Jump to navigation
Dins la caravana de fusta, sota la finestra entelada que deixa veure, borrós, un gerani blau de paper maixé, reposa ben obert el bagul. L’home, que està d’esquena, remena llibres empolsinats i llibretes plenes de cal·ligrafies antigues i tancant els ulls les ensuma amb un nas llarg i vermell. Un nas com de porquet, pla de la punta amb dos forats grans i dilatats. Calb com és, arrugat tot ell i amb quatre rinxols blancs damunt les orelles algú podria pensar que és tracta d’un vell clown, però no. És l’home dels contes. De tant en tant tria algun llibre, l’acarona i el posa amb delicadesa dins el bagul. També hi posa altres objectes: Un globus terraqüi de paper vegetal que s’il·lumina les nits sense lluna; una brúixola de cartró que ignorant el nord et porta on vol; un estel fugaç presoner dins una bola de vidre que espurneja delerós de llibertat; una nina de porcellana que plora una llagrimeta de sang; un titella esquelet sense una tíbia que sap ballar el foxtrot; una màquina de tatuar versos i cançons d’amor; un anell de fusta d’olivera que floreix si estàs content; una caixa de música de nacre plena d'anisets; un encenedor d’esca per els grans focs d’artifici; una daga que no talla per espantar monstres que no ho són; una pipa d’ambre amb el broquet de marfil per fumar-se el mar; una bassa d’oli perfumat; un racó de pensar acudits; un bufador de vidre, una pedra d’esmolar, l’alfil blanc, la sota de bastos i el doble sis.
Tot això guarda l’home dels contes dins el bagul i quan considera que ho té tot, el ferma amb un forrellat de fetiller al qual mormola unes paraules màgiques, es cobreix amb una capa de feltre negra i es disposa a sortir. Amb dificultat davalla els quatre graons corcats de la caravana i arrossegant el bagul travessa el camí de sorra flanquejat de bedolls que semblen vinclar-se al seu pas. Al fons l’espera la carpa il·luminada per centenars de llànties diminutes i esvaïdes. L’home forçut fa el darrer petó a la ballarina a qui festeja i un trapezista corre fent saltirons, apressat. El murmuri dels espectadors cessa de cop quant el presentador crida: Senyores i senyors, benvinguts! Que comenci la funció!!!
Hola, em dic Ricard Closa i faig veure que sóc contista. Em plaurà, des d’aquest espai, explicar-vos històries de tota mena. Inspirades en somnis o en realitats ocultes, en imatges, en successos. A vegades seran curtes, a vegades molt curtes i espero que sempre siguin prou interessants perquè us entretingueu uns instants en aquest racó.