Abans de començar un concert de Metrinova al Konvent.

La meva història del jazz

Per encetar aquest bloc de la manera més adient possible he decidit obrir-me una mica, tal i com faig en un concert de jazz i tal i com crec que seran els escrits d’aquest bloc. Improvisats en certa manera, transparents i sincers.

Recordo les meves primeres aproximacions al jazz. Crec que puc afirmar que va ser culpa d’una persona. Vaig conèixer en Roger ara fa uns quants anys i li agradava molt el jazz. De tant en tant anava a uns llocs de Barcelona: a Robadors, al Jamboree... llocs que jo no n’havia sentit a parlar mai. A més, aquest xicot muntava un festival de jazz a Igualada (l’Estival de Jazz) i hi vaig anar a treure el cap en algun concert. Algun dia anàvem a Barcelona o bé ens quedàvem al Hot Blues a escoltar concerts. I a poc a poc i no sé ben bé com, tot allò em va començar a agradar. Gràcies al Roger vaig conèixer molts músics i em vaig començar a introduir en aquest món... que mai m’hagués imaginat com d’important seria per mi a dia d’avui.

També recordo el primer concert d’impro que vaig anar. No recordo qui tocava, però recordo que era al Jamboree. Vaig quedar... impressionada. No sabia que es podien arribar a fer aquestes coses. No em va agradar massa. O de fet, gens. Vaig pensar que eren sorolls molestos i que no tenien cap sentit. I amb el temps... tot ha guanyat sentit. Fins que va arribar un dia, no sé com, que anar a Robadors almenys una vegada a la setmana s’ha convertit en una necessitat.

I aquí em trobo, definint-me com a “consumidora de jazz” i amb carta blanca per escriure sobre jazz en aquest bloc. El meu objectiu és aprofitar la meva experiència viscuda en un concert o en una “performance” i escriure les meves reaccions, les meves sensacions de tot allò que visqui i senti en aquell moment. No pretenc elaborar crítiques i ressenyes ben estructurades i amb fonaments de recerca... sinó pinzellades subjectives.

Tot aprofitant aquestes experiències m’agrada donar-li voltes al tema de la recepció de la música. Per exemple: per què escolto un tema i m’emociona d’aquesta manera? Per què sento aquesta cosa a dins que no sabria com descriure en paraules? O com la música ens fa recordar moments en què ja havíem escoltat la mateixa cançó, encara que faci anys. O què passa per què un concert en directe, o qualsevol performance, t’agradi o no t’agradi? Són molts misteris als quals espero donar-los-hi voltes i poder-ho compartir amb vosaltres. Així que dono per inaugurat el bloc de pinzellades subjectives!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Sóc la Laia Carbonell. Estic enganxada al jazz i a la música improvisada i sóc feliç organitzant l’Estival de Jazz d’Igualada. M’emociona viure en directe concerts i espectacles on la música hi és d’alguna forma. Sé que la música remou emocions i permet aflorar pensaments. La meva intenció és, doncs, aprofitar-ho i treure’n escrits, conclusions i reaccions que surten de mi. 

20/06/2019
Després d'escoltar, sentir i viure concerts i música i discos i vinils i el que faci falta, puc afirmar que és súper fàcil saber que el que escoltes t'arriba i mola màxim. Ho explicaré ras i curt en dos punts.
17/09/2018
efímer -a    part I La vida és efímera. La música és efímera. Llavors la vida és plena de coses efímeres. I llavors la música és plena de sons efímers.
17/08/2018
Recupero un escrit del novembre de l'any passat (22/11/2017)   No només els mags creen màgia El moment present quan vius un concert
26/04/2018
Avui recupero un escrit que va sortir ara fa un mes des d'Andalusia (24/III/18).   
31/01/2018
30/I/2018 20h @Sinestesia Pablo Selnik  + Marcel·lí Bayer + Oriol Roca  
05/12/2017
Avui transcric el que vaig escriure en el mateix moment el darrer dissabte 2 de desembre al Teatre Auditori de Cardedeu. La Sònia Sánchez presentava "La mirada 3.0".
10/10/2017
Aquesta frase que dóna títol a aquest escrit va ser la última que va dir Àlex Reviriego abans de començar amb la impro. Vaig trobar que vaticinava l’inici d’una sessió que prometia.