Bet Altarriba
,
27/01/2020
Llibres

Gerard Bidegain: "Torruella ha estat un personatge incòmode, a punt de caure en l’oblit"

El dramaturg i historiador, Gerard Bidegain, ha publicat el llibre 'Ramon Torruella Satorra, poeta de la Passió d'Esparreguera'
Gerard Bidegain

Foto: 

Cedida
El municipi d’Esparreguera és conegut per la seva implicació i vessant teatral, però sobretot, ho és per la seva passió, la Passió d'Esparreguera. Parlem amb Gerard Bidegain (1990), dramaturg i director teatral graduat per l'Institut del Teatre i llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona; i a més, forma part de l'Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett. Bidegain acaba de publicar i presentar l’obra sobre Ramon Torruella, l’autor del text sobre la Passió d’Esparreguera.
"No el podem deixar perdre, que en el fons, és un poeta local. És el nostre poeta"

- Com neix la teva vocació en el món del teatre?
Sempre he tingut una vocació en el fet artístic. De petit, dibuixava i pintava, tenia com una obsessió en el món de les arts plàstiques i quan vaig canviar de lloc de viure perquè vivia al Prat de Llobregat, i als 9 anys vaig venir a viure a Esparreguera, de forma inconscient, vaig canviar les arts plàstiques per interessar-me pel teatre. Com a espectador veia moltes obres de teatre perquè a Esparreguera hi ha molta tradició de teatre, i anava a veure tot el que es feia, tant La Passió, al Patronat, com tot el que es feia a El Teatret. A poc a poc em vaig anar vinculant més fins que vaig decidir estudiar teatre de forma professional. Avui dia, també puc dir que m'hi dedico, ja que actualment treballo com a tècnic de patrimoni cultural i memòria històrica a Abrera. El fet d'haver estudiat història i teatre, m'ha permès treballar en investigació, però també en produccions teatrals.

- Esparreguera sempre ha tingut una tradició molt vinculada amb el món del teatre.
Esparreguera té una vida cultural molt activa, hi ha moltíssimes activitats. I de teatrals, també. Hi ha moltes companyies amateurs que van funcionant, i també molta gent que s'ha acabat dedicant a les arts escèniques o a la música, professionalment. És un poble que bull, sempre es fan moltes coses i pel que fa a massa social, sempre hi ha un públic que assisteix a tots els esdeveniments, sempre veus que hi ha gent. Ja sigui en coses que es fan a El Teatret, o el Festival Lola -que jo també hi estic vinculat-, hi ha un públic molt fidel, i això també es pot veure en el Patronat Parroquial o quan es fa La Passió.

La Passió és un cas a part, és un espectacle que es fa durant 9 dies l'any, i que aglutina tota la gent que durant l'any fem altres coses i obres i que per tant, forma part de la diversitat cultural escènica que hi ha a Esparreguera. A La Passió estem tots allà i la fem de manera com una tradició cultural que no tant com una obra de teatre. És una activitat social on hi anem per trobar-nos, per retrobar-nos amb antics companys o amb gent nova, i també això serveix per marcar el pols de com està Esparreguera culturalment per saber com està La Passió perquè per la temàtica que té, no és fàcil de vendre avui dia, però sembla que va resistint.

- Com pot conviure amb els temps actuals, on la societat es fa qüestions més que mai. Com pot funcionar?
Una de les claus és el format. És un espectacle de grans dimensions on totes les tasques -siguin els actors o actrius, els músics...-, permet que molta gent s'hi involucri. I un altre fet és la tradició. De la mateixa manera que a Catalunya mengem els canelons per Sant Esteve i anem a veure la Fira de Santa Llúcia, entre altres, en aquests pobles com Esparreguera s'aconsegueix aquesta tradició gràcies a aquest format espectacular, i la gent s'involucra moltíssim. Abans tenia un pes molt important la religió, però la gent que la fa no ho fa per aquest motiu. És un espectacle molt potent en l'àmbit audiovisual i dramàtic, independentment del missatge religiós que s'hi explica. És un missatge social, polític i moral, fins i tot, i que s'escapa dels miracles.

Actualment, en els temps que vivim, de revoltes, de llibertats perdudes, aquest personatge és un filòsof, un líder social. I això fa que guanyi aquesta visió més reivindicativa, del Jesús més persona que no tant com a figura sobrehumana. És el que salva La Passió: el fet que ens hi sentim en algun moment o altre reflectits. En aquest sentit, jo crec que el fet d'haver pogut recuperar la biografia del poeta Ramon Torruella, que és l'última persona que ha pogut estrenar un text original en aquest espectacle i que és el que actualment es fa servir durant La Passió, ens ajuda també a resistir tots els personatges que hi ha a La Passió. És un reflex d'aquesta tradició, i és també un espectacle viu, que evoluciona. No veurem mai una Passió igual. Sempre hi ha petits canvis que el que fan són que sigui irrepetible cada vegada, cada dia.

Detall de la portada del llibre | Foto: Cedida

- Acabes de publicar i presentar el llibre 'Ramon Torruella Satorra, poeta de la Passió d'Esparreguera'. L'objectiu d'aquest llibre ha estat que el personatge no caigui en l'oblit?
En Ramon Torruella és un personatge que ha estat a punt de caure en l'oblit perquè la gent que el va conèixer, ha anat desapareixent i això és irremeiable, i també perquè pel que fa a arxiu hi ha molt poca cosa sobre ell i la seva vida. Sí que hi ha documentació on hi ha palès que és ell qui va escriure el text de la Passió, el text original -escrit per ell a màquina-, cartes que relaten la creació d'aquest text; però així i tot, no hi ha gaire documentació sobre la seva persona i això és un problema.

Torruella és un esparreguerí que ha anat posant el seu granet de sorra a La Passió, tenim un text que és obra seva, però és un personatge que potser no volgudament o intencionadament, amb els anys s'ha anat arraconant perquè no interessava. Ja li va passar en vida, i potser també ho va provocar el fet que només visqués cinquanta-cinc anys. Va tenir una vida molt intensa, una vida de pel·lícula perquè va tenir moltes complicacions.

- És un personatge amb llums i ombres...
Era una persona que tenia un problema d'addició amb la beguda, i també va tenir un context molt difícil: de ben jove li va tocar anar a la guerra, i quan va tornar del front, va haver de viure una postguerra molt dura. Era catòlic, però sobretot catalanista, i això li va portar molts problemes. S'enfrontava verbalment amb molta gent, però en el fons era una persona molt revolucionària perquè defensava els seus ideals fins a les últimes conseqüències. Era un personatge incòmode perquè era una persona molt intel·ligent, que pensava molt, molt format, tenia un alt nivell cultural. Tenia un discurs molt punyent i contundent. Però tenia aquests problemes d'addicció que el van conduir a tenir una vida familiar molt complicada, es va separar de la dona i dels seus sis fills i això el va portar a un atzucac fins al final dels seus dies.

- Una persona incompresa, avançada a la seva època, llavors?
Correcte. Durant aquell moment, la gent el va ajudar, amics el van ajudar a tirar endavant; però molta gent, no. En aquell moment, era un poble molt petit, era d'una família molt coneguda del poble, i finalment, va marxar a viure a Barcelona. Amb la seva desaparició fortuïta i alhora ràpida l'any 68, era molt jove, i la seva figura va quedar oblidada perquè no era una persona que fos còmoda de recordar perquè tot el que pensava ho deia, per la vida que portava; llavors, en quant a poble o com a Passió o com a societat esparreguerina, no s'ha volgut treure a la llum perquè hi havia la sensació que no era una vida o personatge interessant. Quan recuperem memòria històrica, no estem recuperant només la guerra civil -que això no vol dir que no sigui important-, sinó que quan en parlem, també podem parlar de l'altre bàndol. Per fer una societat madura s'ha d'intentar tenir el màxim d'informació i ser valent per entendre perquè estem aquí. I això és el que es va viure el dia de la presentació del llibre: gent gran que el coneixia, gent jove que no en sabia res d'ell, i la seva família propera -que m'han recolzat sempre- per fer aquest exercici d'entesa, de valentia, molt lloable i molt important per entendre la seva figura. Que va fer coses bé, sí. D'altres que no, també. Però com tothom.

Torruella va fer text que està molt ben escrit perquè són uns personatges que surten de la seva ploma, d'una persona que va viure una guerra, una postguerra, problemes de salut, i que encara avui dia, emocionen al públic que va a veure La Passió. Aparentment La Passió sembla un tema clàssic, però quan el públic veu aquest espectacle es queden parats què sigui tan vigent i tingui tanta força. El llibre pretén això: no fer un llibre per deixar malament a Torruella, ni tampoc per bé. No sóc ningú per jutjar-lo. Ja se l'ha jutjat prou, i moltes vegades, sense informació i això és molt perillós. Jo també necessitava fer aquest exercici en l'àmbit personal. Em van encarregar fer una revisió del text i vam fer un treball molt interessant amb les seves versions originals i tenia molt interès a saber qui ho havia fet. Llavors, primer m'ho vaig prendre com un treball personal per intentar conèixer qui era aquesta persona; i a partir d'aquí, tant a través del Setsetset, la premsa comarcal i buscar complicitats amb tothom; intentar contrastar totes les fonts i que aquestes fossin les més verídiques possibles, per després mirar-ho de forma objectiva i entendre perquè després de tant de temps no s'havia parlat d'ell.

El 2018 va fer 50 anys que va morir i no es va fer res en l'àmbit popular ni en el de La Passió; així com tampoc, el 2013, que feia 100 anys del seu naixement. Jo vaig fer un article reivindicant-ho i no es va fer res. Espero que ara, després d'haver fet aquesta publicació, i que la gent en parla d'ell, el recorden -que això és el que jo pretenia-. Ara que es compliran seixanta anys que es va estrenar el text, espero que el recordem. Si no coneixem aquest senyor, vol dir que no entenem moltes altres coses: perquè hem d'explicar La Passió des de totes les seves vessants, i l'hem de fer entendre, perquè també ens servirà per saber cap a on volem anar. No el podem deixar perdre, que en el fons, és un poeta local. És el nostre poeta.

També et pot interessar