
Un castell per cada fill
Pierre Bardou havia convertit el negoci familiar de paper de fumar ‘Job’ en una empresa pròspera. Quan la família entra en la seva època daurada, els tres fills, Justin, Camille i Jeanne, queden vinculats cadascun a una residència monumental: Aubiry, Parc Ducup i Valmy. Tres castells, tres branques d’una mateixa família i un sol arquitecte. D’aquí neix la temptadora història d’’Un castell per cada fill’. La realitat és una mica més subtil. Pierre Bardou va morir el 1892 i, en el cas d’Aubiry, els historiadors no poden determinar si el projecte havia estat decidit pel pare o pels hereus. Sí que sabem que els terrenys pertanyien als cònjuges dels fills i que els Bardou participaren en el finançament de les construccions. El més espectacular és Aubiry, construït per a Justin Bardou i la seva esposa, Thérèse Noé. El projecte definitiu és de 1892; les obres s’allargaren de l’any 1893 a 1904 i la decoració encara continuà fins al 1910. Al castell s’hi afegiren un parc de quatre hectàrees, capella, dependències, hivernacles i un gran domini agrícola de vinyes, boscos i fruiters.
A l’altra banda de la plana, Jeanne Bardou es casà el 1888 amb l’advocat i futur ministre Jules Pams. A Argelers, sobre un antic mas que domina les vinyes, la Mediterrània i l’Albera, féu construir Valmy, entre l’any 1888 i 1900. Les seves parets blanques, torretes i teules vidriades encara avui semblen l’escenografia d’un conte. La tercera filla, Camille, casada amb Charles Ducup de Saint-Paul, queda vinculada al Parc Ducup, als afores de Perpinyà. Així, en poques desenes de quilòmetres, la mateixa família deixà tres enormes testimonis de la seva ascensió social. Perquè aquests castells expliquen alguna cosa més que una fortuna. Són el rastre d’una Catalunya Nord que, al tombant del 1900, participa plenament de la modernitat europea. Industrials i grans propietaris volen mostrar l’èxit amb residències capaces de rivalitzar amb les de París. A Aubiry arriben ceràmiques, fusteries i decoracions d’empreses prestigioses de França, al costat del treball d’artesans rossellonesos. Avui els tres edificis han tingut destins diferents, però continuen dibuixant sobre el territori el mapa d’aquella família. Anar d’Argelers a Ceret passant per Perpinyà permet, doncs, fer una ruta ben particular: seguir la fortuna del paper de fumar a través dels castells que va deixar al paisatge nord-català.
Viggo Dorph-Petersen, l'arquitecte de la burgesia rosselonesa
Darrere d’Aubiry, Valmy i Parc Ducup hi ha la mateixa signatura: Viggo Dorph-Petersen (1851-1937). Nascut a Dinamarca, format a Copenhaguen i París i establert a Catalunya Nord, es convertí en l’arquitecte predilecte dels Bardou-Job i de part de la gran burgesia rossellonesa. La seva arquitectura barreja referències històriques amb les comoditats i tècniques modernes de finals del XIX. Torres, teulades espectaculars, grans escalinates, ceràmica, vitralls i decoracions sumptuoses servien per donar als nous industrials l’aparença d’una aristocràcia antiga.
Aubiry és probablement la seva obra més exuberant. Conserva, a més, bona part del mobiliari original: biblioteca d’inspiració imperial, billar Art Nouveau i decoracions encarregades a artistes i artesans prestigiosos. Dorph-Petersen acabà deixant una empremta molt més extensa al Rosselló. Els tres castells dels Bardou són només la porta d’entrada per descobrir un arquitecte que va contribuir decisivament a donar forma a la Catalunya Nord burgesa de la Belle Époque.
També et pot interessar

Foto:
Les 5 meravelles de l'Anoia
















