El Kursaal, un teatre recuperat per la voluntat i la tenacitat de tota una ciutat

Per celebrar els 10 anys estrenaran un documental finançat per una campanya de micromecenatge

Marta Carles

11/11/2016

Espectacles

El Teatre Kursaal de Manresa és un referent de les arts escèniques en l’àmbit català, i un dels teatres amb més espectadors de Catalunya a l’any (85.000), fora de Barcelona. Però més enllà d’això, és un teatre amb història, amb relat, amb moltes curiositats i que desperta un gran sentiment de pertinença entre els manresans. I no és pas per casualitat. L’empenta, la tenacitat, l’esforç i l’estima per la cultura de la gent va fer aixecar de nou el Kursaal, i el peculiar sistema de gestió l’han convertit en un gran teatre, amb una àmplia i diversa programació. L’Associació El Galliner, actual gestora, ha estat vinculada des del primer moment al teatre i és la principal impulsora de la seva recuperació. Ara treballen en la producció d’un documental que s’emetrà per l’aniversari dels 10 anys del Kursaal, el 14 de febrer de 2017.

"Vam oferir a la gent la possibilitat de comprar una entrada per l’espectacle inaugural que es faria el cap de 10 anys, el 2006"

El 23 de febrer del 2007, al bell mig de la ciutat de Manresa, es va tornar a aixecar el teló del Teatre Kursaal després d’anys d’estar tancat al públic. “Va ser un gran dia, i el final d’un llarg camí amb molts esforços, però amb el suport de molta gent”. Així recorda Joan Morros el dia que es va inaugurar de nou el teatre manresà. Ell és el coordinador de l’Associació Cultural El Galliner, l’entitat que porta la programació del Kurssal, i un dels impulsors de la rehabilitació del teatre. “Aquell primer dia va ser memorable, i és que de l’espectacle inaugural se’n van fer cinc representacions que van veure més de 4.000 persones”.

El Teatre Kursaal durant els anys de la seva recuperació

El Teatre Kursaal es va inaugurar per primera vegada el 1927 i fins els anys 80 va ser escenari de moments importants de la ciutat, tant en el terreny cultural com social i polític. El 1988 però, i després d’uns anys difícils, el Kursaal va tancar les portes. “Va ser una gran pèrdua, i un grup d’inquiets culturals, entre ells jo, vam començar a pensar què podíem fer per recuperar aquest espai”, relata Joan Morros, i “el 1995 va néixer l’Associació El Galliner amb aquest objectiu”. Morros explica que es van marcar “un període de 10 anys per aconseguir la seva meta i demostrar a l’Ajuntament que era necessària la recuperació d’aquest teatre perquè la gent volia consumir cultura”. Per demostrar-ho, a més de la feina de recuperació del teatre, van assumir la gestió de la programació del Teatre Conservatori de Manresa. “Van ser uns anys difícils, però vam aconseguir programar grans obres de teatre que van atreure a molt públic, fins i tot hi van haver funcions que es van fer en diferents sessions, com 'El mètode Grönholm' que la van veure 2.500 persones”.

Un dels gran moments, i l’acte que va marcar l’inici de la recuperació del Kursaal va ser la visita de portes obertes al teatre que el 1995 va organitzar El Galliner. “Era una visita guiada que pretenia d’una banda, mostrar a la gent l’estat de degradació en què es trobava el teatre, i de l'altra, una fórmula per presentar la nostra associació davant la ciutadania”, explica Joan Morros. “Tot i el mal estat del Kursaal, nosaltres vam convidar a actors, músics, acròbates... per donar vida a l’espai. Va ser una visita màgica”, recorda. Al final de la visita, i per demostrar que l'objectiu de recuperar aquest equipament cultural era ferm “vam oferir a la gent la possibilitat de comprar una entrada per a l’espectacle inaugural que es faria el cap de 10 anys, el 2006”. L’entrada era numerada, valia 2.000 pessetes, i 900 persones la van adquirir (aforament ple).

Una entrada adquirida el 1995, per l'acte inaugural del 2006 (finalment es va fer el 2007)

Durant aquests deu anys El Galliner va organitzar diverses iniciatives per recaptar diners i poder finançar la rehabilitació del teatre. Morros explica que una de les que va tenir més ressò va ser La marató del Kursaal. “Un mes abans de les eleccions municipals de 1999, vam convidar a professors i actors amateus a actuar, i a tothom que va venir a veure l’espectacle els hi vam entregar una butlleta on deia que el partit polític que guanyés les eleccions havia de tenir com a prioritat, al llarg de tota la legislatura, el projecte de recuperar el teatre”. Més de 12.000 persones van signar les butlletes, que posteriorment es van entregar al consistori “i vam aconseguir que tots els partits de l’època es comprometessin a acceptar la proposta”. I així es com van obtenir el suport de l’Ajuntament de Manresa.

La recuperació del teatre va ser un procés llarg i de molta feina, però finalment el 2007, un any més tard del previst, les 900 persones que van comprar l’entrada amb deu anys d’antelació, van seure a les noves butaques del Kursaal per veure aixecar el teló de nou. Un Kursaal renovat al complet, excepte la façana modernista i el pati interior que s’han conservat.

Des de llavors, el Kursaal està gestionat per l’Ajuntament, però és El Galliner, amb unes 18 persones que en formen part, qui s’encarrega de programar tots els espectacles.

Membres actuals de l'Associació El Galliner

El documental: ‘Tu ets la màgia del Kursaal’
Per donar testimoni de tots aquest anys d’història de recuperació del Kursaal i per celebrar els deu anys de la nova obertura, “estem produint un documental on s’explicaran totes les accions i activitats que hem fet, a partir de material fotogràfic que tenim a l’arxiu del teatre, entrevistes als impulsors, als polítics que van intervenir, als gestors, i a altres protagonistes”. El documental l'elabora la productora Paral·lel 40 “i no descartem que es pugui visionar i passar més enllà del Kursaal, en festivals i fins i tot a la televisió catalana”. Joan Morros està “orgullós d’haver aconseguit el nostre objectiu, de fer real allò impossible, i de poder donar a conèixer aquesta història tant potent i màgica del Teatre Kursaal”.

Per finançar el documental s’ha creat una campanya de micromecenatge en què es demanen aportacions que oscil·len entre els 6€, rebent a canvi una entrada per a la projecció del documental, i els 30€ que permet comprar una rajola del pati del Kursaal. “Hagués estat més fàcil buscar un espònsor per finançar el documental, però vam pensar que la ciutadania també hi havia de participar, com ho ha fet al llarg de tota la història del teatre, per això vam crear aquesta mena de crowdfunding propi”. Les aportacions es poden fer a les taquilles del Kursaal i per internet a la web del teatre.

L'estrena del muntatge es farà a la Sala Gran el 14 de febrer de 2017 (21:00h) i l'endemà, 15 de febrer, se'n faran dues projeccions més, a les 18:00h i a les 20:00h.