Albert Compte Riba
,
27/06/2018
Llibres

Pep Coll: “A la gent pràctica li feia més por aquest món que no pas l'altre, per això les bruixes feien més por que el dimoni”

L'escriptor estarà present en la 9ª edició del FesLleCat, on parlarà de 'La saviesa intemporal de les llegendes'
Pep Coll | Font: FesLleCat

Foto: 

FesLleCat
Enmig dels actes centrals que prepara aquest any la 9ª edició del Festival de Llegendes de Catalunya, com ho són els 'Racons de Llegenda', les 'Llegendes al vi' amb Empar Moliner o l''Apagada del Misteri' amb l'actriu Àurea Màrquez, el dissabte 30 de juny a les 20:30h, a l'Espai Ajuntament Cubus Games del festival, l'escriptor Pep Coll (Pessonada, 1949) estarà present a Sant Martí de Tous amb la xerrada 'La saviesa intemporal de les llegendes'. L'autor, que aquest any ha publicat 'Al mateix riu d'Heraclit' (Proa) parlarà de la vigència d'aquests relats singulars, del seu exemple i de la memòria oral, en el marc d'aquest festival únic en tot el territori català.

- Què contenen les llegendes perquè siguin intemporals?
Alguna cosa havien de tenir per persistir al llarg del temps a través del boca-orella. Amb la laïcitat del segle XX i d'avui dia pot ser que passin a temporals, sobretot les de caràcter més ideològic o propagandístic. Em refereixo a les que provenien dels bisbats i les trones. Potser quedaran les que provenien d'una font més popular i que descriuen una saviesa més pròpia a la nostra condició.

- Què et va impulsar a recuperar-les?
Va ser sobretot, després d'haver estudiat filosofia a Barcelona. Vaig tornar a fer de professor a La Pobla de Segur, a l'institut que oferia classes més properes als alumnes de les valls pirinenques. Eren historietes que contenien i contaven una forma singular de veure el món, amb uns éssers fantàstics.

- Verdaguer els va expulsar amb la religió cristiana.
És dels primers que va recollir la tradició oral sobre el terreny, tot i que per reunir les llegendes anava amb una carta del Marquès de Comillas i es refiava més del rector que del pastor. Però l'aire que li dóna a 'Canigó', on es foragita als éssers màgics precristians de la muntanya es pot resseguir en moltes de les llegendes.

Contes i llegendes per als més petits durant els dos dies del festival | Font: FesLleCat

- Quines diferències hi trobes entre un conte, una rondalla o una llegenda?
Els contes, però sobretot les rondalles, són històries amb elements màgics, amb un protagonista, un heroi potser anònim, que ha de vèncer adversitats, com per exemple, el Patufet. En canvi, les llegendes són històries ancestrals en un territori determinat, tenen una època i una geografia concretes. No s'hi presenten tants elements màgics i hi apareix l'incivilitzat, antics habitants assalvatjats. I fins que no són exterminats o se'ls fa desaparèixer no es pot fundar la comunitat.

- Com els dracs?
Els drac és un animal perillós, gairebé fantàstic.

- A vegades s'assenyala al drac o als rèptils com una representació del dimoni.
Tot i que el dimoni, a les llegendes és molt ambigu i una mica grotesc. Per exemple, fa el pont i després és burlat a última hora o vol robar l'ànima d'algú, sembla que ho aconsegueix, però al final la perd perquè és enganyat. De fet, la majoria de dimonis a les llegendes no fan por, en canvi les bruixes sí que en feien de por! A la gent pràctica li feia més por aquest món que no pas l'altre, per això les bruixes feien més por que el dimoni.

Un moment de l''Apagada del Misteri' que sumeix Tous en la foscor | Font: FesLleCat

- Ha estat molt directa la mà de l'església per a l'aparició del dimoni en les llegendes?
Segurament. És un punt important de la tradició llegendària que ens ha arribat dels bisbats i la trona. Però teològicament no existeix i no acostuma a ser el papus principal de les narracions. Roda pel món i encara que representa un poder maligne és una entitat molt difusa. En els sermons, els capellans s'adreçaven al poble amb llengua vulgar i una part de les llegendes que més s'han difós han estat les que mostren els miracles dels sants, els quals són més aviat càstigs i exemples, més que no pas premis.

- Al recuperar una llegenda que no està sencera feies feina de restaurador o la deixaves tal com l'havies trobat?
Intentava restaurar-les, però solament allò més important. Buscava aconseguir que es poguessin llegir com una historieta. De la mateixa forma en que un restaurador busca ajuntar els trossos d'un plat de ceràmica trencat... però tampoc l'infles. Una llegenda l'has de redactar en no més d'un foli. Eren pastilles memorístiques, narracions orals breus.

 

També et pot interessar