Surtdecasa Centre
,
18/02/2020
Arts

Les 10 exposicions imprescindibles del FineArt Igualada 2020

Destaquem les mostres fotogràfiques indispensables de la vuitena edició del certamen
Isabel Muñoz

Foto: 

Isabel Muñoz
Autoretrat d'Isabel Muñoz
Aquest cap de setmana comença la vuitena edició del FineArt Igualada, un esdeveniment consolidat com un referent en els circuits fotogràfics de l'Estat i com un dels grans esdeveniments culturals del Centre de Catalunya. Enguany mostrarà 52 exposicions en una vintena d'espais singulars d'Igualada, tant sales expositives habituals com d’altres d’efímers que recuperen espais patrimonials de la ciutat. Això sumat a la gran quantitat d'activitats paral·leles, conviden al visitant a gaudir de l'art, la fotografia, el patrimoni i la ciutat d'Igualada, durant els 24 dies que dura el festival, del 21 de febrer al 15 de març. I com que a Surtdecasa estem molt impacients esperant la inauguració, hem visitat el muntatge de les exposicions per elaborar la nostra habitual selecció de les 10 imprescindibles, per a què gaudiu al màxim del FineArt!

1. 'Aamelat souriyat' d'Eva Parey
El Líban és el país que més refugiats sirians està acollint per habitants al món, quasi 1 milió. Un de cada quatre habitants del país, és una persona refugiada, entre sirians i palestins. A la vall de la Bekaa hi ha al voltant d’un 40% dels refugiats d'origen sirià establerts al Líban, uns 350.000 distribuïts en assentaments informals en petites parcel·les arrendades, que paguen amb diners o mà d’obra al Shawiz, el màxim responsable del campament. Aquesta mostra titulada 'Aamelat souriyat' (que  significa Jornaleres sirianes' en árabe), mostra aquest context, on les dones i nenes es veuen abocades a treballar al camp en condicions d'explotació i precarietat, tot i que el salari ínfim esdevé una gran aportació per a la supervivència de la família.
> Espai: L'Adoberia
 

2. 'La pell d'Àfrica' d'Ana Palacios
L'exposició documenta la vida diària de les persones afectades per lesions de pell a hospitals de Benín. Certes malalties de la pell com els cremats de primer grau o l'úlcera de Buruli, necessiten un ingrés hospitalari de trenta dies de mitjana. Un pacient pot arribar a romandre ingressat fins a un any per tal d’aconseguir una total recuperació, alhora que una completa reinserció a la societat. Aquestes circumstàncies tan summament particulars converteixen l'hospital en una mena de microcosmos per als malalts de la pell. Un mosaic en el qual es comparteixen espais per a una convivència en harmonia de centenars de pacients, familiars i metges.
> Espai: Museu de la Pell
 

3. 'Bestiari' de Guillem Vidal
En Guillem Vidal ens presenta una sèrie de fotografies que neixen d’observar la natura i trobar elements -roques, arbres, arrels...- que associem a rostres, personatges, éssers, etc. Són fruit dels encontres amb aquests éssers que poblen la natura i que ens observen sense ser del tot visibles. Presenta al FineArt Igualada dues sèries d'aquest projecte. 'Retrats', on l'enquadrament fotogràfic adequat permet el miracle de donar vida a aquests personatges de la natura i poder visualitzar-los; i 'Màscares i mirades', on els elements, un cop acoblats amb el seu simètric, completen un personatge. Allà on hi havia quelcom indeterminat, mitjançant la simetria, es crea un ésser.
> Espai: Biblioteca Central
 

4. 'Pas de deux' de Leysis Quesada
La Leysis Quesada va començar la sèrie 'Pas de deux' quan l’Avril, la seva filla gran, va entrar a l’Escola Nacional de Ballet de l’Havana. Retrata els ballarins més enllà de les actuacions, de la seva perfecció i estètica, dels escenaris i de les llums, buscant una expressió més sincera i una personalitat més pura. Explicar una història des d’un punt de vista diferent, però a la vegada fidel a l’essència. Captar amb la lent de la càmera l’energia que emana de la interacció entre els cossos. 'Pas de deux' és una dansa que neix del joc entre la ballarina i ella com a fotògrafa.
> Espai: Museu de la Pell
 

5. 'Fotogrames perduts' de Per Cromwell
Per Cromwell és un comunicador, inventor i fotògraf suec que gaudeix d’una mirada fotogràfica amb una sensibilitat especial, gairebé única, amb la qual capta en cada instantània quelcom indefinit i indeterminat que et trasllada al futur, a una nova dimensió. Cromwell és un artista que exposa, des de fa poc temps, les seves peces a Instagram. Els catalans Roser Faura i Felip Puig, n'han editat un foto-llibre que inclou un recopilatori de reproduccions duals que dialoguen entre elles i es complementen amb els textos del poeta i assagista Vicenç Altaió. En aquesta mostra al FineArt Igualada, es veuran per primera vegada aquestes fotografies exposades fora d'Instagram i del llibre.
> Espai: Artèria
 

6. 'Antropologia dels sentiments' d'Isabel Muñoz
Exposició dedicada a la fotògrafa Isabel Muñoz, Premi Nacional de Fotografia 2016. Comissariada per Audrey Hoareau i François Cheval, cofundadors de The Red Eye, la mostra es compon d'una selecció de les sèries fotogràfiques més representatives de la seva producció actual. A 'Antropologia dels sentiments' es construeix un recorregut temàtic al voltant de la representació obsessiva i heterogènia de el cos humà, des dels mateixos orígens de la humanitat, l'espiritualitat, la bogeria, els límits i extrems de el cos, la dimensió social del corporal i, finalment, la sexualitat i el desig.
> Espai: Museu de la Pell
 

7. 'Els castells no són de princeses' de Mireia Comas
Força, equilibri, valor i seny. Aquestes quatre paraules resumeixen el que trobareu en les imatges que es mostren a l’exposició. Quatre paraules que no només reflecteixen el que són els castells i els castellers, sinó que també ens parlen de Catalunya i els valors que la cultura catalana i els catalans mostrem cada dia al món. La fotògrafa i castellera Mireia Comas capta amb les seves fotografies les emocions intenses dels castells. Des de ben petita, mentre que les amigues jugaven a ser princeses, la Mireia tenia una altra afició, pujar castells. D’aquí l’amor envers aquesta tradició catalana.
> Espai: Museu de la Pell
 

8. 'Xina i el Tíbet' de Tino Soriano
La dimensió i diversitat de la Xina, la converteixen en un paradís per un fotògraf. En aquesta exposició, Tino Soriano se centra a la regió de Yunnan, que destaca per la seva diversitat ètnica, on ntre els cinquanta-sis grups ètnics reconeguts per la Xina, vint es troben aquí. Complementa la mostra, diverses fotografies dels seus viatges explorant les províncies de Guizhou i Guangxi i el Tibet.
> Espai: Rectoria de Santa Maria
 

9. 'Islantilla' de Manuel Ibañez
Islantilla és una zona residencial costanera a prop de la frontera entre Huelva i Portugal. Durant dues setmanes, els últims estius, Manuel Ibáñez ha centrat la seva mirada en una estreta franja de platja, on fileres de petites cases adossades van substituir dunes i pinedes. Un lloc que amb prou feines té els serveis que avui considerem bàsics a les nostres ciutats, on la major concentració humana es produeix, gairebé sempre, al supermercat de barri. Entre el surrealista i el poètic, Ibañez reflexiona sobre la quotidianitat i com ajustem el nostre comportament a través de la invenció de petites rutines en llocs aliens a on residim la resta de l'any, establint noves relacions amb aquest territori i els nostres veïns ocasionals.
> Espai: Museu de la Pell
 

10. 'Elna, la corda'. Exposició col·lectiva
L'Elna és una de les escultures de l'artista igualadina Teresa Riba. Durant un any, l'Elna ha sortit del taller de la Teresa i ha estat visitant diversos fotogràfs com Roger Velàzquez, Pep Bou, Kati Riquelme, Mireia Comas o Anna Batalla. Cadascun d'ells i elles li ha donat vida, interpretant-la a través de les seves mirades i de la seva càmera. Aquesta mostra col·lectiva és un recull de totes aquestes fotografies.
> Espai: La Sala Municipal d'Exposicions

Més informació: 

També et pot interessar