Jump to navigation
Avenços tecnològics com l'enginyeria relacionada amb l'aprofitament de l'energia hidràulica, l'ingent salt qualitatiu que suposà la màquina de vapor o més endavant, la implantació de les primeres turbines equipades amb centrals hidroelèctriques van ser algunes de les principals importacions a Catalunya durant la Restauració. Segons Jaume Perarnau, "els empresaris dedicaven part del seu temps a visitar fires i exposicions, on s'ensenyaven novetats i avenços. A la vegada, els seus fills eren enviats a universitats i acadèmies angleses per després, al seu retorn incorporar tot allò après al sistema productiu. La finalitat era doble: d'una banda es volia produir més i millor, de l'altra es buscava evitar haver de comprar tant la maquinària, com el producte final, ja que això implicava per l'economia local la dependència d'un altre poble o regió". Fins aquell moment, els masos i les petites viles gaudien d'unes activitats productives pròpies. Tot i que la major part de la població era pobra, els comerciants dinamitzaven part de l'economia rural comprant llanes i fibres als ramaders, que al seu torn transportaven a les famílies pageses que disposaven de rodes de filar i telers domèstics, perquè a canvi de diners transformessin les llanes o el cotó en fil i aquests, en teixits. Així, abans de la implantació d'aquest sistema colonial arreu d'Europa i també al principat, els productes que havien de ser manipulats, manufacturats, transformats viatjaven a les cases pageses per finalitzar el seu trajecte, un cop generat el producte, a ports i ciutats. "La idea d'una fàbrica és concebre tot aquest procés agrupat en un sol lloc" -explica en J. Perarnau- "i en aquest sentit, si abans era la matèria primera la que es desplaçava a casa del pagès, ara és l'obrer el que es desplaça on hi ha els telers". Com ens recorda en F. Balañá sobre les poblacions d'Esparreguera i Olesa de Montserrat, "gairebé tothom dels pobles veïns hi treballava a la Colònia Sedó".
Vista aèria de la Colònia Sedó/Autor: Jaume Matamala. Font: Arxiu mNACTEC.
La Colònia Sedó neix de les mans de Miquel Puig i Catasús el 1846 després de comprar l'antic molí fariner de Can Broquetes. La família Puig va dirigir l'empresa fins el 1879, data en que es va construir la presa al congost del Cairat per derivar l'aigua del Llobregat a la fàbrica, però també va ser l'any en que traspassà de forma prematura en Josep Puig, fill del fundador de la fàbrica. Després d'adquirir-ne la propietat aquell mateix any, Antoni Sedó i Pàmies n'esdevingué el propietari.En aquell moment ja existien al voltant de l'activitat industrial, els habitatges obrers i altres serveis característics de les colònies. L'any 1899 Antoni Sedó va encarregar a una empresa de Girona la construcció d'una turbina de 1400 CV, la més gran que s'havia fet mai dins l'estat espanyol i que va acompanyar amb l'aixecament de la primera central hidroelèctrica de Catalunya. "La colònia té un valor tecnològic important, sí, però també arquitectònic" -ens recorda en F. Balañá que l'any 2005 era l'arquitecte que en va catalogar les naus per la redacció Pla General d'Ordenació Urbanística d'Esparreguera-. "La colònia s'estructura actualment en tres parts: la industrial, la zona residencial i la Sala de Turbines, pertanyent al mNACTEC. Totes són importants per entendre la història de la colònia, però la secció industrial és la que té un major pes patrimonial. Les finestres de les naus es decoraven amb gelosies, algunes encavallades, tradicionalment de fusta, es van fer metàl·liques, a l'igual que l'estructura de les naus, aixecades amb forjats de ferro. Aquests elements no solament donaven robustesa als edificis per aconseguir uns espais immensos i diàfans, sinó que responen a valors constructius de millora i innovació estètica, com per exemple la xemeneia helicoïdal que acompanya una de les naus".
Detall de la xemeneia helicoïdal/Autor: Pepe Cornet, viquipedista.
El complex industrial va ser equipat amb escoles destinades als fills dels obrers, esglésies per al culte, dispensaris i botigues, un cinema o fins i tot, l'obertura d'un casino. Va ser el millor període de la colònia, amb més de dos mil habitants. Hom pot entendre la inclusió d'aquests serveis com a formes indirectes d'una funció inconfessa de les colònies: la d'inferir un control i una manca de llibertats a l'obrer i la seva família. De fet, en algunes colònies no es permetia la lliure associació o el dret a vaga, els productes de les botigues eren abusius, s'afavorien matrimonis entre obrers de la mateixa colònia i en tant que el treballador utilitzava uns béns propietat de l'amo, un acomiadament implicava la pèrdua de la casa, l'hort o privilegis familiars, com l'escolarització gratuïta dels infants. Sobre aquest punt, en J. Perarnau ens explica que aquest enfoc és propens a un mite. Segons ens assenyala "hi podia haver un control, sí, però existia el mateix control en aquestes colònies com n'existia a les fàbriques urbanes, on tot empresari volia veure reflectida d'una o altra forma si l'empresa funcionava. De fet, els productes i serveis a l'interior de les colònies eren més barats que als pobles veïns i si bé tota la colònia era del propietari, el treballador n'era també beneficiari".Aquest complex industrial va començar el seu declivi durant la primera meitat del s. XX, quan la Colònia Sedó es trobava ja en mans dels dos fills barons d'Antoni Sedó, Lluís i Artur. Les colònies van esdevenir impopulars enfront noves organitzacions productives o l'aparició del transport públic, el qual implicava per al treballador desprendre's de la necessitat de viure al costat del lloc de feina per desplaçar-s'hi a peu cada dia. Durant la Guerra Civil se'n va consolidar l'abandonament. Amb tot, la Colònia Sedó va estar activa fins l'any 1977, data del seu tancament oficial. La propietat de l'empresa va cedir la part residencial encara activa, amb inquilins, a l'Ajuntament d'Esparreguera, les naus van ser venudes a diversos propietaris i la Sala de l'Antiga Turbina va esdevenir seu territorial del mNACTEC com a Museu de la Colònia Sedó.
Detall arquitectònic de la Colònia Sedó/Autor: Xavier Granel. Font: Arxiu mNACTEC.
"El que havia de ser una inversió de futur per consolidar l'interès patrimonial que la Colònia Sedó té com a conjunt monumental va ser suspesa pel TSJC per un defecte de forma en els documents que haurien permès actuacions immediates sobre la zona residencial" -ens explica en F. Balañá-. "Una sentència que l'any 2013 va ser avalada pel TS i que actualment situa els antics edificis obrers que encara es mantenen en peu fora de l'àmbit d'actuació de tota possible reforma urbanística per part de l'Ajuntament d'Esparreguera. Aquesta sentencia, juntament amb l'anterior crisi del 2008, la qual va foragitar tot altre possible inversor, ja fos públic o privat manté ara mateix el complex de la Colònia Sedó com un projecte de futur sobre el qual s'hi aboquen moltes propostes sense capacitat de consolidar-les, ja que l'Ajuntament no té el múscul econòmic suficient per invertir-hi el que un complex d'aquestes dimensions requereix"."Enguany volem dilatar els horaris d'obertura amb concertació prèvia de visita a la Sala de l'Antiga Turbina de dilluns a divendres" -ens diu en J. Perarnau-. "Alhora, tenim el projecte d'obrir la seu al públic tots els dissabtes al matí. La idea és que sense la concertació prèvia tothom pugui visitar la Sala de l'Antiga Turbina, els subterranis, l'aqüeducte, resseguir tota la circulació de l'aigua, de la mateixa forma com fins ara ho podien fer els escolars i altres grups de visitants".
Per concertar visites a la Colònia Sedó podeu trucar al 937 892 244.
