Les 10 exposicions imprescindibles del FineArt Igualada 2021

Destaquem les mostres fotogràfiques indispensables de la novena edició del certamen

Surtdecasa

24/02/2021

Arts

Aquest cap de setmana comença la novena edició del FineArt Igualada, un esdeveniment consolidat com un referent en els circuits fotogràfics de l'Estat i com un dels grans esdeveniments culturals del Centre de Catalunya. Un certamen que inunda la ciutat d'Igualada de fotografia, tant en sales expositives habituals com en d'altres d'efímeres que recuperen espais patrimonials de la ciutat, durant els 24 dies que dura el festival, del 26 de febrer al 21 de març. Enguany, a causa de la situació sanitària actual, s'han reduït els espais expositius, amb un total de 12 que acolliran una quarantena d'exposicions, i el programa d'activitats també s'ha vist modificat, amb vuit visites guiades que seran virtuals. I com que a Surtdecasa estem molt impacients esperant la inauguració, hem visitat el muntatge de les exposicions per elaborar la nostra habitual selecció de les 10 imprescindibles, perquè gaudiu al màxim del FineArt!

Detall d'una de les fotografies d'Israel Ariño
1. 'Variacions sobre la gravetat del lloc' d'Israel Ariño i Clara Gassull
Partint del projecte fotogràfic d'Israel Ariño, 'La gravetat del lloc', realitzat en el marc d'una residència de creació al Domaine de Kerguéhennec, a la Bretanya francesa (un centre d'art contemporani que conté més de 30 escultures instal·lades enmig del paisatge), aquí es presenta amb un diàleg amb les escultures de Gasull. Fonent-se els dos llenguatges, vivint el bosc o extraient-ne elements, s’explora el concepte de lloc com a eix de vinculació emocional a través de la foscor, del límit del representable i de la percepció de la realitat. Ens endinsem en el terreny del que és mental, de l’imperceptible, de la descoberta.
> Espai: Sala Municipal d'Exposicions

2. 'El que no es veu' de Jesús Montañana
Utilitzant l’any 2017 com a exemple, en el qual es van cometre 49 assassinats masclistes segons les xifres governamentals, Montañana mostra en aquesta exposició els llocs precisos on es van cometre aquests homicidis. El fotògraf pretén denunciar i conscienciar sobre la situació de la violència masclista, que tan sols és la punta de l’iceberg de les violències que pateixen les dones. Les fotos mostren el silenci després de la mort que queda en aquests escenaris d'un crim. Una commemoració allunyada del sensacionalisme perquè aquestes víctimes no caiguin en l'oblit ni en el nombre d'una estadística i alhora serveixi com a ferma denúncia.
> Espai: Sala de les Encavallades del Museu de la Pell

3. 'Narcís Darder, més enllà del testimoni'
El fotògraf Narcís Darder (Pontós, 1923-Bàscara, 2006) ha construït una mena de registre de la quotidianitat a còpia de fixar, durant anys, una llarga sèrie de moments fugaços, i que ara esdevenen una eina de reflexió sobre una època i un país. A mig camí entre el documental i l’expressió de la subjectivitat de l’individu, la seva fotografia té la virtut d’infiltrar-se en la vida, sense fer-se notar, alhora que cada imatge és un model d'equilibri: volum, composició, llum, moviment, on tot és al seu lloc. La mostra configura, també, un tribut a la trajectòria d’aquest autor de qui també es recullen obres experimentals en color com a reflex de l’experiència abstracta.
> Espai: Sala d'Exposicions del Museu de la Pell

4. 'Cinemàtiques' de Rubén Torras
L’obra de Rubén Torras transita en la línia inconcreta on la pintura i la fotografia s’entremesclen per donar pas a un terreny d’exploració cap al desconegut. Amb 'Cinemàtiques', presenta una sèrie de fotomuntatges que parteix de la combinació d’imatges extretes d’internet amb les seves pintures executades anteriorment, creant nous insòlits contextos. L’artista evidencia la constatació del fet que, les barreres entre la ficció i l’arxiu documental són quasi sempre imperceptibles. A la vegada, posa en qüestió el fet que la pintura no és una obra acabada, sinó que, en ser digitalitzada torna a cobrar una nova vida, i reflecteix que tota imatge és mutable i fluctua en una societat hipermediatitzada.
> Espai: Artèria

5. 'Cespedosa' de Juan Manuel Castro Prieto
El projecte expositiu del Premi Nacional de Fotografia 2015, Juan Manuel Castro Prieto, gira al voltant del petit poble Cespedosa de Tormes (Salamanca), el poble dels seus avantpassats i lloc de referència del seu entorn vital. A través de 170 fotografies agrupades en sis apartats que es complementen amb 3 vídeos, i comissariat per Chema Conesa, Castro Prieto ens mostra una Cespedosa que transcendeix la simple descripció fotogràfica, que va més enllà del documentalisme a l'ús i que actua com a lloc màgic per a l'autor on deixa anar els seus somnis i les seves pulsions creatives.

D'aquest poble salmantí ha extret els elements formals, els objectes representats, els paisatges interiors i exteriors, els escenaris en els quals construeix el seu imaginari. Dels seus habitants, la inspiració i la motivació afectiva. A tot això, l'autor hi afegeix la seva saviesa tècnica, la seva interpretació poètica, la seva empremta plàstica i un suggeriment decidit a sucumbir a l'encanteri del seu món màgic, de vegades tempestuós, inquietant i obert a la interpretació personal.
> Espai: Espai Cub del Museu de la Pell

6. 'Mi Kintsugi' d'Isabel Flores, La Skimal
A partir d'autoretrats creats digitalment, a través de múltiples exposicions i altres recursos digitals, i després intervinguts amb pintura i fil daurat; el projecte 'Mi Kintsugi' d'Isabel Flores és un projecte que representa un procés, la creació d'una via d'escapament per tolerar i transmutar, admirant la bellesa de les cicatrius en lloc d’amagar-les. Un viatge creatiu i terapèutic que va més enllà del format formal de la fotografia.
> Espai: L'Adoberia

7. 'Bitter, sweet, soft' de Bernat Millet
Bernat Millet narra, en aquest projecte, la quotidianitat de la comunitat sahrauí als campaments de Tindouf (Algèria). Enfoca la seva mirada en la vida quotidiana, en un relat de l’íntim, on el pilar de la família sustenta uns camps on els habitants viuen les seves vides en un compàs d'espera. En aquest paratge inhòspit, desert real i metafòric, broten esperances. Els seus habitants s'aixequen per rebel·lar-se contra la condemna de l'oblit, contra els dies no viscuts, contra la desolació. Criden, amb veu aspra, que encara queden forces per seguir lluitant.
> Espai: Sala d'Exposicions del Museu de la Pell

Detall d'una de les fotografies de Laia Puig
8. 'L’hora quieta' de Laia Puig
Projecte que parteix d’un món, en aparença, abstret de les persones; i que sorgeix dels petits detalls que passen desapercebuts en el dia a dia. Laia Puig fa una recerca de l’essència del que ens envolta, d’allò que era abans i del que serà després que marxem. El recorregut anímic cap a l’abstracció i la foscor, quan tot es desintegra i només queden espurnes de color difuminades. Un viatge cap al no-res i cap al tot.
> Espai: Adoberia Bella

Detall d'una de les fotografies de Gemma F. Cerezo
9. 'Time not lived' de Gemma F. Cerezo
Avorrida dels convencionalismes, el projecte 'Time Not Lived' de Gemma F. Cerezo intenta emular antigues fotografies, fugint del que és formal i desterrant la nitidesa, amb aquell gust anyenc, difuminat, amb la imperfecció i les textures imitant el pas del temps. On cada retrat és únic i irrepetible, com abans, com cada moment viscut és el que és, ni va ser ni serà.
> Espai: Sala de les Encavallades del Museu de la Pell

10. 'Nil Blanc' d'Ana María Robles
L'argentina Ana María Robles ens endinsa en la vida dels Mundari, pastors nòmades del Nil. Un poble que habita al Sudan del Sud, el país més jove del món, però també un dels més pobres i que pateix una terrible guerra. La seva vida gira al voltant de les vaques Ankole, animals sagrats, intermediaris entre els Mundari i els seus Déus. Són el seu mitjà de vida. La seva posició social i el dot per formar una família depenen d’aquestes vaques.
> Espai: Adoberia Bella