Jump to navigation
Tancar els ulls i pensar en l'època de Nadal és inevitable que vinguin a la memòria reminiscències de quan era petita i que evoquin al Patge Faruk. Encara recordo quan l'avi em feia seure al seu costat per escoltar Ràdio Igualada i jo portava un radiocasset per gravar-ho en cinta i escoltar-ho durant dies i dies. Arribava el moment més esperat: que el Patge Faruk digués si jo estava al llibre blanc o al llibre negre. Francament, era un moment de nervis, però sempre respirava alleugerida quan escoltava que m'havia portat bé. Aquella era la preocupació que tenia durant les vacances escolars de Nadal: acabar-me el dinar i endreçar bé les joguines que tenia escampades perquè els reis em portessin les noves que jo volia demanar.
Segurament, aquest pensament, s’extrapola a molts nens i nenes d'Igualada, encara que hagin passat setanta-cinc anys. El Museu de la Pell d'Igualada acollirà una exposició ben especial i és que l'efemèride s'ho val: 75 anys del Patge Faruk. Un personatge que connota la idiosincràsia d’Igualada, que simbolitza la nostra infància i que ens emociona, tant quan hem sigut menuts com quan ho recordem.
'Faruk. Històries del 28 de desembre' L’exposició 'Faruk. Històries del 28 de desembre' pretén diversos objectius. Pau Duran, comissari de l’exposició respon que “en primer lloc, commemorar la imatge del Patge Faruk. És una figura clau per entendre, per una part, la Festa dels Reis que ha patit molta evolució. Per l’altra part, és entendre la ciutat i la seva idiosincràsia en moments històrics molt determinats”, explica Duran.
L’exposició està estructurada en dues parts principals: per una banda, la relació entre la Festa dels Reis i els canvis socials i polítics i per l’altra, l’arribada del Patge Faruk de la mà de Lluís Valls. Aquesta mostra repassa diversos 28 de desembres del segle XX molt senyalats. Per què el 28? “Perquè és la data clau del Patge Faruk. Si el dia 5 de gener és el dia de Reis, el 28 és el del Patge Faruk. Aquests 28 de desembre formen un fil conductor per explicar com evoluciona aquesta festa, i per l’altra, entendre que el Patge Faruk és producte d’una manera de pensar d’aquell moment, la personalitat d’una persona, però era la manera de pensar d’una classe social, d’un moment històric, d’un context polític, cultural, religiós...”, comenta Duran. “A partir de la Festa de Reis i del Patge Faruk es ressegueix la història de la ciutat. La història és el fil conductor”, afirma el comissari.
I per altra banda, en què s’han cenyit per determinar-los? “Segons el context històric. Per exemple, hem agafat el 28 de desembre de 1918, la ciutat està en una situació de caos perquè tanquen les empreses, per les vagues dels empresaris que reflecteixin molt bé el context social, sigui local o nacional”. Un altre dels 28 de desembres que s’escullen és el de 1935, arrel d’una carta que va publicar el diari d’Igualada -10 dies després, el 5 de gener de 1936- demanant que els nens i nenes no demanessin joguines bèl·liques, ben bé, com una premonició abans d’esclatar la guerra civil.
Dels Sants Innocents als Sants Reis Duran comenta que l’exposició comença a finals del segle XIX, concretament a l’any 1892, perquè hi ha un 28 de desembre que és molt diferent del que coneixem avui dia que és la festivitat dels Sants Innocents. “A Igualada, fins fa aproximadament uns cent vint anys, una de les festes més importants de la localitat era la Festa dels Sants Innocents. Era l’inici del carnaval, i el 28 de desembre era un dels primers actes. Era un carnaval petit on es feia rua, carros satírics de política”, explica. Segons l’historiador, es comença a partir d’aquest punt perquè hi ha un canvi de paradigma: la societat comença a organitzar-se en entitats o cercles socials. Els rics van amb els rics, els pobres amb els pobres. Però també s’instaura un altre concepte: la caritat cap als més necessitats. I així és com neix la festa dels Reis, "passem dels Sants Innocents als Sants Reis, passem de l’Antic Règim a un Nou Règim. Aquí es veurà com els reis no poden sortir perquè hi ha una vaga d’empresaris, no d’obrers. El 28 de desembre d’aquell any diuen als nens que no els podran veure perquè hi haurà un tancament d’empreses. I la situació és tan crítica que el Centre Catòlic d’Obrers -que era l’organitzadora de la cavalcada de Reis- decideix no fer-los sortir al carrer".
Una exposició que comptarà amb molts objectes de gran valor i de diversos fons "Això continua amb la República, que pel fet de ser un element monàrquic, veiem com aquí la situació política també hi afecta. El govern municipal era d’esquerres i no va deixar sortir els Reis al carrer. Aquesta àrea l’hem anomenada com a 'Visca els Reis, Visca la República'", conclou. Un altre dels punts importants d’aquesta part serà l’arribada dels nens i nenes refugiats de Madrid i Astúries, que tot hi haver-hi la guerra, no deixaran de tenir regals. “Totes les àrees tenen un objecte o un document de molt valor que ho exemplifica. En aquest cas, hi hauran joguines originals del temps de la Guerra Civil, portades des del Museu de Joguines de Figueres. Cartells originals, vestits del 32, roba, motos dels anys cinquanta que portaven els patges... Molts objectes de gran valor i de diversos fons”. Duran explica que amb la dictadura franquista “hi ha una cavalcada molt diferent de la d’abans de la guerra. Durant la guerra es feia la setmana de l’infant i s’organitzava una campanya benèfica per recollir joguines i regalar-les als nens refugiats. Era com una festa de no reis. A l’any 1939 es torna a recuperar la cavalcada, però era molt diferent de la que hi havia abans de la guerra. Principalment perquè abans de la guerra ho organitzava el Centre Catòlic d’Obrers, i a partir d’aquell moment, durant dos anys, ho va organitzar la Falange. És a dir, en qüestió de 4 anys, veiem 3 models diferents de festa”, afirma Duran.
La segona part de l’exposició és després de la guerra civil i és la creació del Patge Faruk. El Patge Faruk va ser creat l’any 1943 per Lluís Valls, un professor de l’Acadèmia Igualada. “El personatge ve marcat per moltes qüestions: és una icona creada a partir de l’imaginari d’un professor de l’Acadèmia Igualada molt aficionat al teatre i amb moltes ganes de fer coses. Per una altra part, és que és una figura marcada pel fet radiofònic, és a dir, van fer parlar un personatge per ràdio seguint el model del típic consultori radiofònic. La ràdio en aquell moment era com ara les xarxes socials, era un canal molt nou i arribava a molta gent. El primer locutor de Ràdio Igualada va ser el Patge Faruk: parla per primer cop a la ràdio el 29 de desembre de 1943”, explica. Fins a finals dels quaranta, el Patge Faruk no es deixa veure, només era un personatge radiofònic.
Faruk és producte d’un moment, d’una moda. A partir d’aquest personatge se’n desenvolupen d’altres “quan pensem amb la Festa dels Reis també pensem amb els patges, però no sempre ha estat així, i molt menys amb aquest nombre. Quan neix aquesta necessitat de tenir molts patges negres? Doncs amb el Patge Faruk perquè necessitava venir acompanyat d’un munt de patges negres. Fins al moment, la cavalcada de Reis estava configurada per tres Reis acompanyats de tres patges reals. Això despunta quan el Patge Faruk arriba el 28 de desembre, però també quan Igualada es fa gran amb l’arribada d’immigració als anys cinquanta al barri de Fàtima: es necessiten molts patges per ajudar en aquesta tasca solidària i repartir regals als nens”, detalla Duran. Aquesta part la segueix la finalització de la postguerra, amb uns colors més vius, els materials que es construeixen i es fan la roba són sintètics, de colors cridaners... La iconografia pop incideix totalment. El desenvolupament econòmic, social i estètic s’hi desenvolupa totalment. L’exposició finalitza amb la mort del creador del Patge Faruk, Lluís Valls, el 28 de desembre de 1991.
Emoció i sorpresesSense cap mena de dubte, un dels fils conductors de l’exposició de ben segur que serà la sorpresa, però també l’emoció. El comissari de l’exposició explica que una de les sorpreses ha estat recuperar les joguines originals que volien dos germans amb la seva carta de Reis, escrita l’any 1953. I és que Duran afirma que l’exposició ha anat més enllà de les accions del museu i que han treballat amb actius com parròquies, Ràdio Igualada, Comissió de Reis, FEST-HI... “Una de les accions d’aquesta exposició és que no es conserven còpies del Patge Faruk d’aquests anys, i amb els locutors de Ràdio Igualada, el que s’ha fet és recrear una franja sencera de ràdio dels anys cinquanta. És a dir, fer la locució del Patge Faruk, recreant els programes que hi havia, els anuncis, les notícies... Fer-ho el més verosímil. Tot ho hem fet a partir de l’hemeroteca i documentació que teníem. S’escoltarà a l’exposició com a fil conductor i ambiental mentre es visiti l’exposició”, detalla Duran.
Web Museu de la Pell
