Jump to navigation
- Com vas entrar a formar part d'aquest repartiment? Va anar molt ràpid. Vaig fer el càsting per al paper d'"el Chico", el Claudio, i per al paper del seu company de classe, el Rafa. Vaig fer les escenes i el director, l'Andrés Lima deuria veure alguna cosa que li funcionava, perquè de seguida em van dir que volia que fes el paper. Després vam fer el càsting amb l'Arnau Comas, que fa de Rafa. Ja havíem treballat junts a l'obra 'Like si lloras' i ens portem molt bé. Així que va ser molt fàcil.
- Coneixies el text o en tenies algun referent? Havia vist la pel·lícula. Tot i que en el seu moment ho vaig considerar un error, perquè m'agrada molt crear des de jo mateix i des del material que realment tenim per fer l'obra.
- En tot cas la vostra interpretació del text és diferent de la de la pel·lícula. Fins i tot el final és diferent. I també hi ha un element més físic, sobretot en el cas del teu personatge, per exemple a les transicions. Sí, el personatge utilitza la dansa per escriure. El que el Cláudio té d'escriptor és el que jo interpreto a través de la dansa. En fem aquesta metaforització.
- El personatge també modula diferents nivells d'agressivitat, al llarg de l'obra. El director em va dibuixar molt finament l'arc del Claudio, de manera que jo en tot moment tinc claríssim el que sento, al segon, i en quina posició estic en relació amb el professor, el Germán. Passo de buscar-lo a escoltar tot el que diu, fins que aquesta història esdevé tan important per als dos que la individualitzen i la fan seva. Hi ha un joc de poders.
- A l'obra hi ha un joc de realitat i ficció. Quina reacció ha tingut el públic? L'obra deixa obertes moltes portes de què és el que pot ser veritat i què és el que pot ser mentida. Què és el que pot ser realitat i què ficció. Et pots mirar la història des de la perspectiva de tots els personatges i aleshores completar tu la teva pròpia percepció de l'obra, el teu pensament que és el que és realitat i el que és ficció. Crec que és bonic que el públic en surti dubtant.
- Entre el públic, a l'assaig general, vau comptar amb Juan Mayorga, l'autor de l'obra. Com va ser, aquesta experiència? De fet és la primera experiència que tinc, de tenir l'autor entre el públic. Ha estat una experiència increïble. Tenir l'autor, que és aquell que ha escrit els personatges i que els entén d'una manera molt personal, em va obrir un nou món. Em va ajudar molt a nivell emocional. I després de l'obra ens va dir que estava molt satisfet i molt content amb el que havíem fet amb l'obra.
- Últimament també t'hem pogut veure a la pel·lícula 'Yo la busco', amb un personatge petit però que interactua de manera molt directa amb el protagonista. Sí, gairebé ens peguem, amb el protagonista (somriu). Va ser una experiència bonica. La directora (Sara Gutiérrez Galve) té una manera de treballar que a mi em va enganxar molt. Li agrada molt xerrar amb els actors, i vaig gaudir molt amb el procés. Va ser molt divertit. A més comparteixo escenes amb el Max (Grosse Majench), que conec de fa temps. Les improvitzacions que havíem fet se'ns van quedar a dins i tornen a sortir sempre que actuem junts; ens és molt fàcil connectar, fent teatre.
