateneu de Tarragona
Walking Stick Man és una olla a pressió en la que la vàlvula xiula i xiula escampant vapor per tot arreu. És un cop de blues. Un cop contundent i a la cara. Una màquina sacseja-caps i pica-peus. Un so directe al pit d'una guitarra que tan aviat ronca com xiscla i una veu profunda que surt d'alguna connexió astral amb Memphis i que poseeix les ànimes dels qui l'escolten.
Vídeo: 696277242
Artistes com Amadeu Casas i Myriam Swanson no necessiten presentacions perque són uns dels més grans representants del blues a casa nostra. El llarg recorregut d’Amadeu Casas amb el jove però experimentat talent de Myriam Swanson són la locomotora del viatge a que aquesta parella d’artistes convida al seu públic a través de honky tonks i saloons de Tennessee on tots els pecats hi són imaginables.
Vídeo: Isidre Donadeu
De la seva mandolina, Bert Deivert en fa brollar brillants notes i frases ocurrents com gotes d'aigua innocents i cristalines creant una neblina refrescantment nostàlgica. Bert canta i, sense dir-ho, t'explica els seus somnis i els anhels de la seva ànima. Mentrestant, va deixant el rastre de la seva enorme trajectòria de 40 anys arreu del món en el que s'ha rodejat de grans noms con Eric Bibb, Charlie Musselwhite o Peter Case.
Vídeo: Роман Красоткин
Pig Fat és el greix de les frontisses entre el blues i el jazz swing, les dues cares de la moneda entre l'optimisme i la profunda tristesa del blues, el llindar entre la llum del blues modern i la foscor de la primera generació de bluesmen. Un so cru que posa la visió en blanc i negre i que perfuma l'escena amb olor de pols i cotó. Aquesta edició ens presenten el seu primer treball discogràfic 'Shadow in the Night'.
Vídeo: Pig Fat Blues Band
12:30h. a l'Ateneu de Tarragona
Premiat a arreu i ple de galons blaus, presentem a Little Victor: un bluesman de cap a peus criat a Memphis entre grans mestres del blues com Pinetop Perkins, James Cotton, RL Burnside, Joe Cocker o Louisiana Red entre d'altres. El seu so radiofònic és la clau d'un Cadillac El Dorado dels anys 50, de segona mà, amb que travessaràs l'estat de Tennesse de Memphis a Kingsport per la Interstate Highway 40.
Vídeo: Celis Freddy
Debbie Bond és una vella coneguda a Alabama juntament amb Johnny Shines, Eddie Kirkland i Willie King, amb els que ha coincidit durant anys per les seves terres. En la seva música i en el seu cant s'hi aprecia un enorme contrast. Dolça com l'olor d'un pastís de poma recent tret del forn a l'empit de la finestra, però picant com la salsa tabasco amb la que l'avi condimenta la carn a la brasa que prepara darrere el jardí. Càlida i humida, et fa sentir la xafogor dels boscos frondosos d'Alabama.
Vídeo: BluesRoot
13:30h. al Restaurant/Pizzeria Golositalia
Coconut Hats són el grup revelació d’aquesta edició. Un grup emergent de joves músics inspirats en la corrent de blues local amb influències des de Muddy Waters i J.J. Cale fins als The Rolling Stones, que toquen amb una energia fresca i adolescent però amb un estrany savoir faire més propi dels vells bluesmen que dels artistes joves. Un misteriós encreuament de camins on aquests nens hi juguen a voodoo.
21:00h. a la Sala Zero
Passaran per damunt teu com una aplanadora de gasoil. Una potentíssima harmònica que com una excavadora t'arrencarà l'ànima, la veu de George Hutchinson et cremarà els cabells a l'estil llançaflames i la base rítmica marxant com una locomotora infernal que et pentina, t'agafa de la solapa i et posa en el brou calent del Chicago Blues.
Vídeo: Jordi Ferre
--
IV Festival Internacional Tarragona BluesDel 7 al 10 de novembreTarragona, diversos espais
