Helena Fernández: "Quan vas al teatre et connectes amb aspectes de la teva quotidianitat"

L'obra 'La Tresquera' de la companyia La Remeiera vol visibilitzar els abusos durant la infància a través d'un espectacle alliberador

Helena Martín

10/12/2020

Espectacles

Quan ha estat l'última vegada que has anat al teatre i has connectat amb els teus problemes? A la companyia La Remeiera, formada pels tousencs Mònica Torra, l'Helena Fernández i el Francesc Mas, estan especialitzades a fer un teatre que remou les emocions i dóna eines per superar dolors i créixer interiorment. L'espectacle 'La Tresquera', que es representarà de l'11 al 13 de desembre al Teatre de l'Aurora d'Igualada, tracta els abusos durant la infància i s'endinsa en la maduració d'una persona adulta que en va patir quan era petita. Parlem amb Helena Fernández, intèrpret i autora del text de l'espectacle.

Diem que és alliberadora perquè encara que no t'hagi passat una cosa així, les eines que veuràs a l'obra et serviran per a altres coses de la teva vida

- Per què decidiu fer un espectacle sobre abusos durant la infància?
La decisió està basada en el fet que és un tema fort i alhora tabú. Pel que fa a estadístiques, 4 de 5 abusos que pateixen les dones es donen al nucli familiar, a través de pares, tiets, cosins... Encara passa molt i creiem que és important que es visibilitzi, perquè si no, no hi pot haver un diàleg constructiu i, sense aquests, la persona que ho pateix se sent molt sola. Sembla que no se'n pugui parlar, i menys si passa dins la família, perquè pot significar que la família se't posi en contra. Visibilitzar-ho obre portes, és una manera de dir que aquestes coses passen.

- Moltes vegades es posa el focus en el moment en què es viu l'abús, però vosaltres us focalitzeu en el després, en l'evolució que fa una persona que n'ha patit. Què hi ha en aquest després?
L'abús pot ser verbal o físic, pot ser una vegada o deu. El que ens interessa mostrar és l'evolució d'una persona que ha patit una sèrie de circumstàncies bastant dramàtiques, com es construeix aquesta persona. Tota personalitat es construeix basant-se en experiències, sobretot dels 0 als 7 anys, i volíem mostrar quins camins pot agafar un adult per superar aquesta infància. A l'obra no mostrem quin tipus d'abús és, fem un espectacle perquè la gent pugui empatitzar. Si no sé què això existeix, és difícil que s'obrin portes perquè la persona que ho pateix pugui expressar-ho lliurement.

- És un tema delicat de tractar. Com vas treballar el text i des de quina perspectiva el vas abordar?
Jo tinc diverses professions, però la que m'ocupa més temps és la de terapeuta, acompanyar a persones a superar dificultats tant físiques com emocionals. El tema dels abusos és bastant recurrent a la meva consulta i a través de moltes sessions i acompanyament, vaig pensar que tenia prou bagatge per posar de manifest aquesta temàtica. A totes ens passen coses i l'important no és que no et passin coses sinó aprendre a gestionar-ho i no viure en el dolor, permetre't viure una vida plena i no quedar-te en aquell passat.

Helena Fernández i Mònica Torra en un instant de l'obra | Foto: Cedida
- Descriviu l'obra com a alliberadora. Per què?
Perquè en la meva feina de terapeuta em baso en exercicis pràctics del dia a dia perquè una persona pugui superar limitacions, i en l'obra també és així. El text està escrit amb pràctiques que jo utilitzo a consulta, perquè la gent entengui per què se sent com se sent i perquè les persones vegin sortides a les seves emocions. Diem que és alliberadora perquè encara que no t'hagi passat una cosa així ni coneguis ningú que ho hagi patit en primera persona, les eines que veuràs a l'obra et serviran per a altres coses de la teva vida.

- Tot i la profunditat del tema, hi afegiu un toc de comèdia. Quin paper hi juga i com l'utilitzeu?
La comèdia hi entra en joc perquè l'ésser humà és sociable i està dissenyat per compartir i gaudir amb família i amics, i l'alegria forma part de nosaltres. Per molt que t'hagin passat desgràcies, l'alegria sempre hi és. Els dos personatges de l'obra, que són germanes, han passat moltes coses, tenen bromes íntimes i un vincle molt especial. A més, tota una obra de teatre amb un tema tan dens i tabú, si no li afegeixes una mica d'alegria, es faria molt dura de veure.

- Aquest espectacle el féu des de la Companyia La Remeiera, centrada a ajudar les persones a treballar i madurar les vivències quotidianes a través del teatre. Com el teatre pot influir en la nostra gestió emocional?
Quan vas al teatre et connectes amb aspectes de la teva quotidianitat, et remou coses. Poques vegades veus una obra que dins del text i la representació que et doni eines explícites per superar el que se t'està removent. Els textos els escric jo i la dramatúrgia la fem els tres de la companyia, i és en aquesta tasca que veiem com escenificar tot això. Així l'espectador veu a la pràctica exercicis que li podran servir, tot i que no s'adona que es tracta d'una teràpia.

- La Remeiera neix perquè no hi havia un tipus de teatre que treballés en aquesta direcció?
Seria molt vanitós pensar que ningú més fa això, en realitat crec que existeix tot, però que no ho coneixem. Però el que ens va unir va ser les ganes de visibilitzar temàtiques, una necessitat personal d'apostar per aquest tipus de teatre. Ara quan acabem 'La Tresquera' començarem amb el proper espectacle, que està pensat per treballar la menstruació a través d'una llegenda.