Jump to navigation
- Què vol explicar 'PAS'?L'espectacle s'ha concebut a partir de la idea del pont, d'un pont de cultura. Narra el desig i el desafiament que ens suposa, com a persones, arribar a un territori que observàvem des d'un lloc i que en un primer moment ens podia semblar inassequible. Busca posar en escena el procés de construcció d'aquest element arquitectònic per superar totes les barreres que ens podem trobar en aquest esforç.
- De quina forma ho heu concretat en l'escenografia i el guió?Part de l'escenografia està basada en la imatge del Pont Vell i també, dels arcs de la Seu i els seus contraforts. En un moment de l'espectacle es fa esment a les matemàtiques i la física, el llenguatge dels arquitectes, aquells que desafiaven la naturalesa per inventar-se elements arquitectònics nous. Però hi haurà altres representacions entorn la idea de l'esforç, com una escala infinita, per on pujarà sense fi el Manel Roses, un llenç sobre el qual pintaran el Quim Moya i quatre alumnes de l'Escola d'Art de Manresa o també, la música en directe d'Eslàstica. Però hi hauran moltes coses més.
- Hi tindran algun paper les noves tecnologies?Justament hem volgut fugir de les noves tecnologies. Hem buscat crear un espectacle amb arrels clàssiques. Trobar el costat més orgànic i viu de la representació. Potser hi ha algun recurs electrònic en la música, però poca cosa. En directe tot batega més i oferir 'PAS' així és un luxe.
- Quines característiques té un espectacle inaugural a diferència dels que creeu a Ponten Pie?Són molt diferents, sobretot en quant a l'aforament. Grans esdeveniments com els espectacles inaugurals tenen aforaments majors i això vol dir que el llenguatge canvia perquè has de seduir i fer vibrar a un major nombre de públic. Per a 'PAS' hem buscat un llenguatge i una narració en positiu. S'hi poden expressar elements que en diríem d'autor, potser més foscos, expressar anhels en forma d'angoixa o altres, però sempre en positiu. Les orquestracions també són més grans.
- La durada també canvia.Amb Ponten Pie fem espectacles de llarga durada i algunes de les obres poden oferir-se en un espai que no supera les vint localitats. A nivell creatiu, buscar fer vibrar a vint persones amb un format reduït és molt diferent que aconseguir el mateix amb un espectacle inaugural com a 'PAS', el qual té una durada d'una mitja hora i com serà el cas, amb un aforament de 1600 persones, si comptem les dues representacions. És un repte!
- Has trobat a Sant Feliu de Codines el lloc tranquil des d'on inspirar-te i crear?M'hi he traslladat per estar més tranquil, sí, però la inspiració està en la ruta. Treballo en molts projectes diferents i l'espai de creació està en el territori. Hem creat 'PAS' a la Seu, a Santa Coloma de Gramenet, als espais de creació de la Garriga, Girona i Manresa. Ens hem traslladat on calia per fer les trobades amb tots els artistes.
- En el món de l'escenografia hi ha elements característics i identitaris de la cultura catalana?Primer de tot cal dir que qualsevol element que incorpori creació fet des del territori passa a ser cultura catalana. Dit això, en el marc de la cultura catalana ha nascut i creix una forma molt concreta de fer teatre de carrer, amb un llenguatge molt propi que l'identifica. En la majoria dels casos és multi-disciplinar i aquesta posada en escena, més complexa, ofereix molta textura en la representació, les fa més barroques. És un element característic que ens diferencia d'Europa. És un bagatge que batega i es plasma en les creacions fetes aquí.
- Teniu algun projecte a punt d'estrenar amb la companyia Ponten Pie?Treballem en un espectacle que volem estrenar al 2019. Amb Ponten Pie creem l'escenografia en dos temps. Construïm la primera, la pilot, en fem la posada en escena amb els actors. Provem el guió i després, la reconfigurem perquè el resultat ens satisfaci. Per a nosaltres són petites joies.
- Així combines la creació d'espectacles de gran format i d'una sola representació amb propostes que suposen molt més temps de maduració.Sí, la velocitat i el temps amb que crees 'PAS' o 'Mar de foc', l'espectacle de clausura de la Fira Mediterrània de l'any passat no es poden comparar amb els processos que utilitzem amb Ponten Pie. El dilluns vam entrar al Kursaal tots els participants de 'PAS' per primera vegada, en som 71! Si bé ho hem assajat tot per separat ara tenim els dies comptats perquè tot quadri, estar atents i ser resolutius. Aquesta adrenalina atrapa, no te la donen altres projectes.
Manresa Capital de la Cultura Catalana
Capital de la Cultura Catalana
Gabinet Internacional de Capitals Culturals
Ponten Pie