Aran León: “Volem cerveses que generin experiència”

Parlem amb un dels cofundadors de La Pirata de Súria, la millor cervesera de l’any al Barcelona Beer Challenge

Goretti Martínez

27/03/2019

Menjar i beure

La Pirata, amb seu a Súria, va guanyar el passat 17 de març la quarta edició del Barcelona Beer Challenge com a millor cervesera de l’any. El concurs comptava amb la participació de 218 cerveseres i un total de 1.112 cerveses diferents de 22 països. Amb això està tot dit. Parlem amb un dels cofundadors i mestre cerveser de La Pirata, Aran León, per descobrir com es transmet la passió per la cervesa als seus productes. Una pista: parteixen del que ells i elles voldrien beure i volen que no t’avorreixis gens ni mica.

"Quan decidim fer una cervesa nova, el primer que busquem és que ens agradi a nosaltres"

El Barcelona Beer Challenge es va celebrar en el marc del Barcelona Beer Festival, que tenia lloc durant el cap de semana del 15 al 17 de març al recinte de La Farga de L’Hospitalet i que va tancar la seva vuitena edició amb l’assistència rècord de 35.000 persones. La Pirata es va endur el premi Barcelona Beer Challenge a la millor cervesera del 2019. Però, a més, va obtenir tres medalles d’or per les millors canyes artesanes, ‘Sansa’ (American Amber Ale), ‘Hard Decision’ (Rusian Imperial Stout) i ‘Nadala’ (Winter Seasonal Beer), a més d’una medalla de bronze per ‘Súria’ (Blonde Ale). El Barcelona Beer Challenge està considerat el concurs de cervesa artesana de qualitat més important del sud d’Europa.

- Primer de tot, felicitats pel premi. Què suposa un reconeixement com aquest per a La Pirata?
És un reconeixement molt important per molts motius, començant pel nombre de fàbriques participants i la qualitat de les seves cerveses. Però també és un copet a l’esquena, un reconeixement a tota la feina que estem fent dia a dia. Durant el dia a dia vegades ens “agobiem” i que et reconeguin la feina des de la comunitat de cervesers és aire fresc.

- Quina és la història de La Pirata?
Jo començo a fer cervesa a casa cap a l’any 2002 però no és fins al 2012 que decideixo emprendre aquest tema de forma més professional. Del 2012 al 2015 treballo a altres fàbriques i començo a fer les meves receptes allà. En aquell moment començo les exportacions, començo a moure la meva cervesa per tot Europa. I, al 2015, amb tres socis més, decidim muntar la fàbrica físicament aquí, a Súria.

- Com definiríeu la vostra filosofia a l’hora de fer cervesa?
Nosaltres diem que fem cerveses incendiàries. El que volem dir amb aquest concepte és que volem que siguin cerveses que et despertin alguna cosa quan te les prenguis. És a dir, que no sigui una cervesa avorrida i ja està, sinó que et desperti alguna cosa quan te la beus. Estem parlant d’experiències sensorials. Fem cerveses de tot tipus: cerveses de Pils, que potser és el més “avorrit”, però també amb qualsevol tipus de fruita, amb cafè, envellides en barriques de bourbon o whisky, cerveses àcides... Hem fet moltíssimes varietats de cervesa, sobretot en els últims tres anys i mig, els que portem com a fàbrica.

Les medalles obtingudes per la cervesera La Pirata al Barcelona Beer Challenge

- Què busqueu quan penseu en una nova cervesa?
Quan decidim fer una cervesa nova, el primer que busquem és que ens agradi a nosaltres. Normalment la comencem a pensar des d’aquí. D’altra banda, algunes de les cerveses que fem són en col·laboració, de manera que ens posem d’acord amb l’altra fàbrica.

- I això de posar-se d’acord amb altres fàbriques és fàcil?
Sí, normalment les col·laboracions funcionen perquè hi ha una amistat prèvia o un reconeixement previ. Així que es tracta de definir un estil i, a partir d’aquí, anar treballant conjuntament la recepta. Tornant a la pregunta d’abans, partim del que a nosaltres ens agradaria beure. Per exemple, una de les últimes que hem tret és una Neipa amb mango o una Porter de cervesa negra amb cafè. Aquesta darrera sorgeix d’uns companys que estan aquí al costat, a Cardona, i que torren cafè. Amb ells vam triar un cafè originari del Sudan però que està cultivat a Colòmbia per fer la cervesa. A vegades, surten aquestes iniciatives i contactes, però sempre partim del que nosaltres voldríem beure.

- I és difícil arribar-hi? Em refereixo a tenir una idea i plasmar-la en una cervesa.
És veritat que abans de fer una recepta, sempre provàvem de fer-la en petit. Ara, si no és una cosa molt, molt rara, ja tenim l’experiència suficient per tirar amb l’equipament normal, diguem-ne. Al final és tenir consciència del que fem i una mica d’experiència prèvia. També és veritat que a vegades l’hem cagat. Tenim cerveses molt bones però en tenim d’altres que no han arribat a sortir al mercat. Al final, l’experimentació té aquest component. Si féssim sempre les mateixes cerveses, seria molt avorrit. És com si un cuiner fes cada dia macarrons a la bolonyesa. Segurament farà uns macarrons a la bolonyesa boníssims però és molt provable que s’avorreixi a nivell personal. A nosaltres ens agrada molt la creativitat: en tres anys i mig haurem fet segur més de cinquanta cerveses diferents.

- Déu n’hi do!
Sí, en fem moltíssimes. Una cervesa mínim al mes, l’estem traient. Mínim. En fem unes sempre: Súria, Viakrucis, Sansa, Black Block... Totes aquestes les fem sempre i després traiem les altres que potser apareixen una vegada i ja està o les repetim si ens en demanen.

- Quina producció feu?
Uns 2.450 hectolitres. Això són 245.000 litres. Aquest any, la idea és fer un 25% més. És l’objectiu que tenim ara.

- Què en penseu del moment actual pel que fa a la cervesa artesana?
Jo crec que estem en un moment de creixement exponencial, a Catalunya sobretot. Tenim un futur –i no només parlo de La Pirata sinó de tot el mercat de les artesanes- molt important per davant. Si tenim en compte que encara representem menys de l’1,5 % del total de cervesa que es consumeix respecte la cervesa industrial, tenim un possible creixement per davant brutal. Als Estats Units, el consum de cervesa artesana arriba al 15%. Si a Catalunya creixéssim un 1% seria un creixement brutal en litres. Estem parlant de doblar, pràcticament. Són creixements molt grans perquè venim de molt petit.

- I com està la situació perquè la cervesa artesana arribi a la gent?
Jo crec que el principal problema que tenim és la distribució. Les fàbriques, la majoria d’elles, tindrien capacitat per produir més. Tot i així estem en un mercat molt jove i això suposa que tots els actors – fabricants, distribuïdors i consumidors- ens hem d’anar professionalitzant una mica. Nosaltres fem venda directa només a la nostra zona, al Bages. Amb la resta treballem amb distribució. Tenim distribuïdors a cada país.

- Esteu a molts llocs, oi?
Estem a gran part d’Europa, a Escandinàvia (Suècia, Finlàndia i una part de Noruega) i també exportem, de forma més puntual a la Xina i a Rússia. Però Europa ens suposa un 38% de la producció. El 25% deu ser Barcelona ciutat, Madrid deu ser un 10%, i la resta per aquí i per allà.

- Finalment, quins objectius us marqueu?
Refermar el projecte, consolidar-lo i emmarcar-lo més al territori. És a dir, fer-nos més forts aquí. No haver d’exportar tant, diguéssim, perquè això voldria dir que el consum de cervesa artesana s’ha estès més aquí. Aquest seria el nostre objectiu a mig termini.