Red Pèrill | Arxiu de l'artista

Ballem-nos a sobre

Després d'escoltar, sentir i viure concerts i música i discos i vinils i el que faci falta, puc afirmar que és súper fàcil saber que el que escoltes t'arriba i mola màxim. Ho explicaré ras i curt en dos punts.

1. És quan sense forçar i tot sol se't dibuixa un somriure i sents com els sons són dins teu i et van abraçant d'alguna manera. I no penses ni res més, només sents i et deixes sentir.

2. També quan et fa ballar a sobre. Ballar-se a sobre és senyal indiscutible i inequívoc que allò que estàs escoltant té alguna cosa i t'està entrant per dins. Avui, per exemple, em ballo a sobre cada vegada que escolto el tema "El ceptre universal" de Red Pèrill. De la mateixa manera com quan apareix aquell somriure del punt 1, hi ha alguna cosa com que els sons se't posen per dins i fan que el cos vulgui moure's, sigui com sigui. Si estàs assegut mous les espatlles, el cap, els braços, i també apareix el somriure. I quan et despistes ja estas dret ballant per casa (o al carrer, al metro, a qualsevol lloc, si cal, on calgui; perquè si és bo et farà ballar siguis on siguis) sense pensar, només sentint i deixant que el teu cos es mogui com vulgui.

 

I respires. I dóno mil gràcies a la música bonica que ens fa somriure, ens omple per dins i ens fa ballar-nos a sobre.
 

Ballem-nos a sobre més sovint!

 

Balleu-vos a sobre aquí:

- Videoclip Red Pèrill "El ceptre universal"

- https://redperill.bandcamp.com/

 

+ Extres:
- El Verkami i info del que està cuinant Red Pèrill
(és bastant evident que entra dins el rànking de millors verkamis de la història)
- Un article a Enderrock

- Una entrevista guai a la SER

 

 

 

[ + aprofito per fer publi: música bonica a l'Estival de Jazz està passant. ]

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Sóc la Laia Carbonell. Estic enganxada al jazz i a la música improvisada i sóc feliç organitzant l’Estival de Jazz d’Igualada. M’emociona viure en directe concerts i espectacles on la música hi és d’alguna forma. Sé que la música remou emocions i permet aflorar pensaments. La meva intenció és, doncs, aprofitar-ho i treure’n escrits, conclusions i reaccions que surten de mi. 

20/06/2019
Després d'escoltar, sentir i viure concerts i música i discos i vinils i el que faci falta, puc afirmar que és súper fàcil saber que el que escoltes t'arriba i mola màxim. Ho explicaré ras i curt en dos punts.
17/09/2018
efímer -a    part I La vida és efímera. La música és efímera. Llavors la vida és plena de coses efímeres. I llavors la música és plena de sons efímers.
17/08/2018
Recupero un escrit del novembre de l'any passat (22/11/2017)   No només els mags creen màgia El moment present quan vius un concert
26/04/2018
Avui recupero un escrit que va sortir ara fa un mes des d'Andalusia (24/III/18).   
31/01/2018
30/I/2018 20h @Sinestesia Pablo Selnik  + Marcel·lí Bayer + Oriol Roca  
05/12/2017
Avui transcric el que vaig escriure en el mateix moment el darrer dissabte 2 de desembre al Teatre Auditori de Cardedeu. La Sònia Sánchez presentava "La mirada 3.0".
10/10/2017
Aquesta frase que dóna títol a aquest escrit va ser la última que va dir Àlex Reviriego abans de començar amb la impro. Vaig trobar que vaticinava l’inici d’una sessió que prometia.