Jump to navigation
- Heu tret aquest segon disc tres anys després de 'Vulpes Vulpes'. A què es deu aquest període de temps?És un disc treballat sense gaire pressa, això és cert. Obviament com que no podem viure únicament de la música, el projecte també s’ha d’adaptar a l’estil de vida i les feines de cadascú de nosaltres. També es necessita temps perquè et passin coses noves a la vida, perquè creguis que pots millorar el què vas fer. També cal veure com creix el teu entorn, personal i musicalment parlant, pensar amb qui ho gravaràs, on, com, etc., quines normes t’autoimposaràs per corregir coses que no et van funcionar o coses que creus que has d’optimitzar.
- Al 2015 vau treure un single, 'If I had a tail (Q.O.T.S.A.)'. Va ser un primer pas cap aquest segon àlbum?Va ser més aviat un "epígraf" del 'Vulpes Vulpes'. És una versió que vam fer ràpidament amb les eines que vam desenvolupar amb aquell disc per un vinil recopilatori de Rockzone. 'Tones and Shapes' ha estat gravat en directe i 'If I had a tail' no, d'alguna manera trencaria amb la sonoritat que té el disc.
- Què signifiquen les sigles Q.O.T.S.A?Queens of the Stone Age, és una de les grans esperances de supervivència del rock que veu de moltíssimes vessants i té la capacitat de reinventar-se constantment, per mantenir el rock com a un gènere mainstream.
- A la cançó que dóna nom al disc, 'Tones and shapes' per què li dieu a la lluna «why don't try at least to move»?Parla del desig, de l’energia que et fa emanar i exprémer de tu mateix, però alhora comporta l'esclavitud a l'haver de seguir-lo.
- La lluna apareix de nou a 'Full moon pilgrim'. Comparteixen algun tipus de significat ambdues cançons? Per què?Sí, parla del to més decidit, obsessiu, determinat, reafirmatiu de 'Tones and shapes'. Al contemplar la lluna sempre hi ha un component d'anhel i somni. A part, la lluna també és un testimoni d'allò que passa en la foscor de la nit, allò que ningú més veu.
Cálido Home són l'Anna Andreu i l'Eduard Pagès | Foto: cedida
- Un altre element que apareix a 'Tones and shapes', l'ocell negre, surt de nou al tema que tanca el disc.L’ocell negre representa el mal auguri, «black bird» és merla en català, així que també el fem servir com a un símbol de celebració de la vida. Els ocells són bastant recorrents en el disc, es va anar donant d'una manera natural i poc pensada.
- Considereu que heu canviat el so de les guitarres en relació al treball anterior?Les guitarres són bastant més delicades que al 'Vulpes Vulpes' i en general, el disc té molts més matisos. En certa manera, tot això ve donat per les condicions en les quals vam gravar el disc, vam decidir tancar-nos a Guissona, en un ambient rural, més reposat, aïllat de la ciutat i els nostres compromisos. El Joan també ens va ajudar a confiar en el poder de les cançons per si mateixes, i que no necessiten tanta agressivitat per transmetre, més aviat el tocar fort pot matar la cançó.
- Ens podríeu explicar l'ús de la idea d'ingenuïtat o innocència en el significat de la lletra que canteu a 'Dear Kiddo'?Parla de la ingenuïtat en les seves dues vessants: de la llibertat que et dóna el “no conèixer” però que alhora et fa ser maldestre. Dels avantatges i inconvenients de tenir una actitud naive.
- Quin criteri heu utilitzat per ordenar les cançons a 'Tones and shapes'?En Joan va insistir molt en la importància d’escollir un bon ordre, vam fer bastantes proves fins a arribar a l’ordre definitiu. Hi ha algún aspecte tècnic com que l'última cançó de cada cara del vinil no ha de tenir un gran registre de freqüències greus, però la major part de l’ordre de les cançons està triat per la seva sonoritat o per altres factors més subjectius... Assaig-error, assaig-error.
Amb en Joan Pons al teatre de Cal Eril | Foto: cedida
- Aquest cop heu fet un disc tot en anglès. Per què?La música que escoltem majoritariament és en anglès i d'alguna manera és el primer que surt quan composem. Teníem en ment incloure una cançó en català al final, com a cloenda, com a resum de tot el què s’ha dit en anglès, però estava massa verda per ser gravada, així que va caure del disc. Potser en el futur editem nou material en català, però hauria de ser una decisió molt conscient i buscar recursos tant en la sonoritat com en les lletres.
- Més enllà del què podem escoltar, com definiríeu l'etiqueta motherfolker?Un amic nostre ho va descriure perfectament al dir que fèiem “música acústica per a oïents elèctrics”.
- Amb un projecte com Cálido Home es pot viure de la música actualment?Obviament no es pot viure unicament d’un projecte així, almenys ara mateix en el nostre cas. Bàsicament els ingressos surten dels concerts i que et paguin "bé" no sol ser la norma. Provar-ho sería viure en un estat d’ansietat constant i una precarietat absoluta, agafar absolutament tot el que ens proposessin... ens acabaríem cremant. No hi ha protecció per part de les institucions, ni un mercat suficient. Però prou sort en tenim de poder-nos-hi dedicar en la mesura en què ho fem.
Tones and Shapes by Cálido home
Bandcamp
Facebook
Segell BCore
Properes dates de concert: 1 d'octubre: BCstore 6 d'octubre: Biblioteca Esquerra de l'Eixample - Agustí Centelles de Barcelona 16 d'octubre: Ronda al EART de Gràcia, Barcelona (organitzat per l'Associació cultural Heliogàbal) 22 d'octubre: Casa Irla, Sant Feliu de Guíxols 29 d'octubre: Cafè teatre de Lleida, amb Ferran Palau
