Bet Altarriba
,
02/10/2018
Llibres

I ara, 'Més Operació Urnes'

Després del gran èxit d’'Operació Urnes', els periodistes Laia Vicens i Xavier Tedó publiquen la segona part d’aquest operatiu que va permetre que se celebrés l’1-O
Laia Vicens i Xavi Tedó

Foto: 

Ruth Marigot
A Surtdecasa hem parlat amb la Laia Vicens (Igualada, 1991), periodista del diari ARA i una de les autores d’'Operació Urnes', el llibre més venut de no ficció l’últim Sant Jordi. Després del seu èxit aclaparador, ara és el torn de 'Més Operació Urnes', l’ampliació d’aquesta crònica periodística que relata i revela l’operatiu clandestí que va fer possible que l’1-O poguéssim votar. El dimecres 3 d’octubre, la Biblioteca Central d’Igualada acollirà la presentació d’aquest nou relat. Serà a les 19:30h i comptarà amb un col·loqui entre les periodistes igualadines Laia Vicens i Marina Llansana.

Si l’1-O vam poder votar va ser gràcies a un operatiu organitzat, de forma clandestina i secreta que ho va fer possible, portant les urnes als col·legis electorals a tot Catalunya perquè així es pogués celebrar el referèndum d’autodeterminació, sense esperar res a canvi, només perquè els ciutadans i les ciutadanes poguéssim exercir un dels nostres drets fonamentals: votar. Perquè l’1-O anava molt més enllà d’una qüestió independentista, era qüestió de democràcia. Avui, 2 d’octubre, fa un any d’un reportatge que responia una de les preguntes més qüestionades en aquell moment: D’on venien les urnes? Com les van portar? On van estar guardades fins llavors?

Tot va començar amb 'El referèndum que va gestar-se a Elna': el diari ARA publicava aquest reportatge que narrava que l’organització del referèndum de l’1-O "va començar a gestar-se al mateix lloc on fa 80 anys van néixer fins a 600 nadons, fills de refugiades de la Guerra Civil que estaven confinades al camp d’Argelers. A Elna, un petit poble de la Catalunya Nord, va ser on es va guardar durant uns dies el tresor més buscat pels cossos de seguretat espanyols desplaçats a Catalunya aquestes dues últimes setmanes: les urnes per al referèndum. Van arribar procedents de la Xina fa almenys tres setmanes", escrivia Xavier Tedó. Un reportatge que va marcar un abans i un després: en Lluís -la persona que va pagar la factura de 100.000€ per les urnes- va posar-se en contacte amb la redacció del diari ARA. Un pic van tenir el seu consentiment d’anar més enllà i de poder explicar la seva història, els periodistes Laia Vicens i Xavier Tedó van submergir-s’hi de ple per indagar, conèixer i relatar com es va gestar aquest operatiu i revelar algunes de les qüestions plantejades: com es van transportar les urnes, on es van guardar, qui més formava part d’aquest entramat que amb total discreció i clandestinitat van distribuir el material electoral, entre altres. "Ens hi vam posar una setmana després del referèndum i el vam entregar a l’editorial el dia 20 de novembre. Va ser molt intens perquè en cap moment vam deixar de treballar al diari. Havíem de fer molts quilòmetres, ja que vam fer molt poques entrevistes per telèfon i escrivíem, sobretot, a les nits", explica Vicens.

I així és com va néixer 'Operació Urnes', una crònica periodística que explica i detalla el trajecte que van fer les urnes des de la Xina als col·legis electorals catalans, però també, tot el que va comportar: testimonis que expliquen de primera mà com van amagar les urnes, com van mantenir el secret fins i tot a les seves famílies... En definitiva, com tots aquests engranatges van fer que l’operatiu fos un èxit perquè si no haguéssim tingut les urnes, no hauríem pogut celebrar el referèndum. A través del llibre, els dos periodistes van parlar amb en Lluís, la persona que va prendre moltes decisions perquè poguéssim votar l’1-O. "Va ser molt divertit. Sempre dic que encara que sóc molt jove, segur que mai explicaré una notícia tan bèstia a la meva vida. És la millor font d’informació que tindrem mai", detalla Vicens. I a més, no només van parlar amb en Lluís, sinó que també van trepitjar territori per conèixer altres persones, testimonis que havien format part d’aquest operatiu, fins al punt d’entrevistar-se amb una cinquantena de persones d’arreu del país. "Era una mica la nostra obsessió perquè volíem que sortissin representats molts pobles. Hi surten poblets petits del Pirineu de Lleida o del Maresme, grans ciutats com Badalona o L’Hospitalet, i també ciutats mitjanes, com Igualada o Vilafranca". Molts dels protagonistes d’aquesta operació piramidal utilitzen pseudònims i gràcies a ells i gràcies a 'Operació Urnes', descobrim que la veritat no només supera la ficció, sinó que sempre és la millor història.

L’obediència, la discreció i l’anticipació, les claus de l’1-O
Vicens explica que les claus perquè funcionés aquest operatiu són tres "l’obediència de la gent, la discreció i l’anticipació. Obediència perquè complien ordres sense fer preguntes; discreció perquè van ser capaços de no revelar el secret tot i els nervis que podien tenir; i anticipació perquè gairebé dos mesos abans de l’1-O, les urnes ja estaven a menys de 100 quilòmetres dels col·legis electorals". Segons Vicens, l’1-0 ens ha marcat un abans i un després "una de les imatges que resumeixen el llegat social de l'1-O és l'abraçada que es fan aquell dia a la nit un regidor de la CUP i un dirigent del PDeCAT d'un municipi, que els dies previs s'havien discutit molt en reunions molt tenses. La gent ens explica que hi havia veïns que ni es coneixien i que ara se saluden i s'abracen quan es veuen. Caldrà veure els canvis que hi ha a llarg termini, però un any després és evident que el dia 1-O i també el 3-O van ser una palanca de canvi social enorme".

A més, la periodista igualadina detalla que ha significat per ella poder relatar el secret més ben guardat de l’1-O "ha estat un regal enorme i m’he reenamorat una mica de la meva professió. Anar trobant gent que havia estat implicada, veure com coincidien les històries, quedar amb algú que t’expliqués entre llàgrimes tot el que va viure... Va ser molt emocionant", a més afegeix que "després va venir l’èxit de vendes, però per a mi, el més important és que el llibre agradés sobretot a les persones amb qui vam parlar. Que estigués a l’alçada de la seva emoció".

Ara és el torn de conèixer més detalls sobre aquesta operació amb l’ampliació que porta com a títol 'Més Operació Urnes'. Laia Vicens detalla que han parlat amb més gent i que ara, hi ha una persona clau, en Marc: "és una persona molt important en l’operatiu perquè és qui dona les explicacions al port de Marsella, qui lloga el magatzem a la Catalunya Nord... El vam anar a conèixer sis mesos després del referèndum i ens va explicar quina va ser la seva implicació i per què ho va fer. És una persona molt generosa perquè ell no podia votar i tot i això es va implicar des del primer moment. A més, en les presentacions que hem fet durant tots aquests mesos, se'ns apropava gent i ens deia: Jo vaig fer coses. Vam recollir moltes més històries, i a partir d'aquí hem ampliat la informació", detalla.

També et pot interessar