Els 5 imperdibles de la Festa Major de Solsona

Vuit dies de concerts i tradicions centenàries

Surtdecasa

, 02/09/2026 - 10:00

Fires i festes

Els dies centrals de la Festa Major de Solsona, com sempre, seran del 7 al 10 de setembre, amb una prèvia els dies anteriors. Amb tot, enguany la celebració s’allarga i aprofitarà el cap de setmana següent amb actes fins al dia 13. Un any amb més dies de festa que mai. Us hem destacat allò que no us podeu perdre!

1. Concert de Doctor Prats

Doctor Prats és el cap de cartell de les nits musicals i actuarà el dijous 10 a la plaça del Camp amb els solsonins La Quinta de teloners. És un dels conjunts més populars de l'escena catalana sorgits de la fèrtil escena de música jamaicana existent a Catalunya, els egarencs combinen ska, reggae, funk i pop amb una visió crítica de la societat.

2. Arnau Tordera i la Cobla

En total s’han programat vuit nits de música, la meitat de les quals són a l’exterior i l’altra, a la sala polivalent. El tret de sortida de l’oferta musical, com ja comença a ser tradició, es donarà amb el Concert de vigília, el 4 de setembre, i en el qual compartiran escenari el compositor, guitarrista i cantant osonenc Arnau Tordera i la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. El líder d’Obeses hi presentarà dues estrenes absolutes inspirades en l’univers festiu solsoní. També la formació de la Catalunya Central Camerata Bacasis fa un pas més en la seva aposta per acostar la música clàssica a nous públics. El concert solidari del SOM d'aquesta Festa Major, Opus nova, reuneix una orquestra de corda, un DJ i una veu solista per reinterpretar en clau simfònica grans temes del pop, la música electrònica i altres estils actuals. Una proposta enèrgica i visual que combina la sonoritat de les cordes amb els ritmes electrònics. La cita serà el 5 de setembre a les 22:30h a la sala polivalent.

3. Cites tradicionals centenàries

Declarada Festa patrimonial d’interès nacional, la celebració solsonina dedicada a la patrona manté les cites tradicionals centenàries, del 7 al 9 de setembre, com a eix vertebrador, amb la manifestació gegantera de joia de la corona, però incorpora novetats. Enguany, les convocatòries de cultura popular s’enriqueixen amb un correfoc el dia 9 al vespre, arran d’una proposta de la colla de diables La Xera.

4. Estrena teatral

Una de les singularitats de la Festa Major de Solsona és l’estrena anual d’una obra de Lacetània Teatre. Enguany, la companyia porta a escena Quan les oques van al camp, una adaptació de 'La ratera', d’Agatha Christie, un clàssic del teatre de misteri. L’aposta per la cèlebre autora britànica coincideix amb la commemoració dels 50 anys de la seva mort i reivindica la vigència d’un dels seus títols més emblemàtics.

5. Actuació de la històrica Solsona 70

El dia 8, a la plaça del Camp, hi actuarà la històrica Solsona 70 per celebrar el 15è aniversari de Joventut Solsonina amb una revetlla especial, i, a la sala polivalent, continuaran la nit Banda Neon, DJ Monty i DJ K-Zu. Aquesta orquestra de ball va ser fundada l'any 1988. En aquell moment, els seus impulsors tenien entre 12 i 16 anys i eren nascuts durant la dècada dels setanta, d'aquí el nom. Van plegar l'any 2001 i ara tornaran als escenaris davant de l'expectació dels més nostàlgics.

6. Història i etnografia sobre Solsona

Si us interessa la història vinculada al municipi, us recomanem que llegiu els articles divulgatius fruit de la col·laboració d’entitats i particulars que trobareu en el programa de festes. En aquesta ocasió, n’hi publica un l’historiador i arqueòleg Nil Boix Besora sobre les arrels solsonines del mestre Gaietà Ripoll Pla (1778-1826), coincidint amb el 200 aniversari de la seva execució. També són fruit d’aniversaris l’escrit sobre els 50 anys d’història de l’associació Amisol, signada per Ramon Segués; els 50 de l’Orquestra Patinfanjàs, així com els 35 anys de tradició de la samarreta de la Festa Major, implantada per l’Agrupació de Geganters. Igualment, l’historiador de l’art i musicòleg Ovidi Cobacho hi presenta un article sobre els tres sonets a la Mare de Déu del Claustre del cardoní Manuel Bertran Oriola, guardonats amb la viola d’argent dels Jocs Florals de la Coronació el 1956.