Jump to navigation
Després d'escoltar, sentir i viure concerts i música i discos i vinils i el que faci falta, puc afirmar que és súper fàcil saber que el que escoltes t'arriba i mola màxim. Ho explicaré ras i curt en dos punts.
1. És quan sense forçar i tot sol se't dibuixa un somriure i sents com els sons són dins teu i et van abraçant d'alguna manera. I no penses ni res més, només sents i et deixes sentir.
2. També quan et fa ballar a sobre. Ballar-se a sobre és senyal indiscutible i inequívoc que allò que estàs escoltant té alguna cosa i t'està entrant per dins. Avui, per exemple, em ballo a sobre cada vegada que escolto el tema "El ceptre universal" de Red Pèrill. De la mateixa manera com quan apareix aquell somriure del punt 1, hi ha alguna cosa com que els sons se't posen per dins i fan que el cos vulgui moure's, sigui com sigui. Si estàs assegut mous les espatlles, el cap, els braços, i també apareix el somriure. I quan et despistes ja estas dret ballant per casa (o al carrer, al metro, a qualsevol lloc, si cal, on calgui; perquè si és bo et farà ballar siguis on siguis) sense pensar, només sentint i deixant que el teu cos es mogui com vulgui.
I respires. I dóno mil gràcies a la música bonica que ens fa somriure, ens omple per dins i ens fa ballar-nos a sobre.
[ + aprofito per fer publi: música bonica a l'Estival de Jazz està passant. ]
Sóc la Laia Carbonell. Estic enganxada al jazz i a la música improvisada i sóc feliç organitzant l’Estival de Jazz d’Igualada. M’emociona viure en directe concerts i espectacles on la música hi és d’alguna forma. Sé que la música remou emocions i permet aflorar pensaments. La meva intenció és, doncs, aprofitar-ho i treure’n escrits, conclusions i reaccions que surten de mi.
