Jump to navigation
- I am bold és la teva marca. Per què decideixes fundar una marca de talles grans?Ve una mica de la idea de comunitat. Jo soc bold. Tu ets bold. Totes ho som. Jo soc una persona de talla gran que sempre m'he dedicat al món de la moda i que sempre he trobat una mancança a l'hora de trobar marques que siguin inclusives de veritat. Moltes vegades venia de quatre o cinc centímetres. I sempre tibant, sempre planxant, sempre patint... Amb la crisi de la pandèmia, em vaig quedar sense feina i vaig veure que tenia temps i ganes de fer alguna cosa nova. Sempre ho havia tingut present, però mai ho havia desenvolupat per manca de temps.
- El nom de la marca em sembla molt potent. Quin seria el concepte?Sí, fa referència a la tipografia. I clar és una mica el mateix concepte, serien les mateixes lletres però una mica més gruixudes. És una col·lecció molt bàsica que no té cap secret, ni cap patró inventat. Les marques tradicionals normalment arriben fins a la marca 44 i jo començo a la 42 i arribo fins a la 50. He canviat una mica el tema del patronatge i el tema de l'escalat perquè està molt estandarditzat i és molt rígid. L'he fet més flexible i més inclusiu a diferents tipus de cossos. Totes existim i totes ens volem vestir com ens doni la gana. No perquè tinguis una 48 no et pots comprar una dessuadora normal i corrent!
- Al mercat no li interessa representar a aquestes dones?A la que surts d'un estàndard de bellesa, sempre hi ha una sèrie d'estereotips. La grassa sempre és una persona que no es cuida. És un adjectiu pejoratiu. Està molt associat a l'insult. En aquest cas, bold, vol dir gruixut, però també vol dir audaç i valenta. Jo crec que representa bé aquest concepte que estic intentant transmetre. A qui li ressoni bé i a qui no, no passa res, perquè les persones tenen mil ofertes al mercat! De totes maneres, jo penso que pots ser prim i ser bold.
- Està canviant la percepció dels cossos en la indústria de la moda?Sí, però lentament. Comences a veure cossos diferents a les passarel·les, marques que parlen d'inclusivitat. Hi ha una tendència al plus size, però jo crec que això no és ser inclusiu. Tu entres en una botiga i has d'anar a buscar l'apartat de plus size. T'estan excloent del que és normal. A mi m'agradaria senzillament que les marques fessin més talles. Que comencessin a la 38 i acabessin a la 48. És cert que fer talles grans, implica que tens molta matèria primera. Les peces surten més cares. I també diuen que estèticament no és agradable mostrar una peça en un cos tan gran. De vegades no som massa coherents, perquè hi ha marques que fan roba per persones de seixanta anys i la seva model en té vint. Sempre ens volem identificar amb una persona jove i prima.
- Com treballes els patrons?Jo faig patrons molt oversized i allà hi cap molt tipus de dona. No és una talla que t'ha d'encaixar de les espatlles. Jo faig dues talles úniques, que inclouen tres talles de les tradicionals, que abracen moltes talles. I és un projecte que em fa molta il·lusió perquè estem en un moment de gran canvi. És un primer pas que s'ha d'acabar de rodar. Però jo crec que la mirada està començant a canviar.
- Creus que les marques s'ho creuen de veritat?Hi ha això que se'n diu fast fashion que diuen que són inclusius, però quan vas a comprar a la botiga, resulta que les talles grans no hi són, que només es poden comprar per internet. Per tant, és cert que se'n comença a parlar, però també és cert que molts cops és un tema més de publicitat i màrqueting que de fets i realitat. Llavors et diuen: "però les talles petites tampoc hi són". I clar també és discriminatori per les primes. Ara mateix és una moda, però m'agradaria que d'aquí a uns anys ningú s'hagués de preguntar sobre les talles grans.
- Les empreses petites són les més inclusives?De vegades passa que els que poden fer-ho no ho fan i els petits que tenen menys recursos, per un tema de costos, tampoc. Però és cert que les marques més petites tenim una relació més directa amb el client final, el coneixem millor, i això ens fa tenir una perspectiva més amplia. Tots els suports publicitaris solen mostrar un sol tipus de dona i també un sol tipus d'home. Segurament també hi ha homes grans als quals els passa el mateix. Però el mercat masculí és molt diferent del femení. Jo crec que els petits ho faran millor que els grans perquè sempre ens haurem de diferenciar d'alguna manera per sobreviure!
- Les teves col·leccions a banda de l'aspecte de la mida quin tret diferencial tenen?Jo faig una col·lecció de peces molt bàsiques però en molta qualitat en la matèria primera. Normalment, trobes poc cotó ecològic, materials reciclats, cent per cent llanes. Costa trobar peces grans amb una bona qualitat de matèria primera, normalment estan fetes amb materials sintètics. Les meves peces són fons d'armari. Els patrons bàsics però en una talla gran. Aquesta és la meva premissa. Són les que sempre he trobat a faltar en el mercat!
- El concepte bold també remet a una solidesa.Sí, és sòlid, bàsic i transparent. Com que són peces grans i bàsiques tenen aquesta contundència. Per mi és un concepte de moda de veritat. L'altre dia vaig veure una noia superprima, que deu tenir una 36, i que anava amb un vestit meu que és una talla 48. I vaig pensar, que fort! Clar, hi ha persones primes que els agrada anar amples! Mai ho havia pensat per una 36, però per què no? De vegades, nosaltres mateixes ens marquem. I crec que la moda ha de ser quelcom molt obert, que t'ha de representar. Al final, com et vesteixes, és un reflex del teu caràcter. Hi ha gent que es mostra molt i altra que li agrada anar molt ampla. Tothom ha de trobar el seu camí!
Web I am bold Web Rec.0
