Bet Altarriba
,
12/10/2018
Espectacles

Noël Olivé: “'Veus que no veus' té un toc feminista, és una reivindicació”

La companyia Pepa Plana estrena l’obra 'Veus que no veus' aquest cap de setmana al Teatre de l'Aurora d'Igualada
Nöel Olivé

Foto: 

Cedida
Parlem amb l’actriu igualadina Noël OIivé amb motiu de l’estrena de l’obra 'Veus que no veus' aquest cap de setmana. Olivé serà, per primer cop, la pallassa blanca de Pepa Plana. Ens explica que no fa massa anys que dues pallasses dones poden interpretar sense haver-se de disfressar d’home, tot i que encara queda molt camí per recórrer. T’ho perdràs?

- Què hi trobarà l’espectador/a a 'Veus que no veus'?
Hi trobarà una obra de pallasses i per tant, riuran i s’ho passaran molt bé; però també els convidem a la reflexió. És el primer cop que faig de pallassa. 'Veus que no veus' té un toc feminista, és una reivindicació. A l’hora d’agafar els números clàssics, hem vist que no funcionaven perquè aquests estan ubicats en un altre context, en un altre moment i ara, en la nostra societat, no funcionen.

- Com per exemple?
El típic exemple de la parella de pallassos, que les dues haguéssim de fer-nos una bufetada a l’altra. Això ja no té cap sentit! Hem fet una revisió: els codis canvien, els temps han canviat. Això no vol dir que els rols canviïn, jo faig de pallassa blanca, i per tant, aporto l’ordre.

- Què significa per a tu ser la pallassa blanca de Pepa Plana?
Ostres! La Pepa Plana i jo som amigues de fa molts anys, vam coincidir a l’Institut del Teatre i és tot un honor amb algú que té 30 anys d’experiència en aquest aspecte. Un dia ella va fer unes declaracions en una entrevista comentat que li agradaria que jo algun dia, em convertís en la seva blanca. I vaig contactar amb ella! I aquí estem, funcionem molt bé, la veritat! Ha estat tota una novetat per a mi, i la veritat és que he descobert aquest món, un univers molt màgic i especial. Hem fet un gran treball de taula per fer aquesta creació. Amb la Pepa he descobert moltes coses, professionalment i personalment ha estat una gran experiència. Desconeixia totalment aquest món, la seva història, la situació de la dona... La Pepa és una gran experta, he après molt.

- I a més, interpretar-ho en un teatre de la teva ciutat natal...
Sí, això sempre és molt més satisfactori! És un plaer tornar a casa. La última obra que vaig fer a Igualada va ser 'Toc, Toc' amb en Pep Cruz i la Mercè Comes.
 

Escena de l'obra 'Toc, Toc'

- Com creus que canvia o quin significat pren que siguin dues pallasses enlloc de dos pallassos?
Pensa que és totalment nou, des de fa poc més de mig segle, vaja. Abans si una pallassa dona havia de fer un número, s’havia de vestir com a home, però això passava si el pallasso blanc es posava malalt. Sí que vèiem el paper de la dona al món del circ, però feia de trapezista, per exemple. Mai de pallassa dona. Hem viscut una història que ha estat escrita, viscuda i dirigida per homes, això no hauria de ser així! Ens havíem de disfressar o camuflar la nostra identitat! Fins i tot les escriptores, havien d’escriure amb pseudònims masculins... I en el món dels pallassos, ha passat exactament igual. Antigament, la dona feia de pallasso, no de pallassa. En el cas de les augustes, si no m’equivoco, Annie Fratellini és de les més antigues. Això és el que em comenta la Pepa que de referències d’aquest món perquè és una cosa relativament nova, no té ni àvies ni mares, sinó germanes pallasses.

- Encara queda molt camí per recórrer per la situació de la dona en el món de la interpretació?
Ja ho has vist. En els casos de Hollywood, en les etiquetes de Twitter de #Cuéntalo... És molt fort. Es van destapant casos d’abusos sexuals, assetjaments, violacions... El que em sembla més fort és que a banda que això passi i hi ha qui ho vol silenciar, si volem lluitar pels nostres drets, per les coses que no es poden tolerar, ens diguin Feminazis. Ser feminista no és cosa de dones: els homes també han de ser feministes. Jo com a mare els educo perquè els meus fills siguin així.

- Però per desgràcia, continua existint el masclisme, ni que sigui a través de micromasclismes...
Sí, que els tenim com integrats perquè hi ha situacions que les veiem normals perquè sempre han estat així i no és veritat!  El que vull que quedi clar és que el masclisme és una cosa negativa, ser feminista, no! No és que la dona sigui un ser superior com si passa amb el masclisme. Ser feminista és una cosa positiva.

Noël Olivé i Pepa Plana en la imatge promocional de l'obra 'Veus que no veus'

- Com neix la teva vocació pel món del teatre i de la interpretació?
A casa meva, el teatre des de sempre s’ha viscut i s’ha estimat. El meu pare, director amateur, i la meva mare, actriu. Jo ho tenia molt clar, se’m va despertar encara més a llatí, quan estava a l’institut i per això vaig voler anar a l’Institut del Teatre.

- Alguna vegada t'has sentit identificada en algun personatge que hagis interpretat?
Sí, i tant. És un intercanvi. El personatge et dóna coses i tu li aportes a ell, li dones el teu jo, la teva personalitat. A vegades, he pensat, "ostres, tu també ets així", sobretot en moments més foscos… Tots tenim una miqueta, aquesta part.

- Continues compaginant el teatre amb la televisió? O en quins altres projectes estàs en l'actualitat?
Ara formaré part de la sèrie 'Com si fos ahir' de TV3, la setmana vinent començo a gravar alguns capítols. Estic molt contenta, sempre és una alegria començar un nou projecte.

- Quines són les teves fites en un futur?
Seguir viva! Estar amb els meus, estimar-los! I fer el que m’agrada, que és aquesta feina.

Més informació: 

També et pot interessar