La Clota

Foto: 

Cedida
Espai de La Clota

La Clota, més enllà d'un projecte artístic

Relat d'un posicionament vital, un espai de possibilitats a Vic
Anna Vilamú Bosch
,
13/11/2018
Arts
La Clota és un espai pensat des de la col·lectivitat, amb infinites possibilitats i que sovint serveix de punt de trobada a Vic. Situada en un solar del barri abandonat de les Adoberies, declarat bé cultural d'interès nacional pel seu pes històric a la ciutat, la Clota ja porta un any i mig autogestionant-se i programant activitats culturals sense ànim de lucre. Des de concerts, xerrades o tallers de meditació, fins a cicles de cinema a la fresca o jornades de neteja del riu. Per conèixer-ne més detalls hem parlat amb Arnau Musach (1989, Vic) i Roger Sena (1994, Vic), dues de les persones que avui s'encarreguen de la gestió del projecte i que ens han respost des de la seva experiència i punt de vista.
"Simplement arreglant el solar, amb un gest tan simple com és treure les males herbes, es va anar despertant un context que al principi era inexistent"

- Com neix la Clota?
A.M: L'origen més primigeni de la Clota, anys enrere, té a veure amb Atònit Sonor per l’espai i pel tipus de plantejament interdisciplinar que tenia. Atònit Sonor van ser uns concerts alternatius a la programació oficial del Mercat de Música Viva de Vic organitzat fa anys amb alguns amics amb qui teníem grups de música i ganes de tocar. En el moment en què vam tenir aquesta idea, s'estaven fent les jornades QUAM a l'Acvic sobre les possibilitats de rehabilitació del barri de les Adoberies i allà vaig conèixer una noia que em va proposar utilitzar un solar d'aquest barri per muntar-hi els concerts.

- El primer contacte directe amb el que avui és l’espai de la Clota.
A.M: Si, posant-hi quatre palets i sense saber molt bé de qui era el solar ni bé què s'hi havia fet anteriorment. Aquest també va ser el moment en què vam descobrir un punt de llum des dels pocs espais habitats del barri, el Tapís, i gràcies a en Josep amb qui avui encara tenim una connexió molt forta. De seguida es va notar que ell tenia interès en què es fessin coses en aquell espai, perquè l'ajuntament no ho feia i s'estava degradant molt.

- I com es converteix aquest fet puntual en el projecte actual més sòlid i continu?
A.M: Després d'això jo vaig acabar Belles Arts i hi havia alguna cosa del context artístic institucional barceloní que no em feia sentir còmode. Pensava: necessito un context "més real", menys elitista, més obert. Llavors se'm va acudir tornar a entrar al solar on ja havíem fet aquells concerts anys enrere, amb la simple idea d'arreglar-lo i iniciar-hi quelcom.

- És un gest arriscat.
A.M: Si, però per mi va més enllà de ser un projecte artístic, és un posicionament vital i una manera d'entendre les coses, un espai de possibilitats no definit. Un lloc on no hi hagi res establert i hi pugui passar de tot. Al contrari de la societat en què vivim, que marca la nostra relació amb els espais i amb què s'hi va a fer.

- I com passa de ser un projecte més aviat personal a ser quelcom col·lectiu?
A.M: De seguida que vaig tenir la idea s'hi va ajuntar en Marcel Pujols. Ell venia de la música i d’una necessitat espaial al Mercat de Música Viva; on hi poguessin tocar altres propostes musicals amb una filosofia de proximitat entre el públic i el grup, que d’alguna manera trenquen amb les lògiques que a poc a poc s'han anat establint al Mercat.
R.S: Jo per exemple, em vaig vincular a l'espai a partir d'un fet tan anecdòtic com que una tarda em truqués en Marcel per demanar-me un tallagespes per arreglar el solar. Aquest va ser el meu primer contacte amb la Clota, anar-hi a tallar la gespa.

- I es va anar col·lectivitzant a base d’anècdotes com aquesta?
A.M: Simplement arreglant el solar, amb un gest tan simple com és treure les males herbes, es va anar despertant un context que al principi era inexistent. Sense anar a buscar ningú, van venir a portar-nos palets, ens tiraven el corrent... De fet, les persones que passaven sovint prop de l'espai de seguida es preguntaven "què feu aquí?" o fins i tot si ens estaven pagant diners. Aquest moment va ser molt interessant perquè resultava un trencament amb les lògiques pròpies del fer i del fet de produir; si tu dius "no, ho fem com a experiència" resulta un xoc.

- Tot això potser no hauria estat possible si no hagués estat un solar.  
A.M: Sí. I un altre fet molt interessant i curiós és que des del moment en què és un espai obert físicament, i en un barri on no hi viu ningú, hi passen coses que no controles. Hi vas una tarda i et trobes una família fent un pícnic, o uns joves fumant i escoltant música. També resultar ser un espai perquè qui transita per Vic hi pugui estar, passar l'estona.

- Hi succeeixen coses que formen part de la programació i d’altres que no. Però com s’organitza la programació?
A.M: El procés és orgànic. Nosaltres no teníem en cap moment clar què és el què hi volíem fer i fent les mateixes jornades de treball van anar apareixent propostes. Es va començar a gestar una programació molt caòtica i dinàmica: una professora de la universitat de Vic que tenia ganes de fer les classes fora de l'aula, una noia que tenia ganes de fer un cicle de cinema... Pel que fa a concerts sí que hi ha coses que programem nosaltres, o en moments com Sant Jordi, però en general el que s’hi fa va més enllà dels nostres propis interessos personals.
R.S: Si. Hi ha les coses que ens proposen i les coses que tenim ganes de fer les persones que d'alguna forma gestionem més directament l'espai. En qualsevol cas però, sempre hem intentat que qualsevol persona que vingués a tocar, recitar, pintar, ballar, fer un taller... a la Clota se la retribuís econòmicament.

- Així doncs, qui forma ben bé la Clota?
R.S: Una de les característiques essencials de la Clota és que cadascú s'hi pot vincular d'una forma molt diferent. Si tens ganes de vincular-te en l'àmbit gestor per exemple, pots fer-ho. Hi ha qui ve a un esdeveniment i sense haver-hi parlat prèviament es posa a la taquilla, o qui es posa a la barra; o qui fins i tot en forma part i no hi fa cap tasca: les persones que vénen a passar la tarda quan no hi ha cap activitat programada o la gent que assisteix a un recital.
A.M: Tot i això dins la gestió de la Clota, que està instituïda com a associació, sí que hi ha unes persones que d’alguna manera la constitueixen: en Marcel, en Roger, la Maria, l'Adrià... De fet vam decidir fer-nos associació perquè intuíem que era un camí per poder-nos protegir de certs possibles problemes; per poder regularitzar la barra, sense ànim de lucre; i per intentar poder rebre alguna subvenció o ajuda.


El barri de les Adoberies de Vic

- I ara que ja fa un any i mig des de l'inici d'aquest projecte. Quina valoració en feu?
A.M: Molt positiva. La gent en tot moment s'ha interessat per aquest espai. Tenim la sensació general que Vic necessita un lloc així, amb aquesta manera de fer.
R.S: Sentim que ha encaixat d'una forma molt fàcil a la ciutat. Feia falta un espai on s'hi poguessin fer propostes d'una forma més espontània i directe. Quedant a un bar per programar i construint sobre la marxa.

- Però últimament hi ha hagut complicacions burocràtiques i legals. Què ha passat?
A.M: És complicat d'explicar. A grans trets tot neix de l'arribada d'una multa a títol personal a en Marcel Pujols. Vam fer uns concerts al juny i un veí pròxim a la zona es va queixar. Va venir la Guàrdia Urbana i va fer un acte que de seguida va arribar a la Generalitat, en comptes de fer el tràmit amb l'Ajuntament de Vic. És curiós perquè nosaltres ja havíem tingut tracte amb la guàrdia urbana arrel d'alguna queixa ocasional d'algun veí, però no havia passat mai res. L'única diferencia entre els concerts anteriors on havien vingut i els del juny creiem que és una qüestió d'estètica. És a dir, tinc la sensació que la policia abans pararà pel carrer una persona àrab que a una altra; doncs si els concerts aquesta vegada tenien una estètica punk, amb gent amb crestes, s'hi posaran més seriosos; pressuposant que hi ha quelcom de dolent. Tot i això la llicència i les possibilitats de multes només vénen donades en el cas dels concerts amplificats, que al cap i a la fi són el tipus d'activitat que hem realitzat més. Parlant amb l'administració però, sabem que per les xerrades, pel·lícules... no hi hauria cap problema.
R.S: Arran d'això vam plantejar-nos: doncs què cal fer perquè no ens arribin més multes? I aquí d'alguna manera vam entrar al terreny dels tràmits burocràtics. Tot i que aquests en si siguin molt contradictoris. Per exemple, l'Ajuntament ens va convidar al pla d'acció cultural on es va fer un acte a l'Acvic amb tot d'agents per parlar de la revitalització de la llera del riu Meder; per convertir-la en un nexe d'unió i d'activitat a la ciutat. I en canvi, durant el procés d'intentar legalitzar la situació de la Clota, vam parlar amb unes arquitectes de l'ACA (Associació Catalana de l'Aigua) per qualificar el terreny i poder tenir llicència d'activitat i de seguida ens van dir que la llera del riu Meder era un espai amb risc d'inundació.

- I en propietat de l'espai?
A.M: El solar és privat i de dos propietaris diferents. Nosaltres actualment tenim i hem tingut contacte amb els propietaris; un d'ells ens va cedir el terreny força al principi del projecte. Vam inventar-nos un contracte i el vam signar.
R.S: L'altre en canvi, sap que hi som però no ens fa fora. Així que en aquest cas el procés seria com el dels espais ocupats i tindríem gairebé 8 mesos per desallotjar-lo si ho demanés.

- Com ha reaccionat la gent davant de tot això?
R.S: Arran d'explicar tot el tema de la multa a través de les xarxes socials, ha aparegut de seguida una xarxa de suport emocional i econòmic. I no només de persones de la ciutat sinó en general de tot de persones que en algun moment s'han vinculat a la Clota.
A.M: Si. Per aquest motiu creiem que si administrativament no trobem la manera de poder continuar, mirarem d'aprofitar aquesta xarxa que s'ha creat i el poder que al final podem tenir recollint firmes o anant un grup de persones al ple de l'ajuntament. Utilitzar el poder popular.

- Així doncs, quin és l'objectiu actual?
A.M: L'objectiu és mantenir aquest espai i poder-hi seguir fent coses com fins ara, actualment l'entorn físic ha agafat importància i de fet sempre que hem fet actes fora de la Clota es notava que faltava alguna cosa. Suposo que quan has treballat el terreny amb les teves pròpies mans al final ja hi ha un vincle terrenal i emocional amb l'entorn que no tens a cap altre lloc.

- I quins seran els pròxims passos?
R.S: L'actitud en general és la d'intentar capgirar el que d'entrada sembla un problema.
A.M: Tot i això, ens preocupa la relació de la Clota amb l'administració i per això aquest dissabte dia 18 de novembre durant el dia hem plantejat una trobada al Casino de Vic. El Casino és una associació privada nascuda al 1848 que ens ha ofert el seu espai a partir de conèixer tot el que ha passat al voltant de la multa. La proposta és una jornada per analitzar el que hem fet fins ara, explicar la situació actual de la Clota en format taula rodona, i on diverses associacions i col·lectius de la ciutat que ens donen suport parlaran amb la finalitat de reflexionar i debatre al voltant de la relació amb l'administració.

  • imatge de control 1per1

 

Més informació: 

Facebook La Clota

A

També et pot interessar