Albert Compte Riba
,
16/02/2018
Menjar i beure

El Bruc, un renaixement de l'economia rural

El III Tast d'oli d'El Bruc posa sobre la taula els productors d'oli i els agricultors de l'Associació de Pagesos del Peudemont de Montserrat
Associació de Pagesos del Peudemont de Montserrat

Foto: 

cedida
Han passat vora dos segles des que solament algunes famílies van decidir mantenir-se fermes en la producció agrícola, horticultora i ramadera. El temps ha afiançat aquestes iniciatives, el mercat s'ha obert a les seves propostes i juntament amb l'interès de les famílies per saber d'on ve allò que mengen els nostres fills i quina qualitat ha de tenir, el temps els ha donat la raó. I enmig d'aquestes noves dinàmiques de cocció lenta ens hem volgut centrar en una nova associació que ha aparegut no fa pas massa, l'Associació de Pagesos del Peudemont de Montserrat, que agrupa petits productors d'El Bruc, com ho són els cervesers artesans de 'La Rockera', els ramaders de l'Estable dels 4 Vents, els viticultors del Celler Pasqual, els horticultors de L'Hortet del Bruc i Can Serra, juntament amb els productors d'oli de les varietats locals -vera, arbequina i palomar- i que són Can Farrés, Montbruc, La Vinya Nova, L'Avi Quimet, Cal Mestre Xic, Cal Pou dels Frares i Cal Pujolet. Com ens comenta la Conxita Costa, membre de l'entitat, “l'objectiu de l'associació és fer visible la nostra tasca i promoure tots els productes del peu de Montserrat”
“Els agricultors eren els jardiners del territori”

De l'èxode del camp i la industrialització
Si en algun moment es va demostrar de forma clara que les antigues formes de govern no es sostenien davant d'una societat moderna, aquest es troba al 1808. I si en algun lloc aquest canvi es va viure de forma clara i incontestable, aquest va ser El Bruc. Com ens recorda Josep Ma Pons i Altés, en l'esclat de la Guerra del Francès “tota l'estructura de govern de l'antic règim va demostrar la seva incapacitat per a defensar els interessos del país i es va desfer, mentre va aparèixer un moviment popular que es dirigia tant contra l'exèrcit ocupant com contra les autoritats que no havien fet res per aturar-ho”.
Quan el poble es va demostrar a si mateix que s'organitzava millor que seguint les ordres del seu govern va ser qüestió de temps que s'implantés la Primera República, si bé la corona havia fet esforços en successius intents per modernitzar la Constitució al llarg del segle. D'aquesta forma, l'alta burgesia va jugar les seves cartes, d'una banda a favor d'una monarquia en decadència, alhora que impulsava els grans projectes del segle XIX, la canalització d'aigua a les ciutats, la implantació de la màquina de vapor, la creació de la xarxa ferroviària i més endavant, la producció d'electricitat, entre d'altres.

Oliveres de can Farrés | Foto: APPM

Tant va ser així que als entorns d'El Bruc, les actuals comarques de l'Anoia, el Bages i el Baix Llobregat concentraven entre el 37.8% i el 47.8% del total d'obrers dedicats al sector cotoner de Catalunya, segons Josep Oliveras i Samitier. L'abandó de la dura vida al camp en pro de les facilitats i avantatges que en aquell moment suposaven posar-se a treballar en una fàbrica, juntament amb el terratrèmol que suposà per a la producció de vi i aiguardents la fil·loxera van provocar que agricultors i ramaders abandonessin en gran mesura, un model de vida que havia durat segles, vers la vida moderna a les ciutats. Com ens comenta la Conxita Costa “els agricultors eren els jardiners del territori perquè cuidaven l'entorn, la seva activitat netejava els boscos, els camins i els prats abandonats”.

Vinya de Can Pasqual | Foto: APPM

Recuperació de la vida en l'entorn rural i del teixit associatiu
Ha passat poc més d'un segle d'iniciatives com la Fàbrica dels Panyos o la de Bertrand i Serra a Manresa, La Cotonera d'Igualada, la Colònia Sedó d'Esparreguera o Can Bros a Martorell. Totes aquestes grans iniciatives han estat substituïdes en l'actualitat per la deslocalització.
Les poblacions rurals i urbanes han girat el cap de nou vers el camp, les pastures i els boscos entreteixint iniciatives que floreixen arreu, com la que recentment ha aparegut a El Bruc, amb l'Associació de Pagesos del Peudemont de Montserrat. Ramaders, horticultors i productors que busquen revaloritzar el seu producte, famílies que tota la vida han tingut un tros amb oliveres o joves que treballen per recuperar una producció de proximitat s'han aplegat sota aquesta plataforma  per fer visible la qualitat i l'esforç que implica l'horticultura, la ramaderia, la fermentació cervesera, la vinya o la producció d'olis.

Detall de productes de l'Hortet del Bruc | Foto: APPM

Fins a 12 productors locals conformen la iniciativa. Els cervesers artesans de 'La Rockera', amb una cervesa fermentada amb els ingredients d'una bona artesana als quals s'hi ha afegit aigua local i infusió de te de roca; els ramaders de l'Estable dels 4 Vents, situats en una vella finca de rabassaires des d'on ofereixen vedella i pollastre ecològics; els viticultors del Celler Pasqual, datat ja a finals del s. XIV i que ha recuperat la tradició familiar viticultora; els horticultors de L'Hortet del Bruc, els quals no solament ofereixen hortalisses i verdures a partir del seu creixement natural, sinó que proposen tota una forma d'entendre l'entorn a partir de tallers i experiències o els agricultors de Can Serra, productors d'horta, safrà i mongeta seca de Castellfollit del Boix 100% ecològics.

Safrà de Can Serra | Foto: APPM

Ara bé, la columna vertebral de l'economia local, de temps enrere ha estat la premsa de l'oli d'oliva. “Encara ara les famílies treballen la collita de la olivera de forma tradicional”, ens assenyala la Conxita. Uns fets que es reflecteix amb l'àmplia presència de productors d'oli de les varietats arbequina i les locals del Montserratí, vera i palomar. Entre ells hi ha Montbruc, productors d'oli d'Oliva Verge Extra des de fa cinc generacions; els productors de Can Farrés, amb 1500 oliveres a les seves terres; la tradició familiar que ofereix Cal Mestre Xic o l'herència en el saber fer que han rebut els productors de Cal Pou dels Frares; la producció recuperada de la varietat vera de presenta Can Pujolet; l'experiència de quatre generacions que han mantingut a Ca L'Avi Quimet o les deu generacions que precedeixen als actuals productors d'oli de La Vinya Nova.

Oliveres de La Vinya Nova | Foto: APPM

III Tast d'oli d'El Bruc
De la mà dinamitzadora del col·lectiu Eixarcolant s'organitza a El Bruc, el proper diumenge 18 de febrer a les 11h, el III Tast d'Oli del Bruc, obert a tothom, on els assistents podran degustar, acompanyant-los de pa torrat, secall i vi, els diferents olis que presentaran els productors del Parc Natural de Montserrat. Després del tast, els assistents puntuaran els olis participants i amb el vot popular s'escolliran els que més hagin agradat. La trobada es farà al molí de Can Domènech i comptarà amb la presència dels productors convidats de Bigues i Riells.
L'acte s'emmarca en una dinàmica: la de fer visible la qualitat del producte local. Una qualitat que inclou sistemes de producció dels aliments de forma tradicional, la seva reducció de costos en l'eliminació del transport, respectar les varietats d'origen i visibilitzar-ne l'esforç, tot per aconseguir aliments sans, bons i d'una alta qualitat.

També et pot interessar