Bet Altarriba
,
10/07/2019
Fires i festes

La llibertat i la màgia de volar en globus

En parlem amb la Constança Lladó, una de les pilots que participaran al 23è European Balloon Festival
European Balloon Festival

Foto: 

Cedida
És molt típic i tòpic començar per aquesta frase, però crec que és de les que millor li escau: amb l’arribada del mes de juliol, el cel de la capital de l’Anoia, es vesteix amb globus aerostàtics. Els matins i vespres de dijous, divendres i dissabtes, tota una multitud de globus aerostàtics de diferents colors dansen al cel, perseguint els núvols i deixant-se endur pel vent, mentre els visitants gaudeixen mirant aquest espectacle que el fan tan esperat, especial, tan únic i tan nostre. La raó és la següent: des de l’any 1997 fins a dia d’avui, Igualada acull i organitza l’European Balloon Festival, la concentració de globus més important de l’estat espanyol i del sud d’Europa. L’European ja és una tradició i un referent: les xifres ho avalen, atès que acull equips d’arreu del món i més de 25.000 visitants.
"La màgia de volar amb globus és que cada vol és diferent perquè depens d’on et porti el vent"

L’European és una competició i un festival de globus, on normalment, hi participen una cinquantena de globus sota les ordres dels seus pilots, que participen en les diverses activitats programades, com proves d’exhibició i de competició. Els vols es realitzen a primera hora del matí i a última hora de la tarda, ja que és quan les condicions atmosfèriques són millors per volar en globus. Una de les novetats d’enguany és que serà “més animal” que mai, tal i com ho desvetlla l’eslògan d’aquesta 23a edició que tindrà lloc del 10 al 14 de juliol. En aquest sentit, un coala, un lloro, una pantera, un guepard i un lleó volaran sobre el cel d’Igualada en motiu d’aquesta edició.

La igualadina Constança Lladó durant un vol de globus

En aquest 23è European Balloon Festival, pilots vinguts d’arreu del món -com per exemple d’Austràlia, Japó, Anglaterra- i deu països més competiran en aquesta competició. Una de les pilots és Constança Lladó (Igualada, 1996), que hi competirà amb l'equip d'Ultramàgic. La Constança és una de les quatre germanes Lladó que també, com ella, són pilots de globus aerostàtics. Explica que ja des de ben petita, ha estat involucrada amb el món dels globus: "El meu pare va crear l’empresa Ultramàgic, que és una empresa de fabricació de globus. Així que des de ben petita, ja hi estic involucrada. De fet, jo i les meves tres germanes que també són pilots." Confessa que poder volar per a ella "és molt especial, tinc molta sort. És un hobby molt diferent. Volar amb globus em dona molta tranquil·litat. La seva màgia és que cada cop que voles amb globus, cada vol és diferent perquè depens d’on et porti el vent. Mai hi ha un vol igual. En competicions et mires molt la metereologia, saps les alçades... I pots fer un càlcul, tot i que és clar, també poden sorgir imprevistos, com un canvi de vent."

Aquesta és la màgia de volar amb globus, la seva incertesa, que la fa tant especial. La Constança ja fa cinc anys que es va treure la llicència per ser pilot de globus aerostàtic. A través dels seus viatges amb globus, ha pogut recórrer diversos paisatges des d’una vista privilegiada: "Ara torno d’un viatge, amb un grup de 50 persones, organitzat per l’empresa Ultramàgic, i hem anat a Argentina. Hem pogut sobrevolar una part dels Andes, l’Aconcagua... Va ser impressionat!" i d’altres com el de l’any passat, quan va anar a Alburqueque als Estats Units, o d’altres tan recòndits com Madagascar o un munt d'indrets arreu del món. Dels records que guarda de les seves retines són instantànies com volar sobre Tanzània, quan va poder observar "va ser com fer un safari des de dalt de l’aire. Poder contemplar hipopòtams, girafes, elefants..."

Lladó exposa que cada cop, hi ha més dones en el món del pilotatge del globus aeròstatic, "en general, no n’hi ha masses, però des de fa uns 7 anys, hi hagut subvencions perquè més dones es treguin el carnet, i així ha sigut”. Tenint en compte que és una de les pilots per l’European i que aquest no deixa de ser una competició, ens explica com entrenen per arribar als seus objectius: “La gent que assisteix a competicions com jo, nacionals o internacionals, a un festival o el que sigui, el principal és adquirir molta pràctica. A l’European, la competició es basa en dos tipus de proves: les físiques i les virtuals. Les físiques, per exemple, és diu fora-dins. Et donen unes coordenades i unes premisses per saber d’on has de sortir per començar a volar i en aquell punt, et trobes una creu i allà has de llançar un testimoni al centre. De virtuals, per exemple, consisteix en marcar les coordenades virtuals, amb gps o tablets i has d’intentar passar entre dues esferes" i conclueix que "l’European per a mi és molt especial, sobretot sent d’Igualada. Igualada sempre ha sigut un centre del globus, la gent ho espera".
 

Més informació: 

També et pot interessar