Jump to navigation
M'apassiona conèixer projectes de recuperació de productes, productes de proximitat, que per diverses raons hem anat perdent. Iniciatives envejables que posen de manifest el resorgiment de la cultura gastronòmica del nostre país.
És el cas del cigronet de l'Alta Anoia, el pèsol negre del Berguedà, l'albergínia blanca del Bages, la mongeta de metre, el nap negre, la ceba de Coll de Nargó, el pebrot de Gualda, la xeixa de la Segarra... i seguiríem amb un llarg etcètera!
Avui però, permeteu-me que us parli del safrà de Santa Coloma de Queralt, un producte molt preuat que havia estat el gran tresor comercial de les zones de la Baixa Segarra i les comarques del voltant.
Des del segle XV fins al XIX la zona que comprèn la Conca de Barberà, la Segarra, l’Urgell i l’Anoia era un dels territoris més significatius de producció de flor de safrà. A Santa Coloma, fins i tot es van crear les taules de safrà, des d’on es venia arreu del món. El Mercat del safrà de Santa Coloma de Queralt va ser dels més importants d’Europa durant molts segles.
Ara en ple S.XIX, l'Ajuntament de la vila organitza anualment la jornada "Som Terra de Safrà" per tal de donar-lo a conèixer a través d'exposicions, xerrades, tallers i altres activitats com visites guiades i menús temàtics als restaurants. La 3a edició d'aquesta jornada es durà a terme a finals d'any.
Santa Coloma de Queralt és un poble preciós que tenim ben a la vora i val molt la pena de visitar.
El projecte neix el 2008 amb un primer intent de recuperar el cultiu del safrà a la Conca de Barbera i l’Alt Gaià. Aquest primer intent, portat a terme per Concapam, una empresa de Montblanc que promou els cultiu de plantes aromàtiques a la Conca, no va reeixir per qüestions agronòmiques.
Vist aquests condicionants, i que les empreses agrícoles habituals a la zona no disposen de tanta ma d’obra continuada i que es vol defugir de contractacions temporals per tants pocs dies, es va pensar en un projecte sostenible i just.
Es tracta de que cada empresa, o pagès participant ho faci amb una superfície estimada com a abastible que és d’uns 1000 m2, una superfície que pot arribar a produïr el segon i tercer any de cultiu uns 2 kg de brins de safrà/any.
Ens il.lusiona que la flor tardana i efímera de l’amor torni a pintar de color racons de la nostra terra.
L’empresa impulsora del projecte, ConcaPam, a part de proporcionar els bulbs de safrà als participants del projecte, s’encarrega de processar, envasar i comercialitzar el safrà a preus justos segons els costos reals al productor, de manera que l’empresa, pagès o pagesa participant obtè el preu just a la seva tasca de producció i el comprador del producte paga el preu just en funció dels costos de totes les tasques realitzades fins que arriba a les seves mans.
Un dels aspectes importants, i a la vegada essencials, del projecte és la garantia de qualitat del producte ofert.
Ara que entrem en època de Quaresma m'ha semblat molt adient explicar-vos aquesta recepta, que a la vegada és una “picada d’ullet” al tradicional “romesco colomí”.
El romesco colomí no té res a veure amb la coneguda salsa, sinó que és un plat tradicional de la zona que es fa amb bacallà i una picada de fruits secs amb altres ingredients. Si voleu tastar-lo només cal que us apunteu a l’Aplec del Romesco que es fa el 3r diumenge de juliol.
Pel bacallà confitat: 1 llom de bacallà al punt de sal, oli d’oliva, porro i 2 brins de safrà.
Per a la poma caramel·litzada al safrà: 1 poma, 1 cullerada rasa de sucre morè, 2 culleradetes d’oli de coco i 1 bri de safrà.
Per a la picada: Avellanes torrades, tomàquets secs en conserva d’oli d’oliva, sal, pebre negre, unes gotes de vinagre i oli d’oliva.
1_ En un pot no gaire gran, escalfar oli d’oliva fins a 60ºC aproximadament. Afegir-hi el porro tallat a tires, els dos brins de safrà esmicolats i els daus de bacallà (han de quedar coberts d’oli). Deixar coure amb el foc mínim fins que veiem que les làmines del bacallà es comencen a separar.
2_ Caramel·litzem la poma en una paella tallada a dauets, en una paella juntament amb els altres ingredients.
3_ Fem la picada al morter amb les avellanes torrades i els tomàquets prèviament tallats a dauets. Amanim al gust.
4_ Muntem el plat: a la base unes tires de porro confitat, els daus de bacallà, la poma i la picada.
Bon profit i gràcies per ser-hi! Bet
Em dic Bet i visc a l’Alta Anoia, un indret de fantàstics paisatges i bons productes. Sóc arquitecta i pastissera, i el que més m'apassiona és la idea de conèixer un territori a través de la seva gastronomia. Això és el que intentaré descobrir-vos a través d'aquest blog, m'hi acompanyeu?
