Jump to navigation
- En aquests darrers mesos ens consta que has visitat en vàries ocasions la Catalunya Central de forma continuada. Per què?Com a diputat de cultura de la demarcació de Barcelona vull actualitzar el coneixement que la Diputació té dels equipaments dels 311 municipis de la província. En vaig a conèixer de primera mà els usos i les seves mancances.
- Es podria fer en aquests moments una valoració dels equipaments?Sí, les biblioteques per exemple, són magnífiques, però en falten. Alguns teatres estan molt bé, altres, com el de Manlleu es troben enmig de les reformes degut al pressupost que es necessita per acabar-les. En el cas dels Ateneus, alguns estan reformats talment com si s'haguessin d'estrenar. En el d'aquí a Igualada s'ha entapissat tota la platea. Aquest any volem iniciar una via d'ajuts com aquests, per al manteniment dels equipaments, per ajudar-los a renovar el seu material i les infraestructures. Arribarem allà on ens permeti la nostra economia, perquè sabem que el context i la situació no és la idíl·lica.
- Quan actueu sobre un territori per dotar-lo amb un equipament la inversió es fa sobre la mancança d'aquesta infraestructura concreta o s'acompanya d'un pla de viabilitat?Quan una població demana un equipament ha de pensar que l'equipament s'ha de mantenir i que ha d'aportar una rendibilitat social i econòmica. Això forma part d'un estudi previ que cal fer sempre abans de cada actuació, des d'un enfocament territorial. Ho estem fent amb el teatre, el cinema i amb la resta d'arts. Enguany, projeccions del 'D'A', el Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona, és la primera vegada en que s'ha exportat a set municipis de la demarcació, fora de Barcelona.
- Quins altres projectes consideres que es poden desenvolupar fora de l'àrea metropolitana?A part de diversificar el cicle 'Anem al teatre', amb propostes com 'Anem al cinema', de la mateixa forma que s'ha modificat l'estructura del 'D'A' volem portar les pel·lícules participants al certamen dels 'Premis Gaudí' a 20 sales de cinemes del territori. I en relació als festivals isolats de cinema, una primera intervenció vol ser la de crear xarxa, generar comunitat, a través, per exemple, de projeccions dels guanyadors de cinema esportiu, folk i altres, estimular la repercussió dels premiats.
- Més enllà de la creació de nous equipaments, la intenció sembla més focalitzada a emplenar de continguts la quantitat d'equipaments existents.Primer cal endreçar mentalment què tenim, veure'n les mancances. Seguidament cal traçar un pla, comprovar que tenim els recursos per dur-lo a terme i finalment, executar-lo. Personalment, espero que pel 2017 aquests plans d'actuacions municipals estiguin ja tancats i si pot ser, fets en la seva totalitat. A la vegada, he entregat un estudi a les conselleries de Cultura i Economia per demanar una desgravació fiscal de l'IRPF autonòmic pel consum cultural.
D'esquerra a dreta, Rafael Homet, Marc Castells i Juanjo Puigcorbé / Imatge: Albert Compte Riba
- La mesura que comentes s'aplicaria sobre aquest impost perquè ara com ara no es pot abaixar l'IVA?No, tant de bo coincideixi amb la baixada de l'IVA. Les dues coses a la vegada incentivarien el consum cultural d'una forma determinant. Des de la conselleria de Cultura ja tenim el vistiplau, ara falta que es pronunciï la d'Economia. El projecte proposa a les administracions que el contribuent pugui arribar a desgravar-se fins a 200€ pel consum cultural que hagi fet a través d'una targeta cultural o de dèbit. Vol ser una forma moderna d'estimular el sector cultural. I per què aquesta quantitat? Perquè el tram autonòmic ens permetria desgravar el 75% de 266€. I 200€ estan per sobre de la mitjana anual que un espectador destina al consum cultural de les arts escèniques, per exemple.
- Aquest seria el projecte principal que t'has marcat realitzar?No, però aquest és molt important, juntament amb l'apropament al territori del cinema, certàmens de fotografia i altres disciplines artístiques. Volem convertir els pressupostos en projectes tangibles. Ara bé, la nineta dels meus ulls és l'aposta per la part científica de la cultura. Tenim un projecte molt gran en l'àmbit científic.
- A través de quines actuacions?Estem reorganitzant els departaments relacionats amb la cultura popular, estem separant les federacions i les confederacions de les entitats perquè cadascú tingui un calaix únic i diferent. Intentarem fer convenis singulars amb les ciutats grans. Volem diferenciar la gestió pràctica en funció de cada receptor. Per exemple, sobre el projecte relacionat amb la ciència el nostre objectiu és transformar la demarcació de Barcelona en un pilar científic internacional. I una de les actuacions és involucrar l'agenda de ponències que actualment es genera en el territori amb la rellevància del seu contingut i les noves tecnologies, de tal forma que un comitè de científics decideixin quines conferències són susceptibles de cobertura per reproduir-les en streaming. Alhora, es crearà un servei a la carta que emmagatzemarà tot el contingut generat. Aquesta actuació ha estat avalada pel Rector de la Universitat de Barcelona, a qui se li ha presentat el projecte juntament amb l'afegit que els universitaris puguin veure aquests continguts d'avantguarda en una sala, en els mateixos centres on es troben cursant els estudis.
- De quins àmbits científics estem parlant?Els tres pilars en els quals ens volem focalitzar són innovació, ciència i pensament i els àmbits científics que vol abraçar són les Ciències Humanes i Socials, les Biomèdiques, les Ciències Experimentals, les Ecològiques i les Pures. És un projecte que tot just comença a caminar en el qual hi esmenarem esforços per convertir-lo en principal.
- Heu detectat altres mancances que trobeu necessari cobrir?Ara està molt de moda la paraula 'apoderar'. Hem entrat en contacte amb professionals i diverses acadèmies artístiques perquè ells participin de les nostres iniciatives a través de convenis. Un exemple: s'ha re-llençat la 'Coordinadora de Festivals i Mostres de Cinema i Vídeo de Catalunya' sota el nom de 'Catalunya Film Festivals' per generar les sinergies que et comento, com una futura xarxa de pantalles concertades, un suport per a les iniciatives rellevants i de qualitat.
- Quan a nivell institucional generes aquestes sinergies amb el món acadèmic existeixen codis ètics per polititzar el mínim possible les iniciatives?Aquestes entitats que et comento les anomeno entitats temàtiques, per la seva activitat i per diferenciar-les d'altres com les entitats de país. En el fons sempre fas política, de la mateixa forma que un ajuntament confia amb major o menor grau en certes iniciatives. Absolutament totes són culturals, però no totes tenen el mateix caire. Nosaltres no donarem diners a una entitat que s'anomeni 'Valle de los caídos'. I no ho farem per raons polítiques. D'altra banda i per motius oposats, sí donarem diners a Òmnium Cultural, per exemple, perquè considerem que contribueix a l'enriquiment de la cultura catalana.
- En aquest punt, els ideals d'una o altra vessant política i el seu recolzament en unes o altres iniciatives poden equiparar-se a principis ètics?Sí, però a la vegada entenem que aquestes actuacions han de ser cada cop menors, incidint cada cop més amb l'apoderament de recursos per part dels professionals, les entitats i la creació de programes culturals de concurs públic per deixar de ser una font de subvencions i transformar aquestes iniciatives en plataformes de recursos.
- Al Festival de San Sebastián del 2011 comentaves “La culpa de la situación del cine, del teatro y del mundo de la cultura en general no es de los actores jóvenes, sino de los amigos del poder que están ocupando con su influencia todos los puestos de audiovisual, medios técnicos, realización, producción, etcétera. Ésto lo sabe todo el mundo de nuestra profesión”. Com veus tot això que assenyalaves com a actor ara, des del punt de vista d'un gestor?Fa molts anys que em dedico al món de la interpretació, la creació i el món de l'espectacle i subratllo que cada cop els poders de selecció i els econòmics estan en menys mans. Ho trobo esgarrifós. Per exemple, tres persones -i no pas quatre- són les encarregades de decidir quin contingut de ficció es programa a tot l'estat.
- Això és tal com dius?Això és així. Per què? Perquè el cinema necessita de la televisió per viure. Perquè necessita dels recursos econòmics generats pels passis de les produccions a la televisió. En tant que així, la televisió posa les seves condicions per un o altre tipus de contingut de ficció, d'actors, realitzadors, guionistes. I arriba un punt on els mitjans televisius poden generar tal magnitud de publicitat a través dels seus propis canals per als propis productes, que anul·len la visibilitat que pugui tenir una altra proposta independent, perquè és inviable pagar aquests costos publicitaris. Però això no solament passa en el cinema, està succeint en tots els àmbits. A tot arreu hi ha oligarquies que concentren els poders de decisió, alhora que també, a tot arreu hi ha una classe mitja que lluita per fer-se present. Considero que a Catalunya hi ha una forma diferent de fer les coses, perquè a diferència d'altres punts de l'estat, aquí la gran part de la classe mitja no forma part de l'administració i aquest tret cultural determina el contracte social o en aquest cas, la rebel·lió que actualment vivim a Catalunya. Mira, durant la meva joventut els quioscs tenien 78 revistes publicades per 22 editorials diferents. Avui et trobes 20 o 15 revistes d'una o dues editorial. I això no pot ser.
- Trobes a faltar la relació amb els companys de plató i escenaris?De moment no, l'agenda d'un diputat és tremenda. Solament en e-mails, al matí m'arriben uns 80 correus, suma aquí els de l'Ajuntament de Barcelona i els propis particulars. Cal atendre els plenaris, les comissions, les comissions especials, els consorcis, que com a diputat delegat en tinc 24, les peticions de visita al despatx i al territori. A més, l'allau de peticions de visites i reunions és enorme. És una situació que tots els diputats de cultura de totes les èpoques han tingut, o sigui que de moment, no ho trobo a faltar gaire.
- Quin polític t'agradaria veure en el paper d'actor?No veig els polítics com a bons actors (riu). Hi ha casos històrics com el de la Glenda Jackson, la Melina Merkuri o el João Gilberto que serien destacables amb la seva implicació en la política, però la premsa no en parla mai. En canvi, altres com el Ronald Reagan o l'Arnold Schwarzenegger dels qui la premsa sempre se'n fa ressò, considero que segurament han contribuït a degradar la figura d'actor i de polític a la vegada.
- El pes i el passat que duus com a actor i director et beneficia en l'exercici de l'activitat política?Fins que es va dissoldre la secció de l'espectacle de la CNT vaig estar-hi vinculat com a delegat, des de l'any 1976, també he estat membre dels Consells Assessors de Cultura de la Generalitat dels consellers Rigol i Guitart, vicepresident de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya i vicepresident d'Artistes Intèrprets, Societat de Gestió -AISGE-, entre altres càrrecs en diverses organitzacions. La meva carrera com a artista ha anat acompanyada d'aquestes altres activitats. Ara, amb els càrrecs que ocupo a la Diputació de Barcelona he fet un pas enorme en l'àmbit de la gestió cultural, un camp amb el qual sempre hi he estat molt vinculat. Gaudir de les visites al territori, les assistències als espectacles, a les inauguracions i a la gestió cultural que impliquen aquests nous càrrecs em fan sentir més proper a la gestió que a la política pura. I potser, de l'activitat política en sí, pel fet d'estar alhora, en l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona puc dir que m'agrada més fer política des del govern que des de l'oposició, perquè és millor atacar que defensar, jugar de mig camp cap endavant, obrir joc més que no pas tractar de desmuntar el de l'atacant.
Portal de Departament de Cultura de la Diputació de BarcelonaEntrevista al director del festival 'D'A', Carlos R. RíosAISGECatalunya Film Festivals
