Cristina Roma / La Veu de l'Anoia
,
17/05/2016
Arts

Jöel Ventura: “La meva obra és honesta, lliure de normes i lluny de la perfecció”

El fotògraf Jöel Ventura exposa la seva obra 'PortraitsInBlack' a la Sala Ramon Godó de l’Agrupació Fotogràfica d'Igualada
Jöel Ventura

Foto: 

Cedida
La sala d’exposicions Ramon Godó de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada acollirà, del 21 de maig al 26 de juny una exposició del fotògraf Jöel Ventura. Fundador de TimeLabStudio Barcelona i Moscou, realitza treballs fotogràfics publicitaris i de retoc a nivell internacional. També és professor de Postproducció Digital a l’IEFC. A banda de la docència i de la fotografia comercial, ha donat forma al seu treball personal d’autor centrat fonamentalment en el retrat en exteriors i en estudi.
"La fotografia ha estat la meva escola i l’excusa per colar-me a tot arreu"

- Qui és Jöel Ventura?
Jöel Ventura és un personatge nascut a Barcelona el 1980 que ha dedicat la totalitat de la seva vida a la fotografia professional, artística i docent.

- Ets fundador de TimeLabStudio. A què us dediqueu?
Correcte, després de molts anys de PhotoStudioJöelVentura vaig fundar fa dos anys TimeLabStudio, que és un estudi fotogràfic professional abocat a la fotografia comercial, retoc digital, i especialitzat en producte i retrat. També ho combinem com un estudi obert a difondre coneixements fotogràfics avançats en forma de workshops.

- Com definiries la teva obra, tant la publicitària com el retrat.
Separo clarament la meva feina com a fotògraf publicitari de la meva obra personal. En la fotografia publicitària bàsicament converteixes en fotografia una idea ja molt treballada provinent d’una agència. La meva obra personal la definiria com honesta, lliure de normes i lluny de la perfecció. L’entendria com una aproximació a les persones que hi apareixen amb la intenció de contextualitzares en el seu entorn. La meva feina comercial la descriuria com un aprenentatge continuat degut a la gran varietat de coses que fotografiem, com reptes creatius i tècnics que em fan créixer com artesà de la imatge. Em fan convertir aquesta professió en un ofici i em diverteix.

- Què podrà veure el visitant de l’exposició 'PortraitsInBlack' que estarà ubicada a l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada?
Podrà veure retrats en gran format de països on tinc vincles molt estrets i que he tingut la sort de poder aprofundir en ells. Retrats de persones en els seus llocs de treball a la Xina passant per un retrat més documental als EEUU i tancant amb treballs en estudi on la simplicitat apareix des de la foscor.

- Per què t’has dedicat al món de la fotografia?
He acabat entenent que és perquè no sé fer una altra cosa bé. Perquè cada imatge per mi és tornar a començar de nou, perquè aprenc i desaprenc cada dia d’ella, perquè m’enfonsa i em fa volar, perquè no la sé fer igual dos cops perquè res és igual en la fotografia. Perquè em dóna la possibilitat de no seguir cap norma, d’inventar-la i reinterpretar-la una i altra vegada. I perquè la fotografia ha estat la meva escola i l’excusa per colar-me a tot arreu.

- Compagines la tasca docent amb la fotografia professional. Una cosa es complementa amb l’altra?
Treballo com a professor al IEFC de postproducció digital i sempre dic que per mi la docència és una manera d’aprendre ensenyant, tot i així la meva experiència provinent del món professional la bolco a la docència. Totalment complementari i enriquidor tant per mi com per l’alumne que pot trobar en aquest perfil de professor una experiència diferent.

- Has estat guardonat amb diversos premis nacionals i internacionals pel teu treball d’autor. Són importants per donar-te a conèixer?
Poden ser d’utilitat, sobretot quan són rebuts d’institucions o col·lectius amb prestigi dins del món de la fotografia. Els has de saber administrar bé i no rebolcar-t’hi gaire per continuar fent la teva fotografia.

'Pregnancy I' de la sèrie 'PortraitsInBlack' | Foto: Jöel Ventura, TimeLabStudio.

- Què aconsellaries a un jove que es vulgui dedicar al món de la fotografia?
Encara que no ho sembli ja tant com abans però encara em considero un jove que es vol dedicar a la fotografia! No sóc gaire bo donant consells però a mi m’ha funcionat la meva inconsciència, la incapacitat de valorar els riscos, la constància i la fermesa, creure en el que fas, dubtar molt però mai deixar de prendre decisions, tenir la sensació de pilotar un vaixell gegant al mateix temps que un petit cotxe de ral·li, passió i respecte per la fotografia, a captar la imperfecció i gaudir-la per no convertir-les en pors o inseguretats. Potser m’he passat però la fotografia no és menys que això... Afegiria allò de no escoltar a ningú que et digui com suposadament has de fer alguna cosa... però això ja m’ho quedo com un defecte reconegut per mi mateix.

- Quin és el material imprescindible per a un fotògraf?
Una idea.

- El món de la fotografia ha evolucionat molt. La fotografia d’avui en dia no té res a veure amb la d’anys enrere. Els fotògrafs professionals continueu utilitzant tècniques d’abans?
Jo m’he format sobre la fotografia digital, poc vaig fer de la fotografia tradicional. Sempre m’ha agradat la tecnologia però he tingut clar el valor de l’artesania i la part d’ofici que té aquesta professió. Tot i així, amb el poc recorregut fet podria inclús començar a parlar de tècniques antigues de la fotografia digital d’abans....

- Creus que la fotografia artística està suficientment valorada. Costa molt trobar espais on exposar?
Crec que sí, hi ha moltíssima gent que valora la fotografia i està ple d’exposicions i parets carregades de fotos.  Potser no disposem de la tradició i l’economia que d’altres països com Anglaterra, França, EEUU o Canadà podrien disposar però considero que la fotografia viu un molt bon moment de forma i això és molt positiu.

- Igualada organitza cada any un certamen fotogràfic, el FineArt, en què totes les sales d’exposicions de la ciutat s’omplen de fotografies durant tres setmanes. Ho coneixies?
Ho conec, l’institut IEFC hi participa anualment amb els alumnes, hi he anat personalment en l’edició anterior i vaig inclús exposar-hi una obra ja que va quedar guanyadora d’un concurs organitzat pel diari Ara.

També et pot interessar