Dansa 'El llac dels cignes & Tongues'

'El llac del cignes', basat en la música de Txaikovski i la coreografia d’Ivanov i Petipa. El 2n acte d’El llac dels cignes del Ballet de Barcelona presenta un elenc de ballarins amb igualtat de gènere que reflecteix els temps actuals. A primera vista pot semblar una versió tradicional, amb un llac il·luminat per la lluna, innombrables tutús i coreografies clàssiques, però més enllà de la superfície hi ha noves perspectives que el públic es qüestiona. Els cignes són un símbol de bellesa, amor, confiança i lleialtat. No tenen cap referència de gènere, ja que el gènere d’aquestes aus sovint és molt difícil de distingir. Fins i tot la imatge icònica de dos cignes en forma de cor no pot representar un gènere determinat. Els cignes son adaptats per les seves qualitats animals i el seu atractiu estètic.

'Tongues' és un joc constant de contrastos entre moviments extravagants i sensuals, claror i foscor, materialisme i espiritualitat. Els diversos personatges, aparentment sense cap connexió prèvia, es van endinsant en relacions en què la frustració de no comprendre’s i la por de ser rebutjat sovint provoquen una recerca constant de llum i de portes obertes per reinventar-se. La seqüència d’imatges i accions no narra una història, però té relació amb el títol de la peça: Tongues, llengües en català. I és que no es tracta de què diem sinó de la manera i del context en què ho diem. El mateix passa amb la dansa: és la subtilitat en l’ús del moviment i del gest que perfila el significat. Tot llenguatge, amb paraules o sense, és una pràctica social. Però, com podem trobar connexió i complicitat en un espai buit, en isolament? I en una munió de gent?