Jump to navigation
Barberà, després de viure gairebé 6 anys entre Pequín i Nanjing -on entre d'altres coses va cursar un Màster en Relacions Internacionals i va ser professora de castellà a la Universitat de Nanjing-, va decidir ara fa dos anys i mig tornar a les Terres de l'Ebre per establir-se pel seu compte com a consultora. Hem parlat amb ella perquè ens expliqui més detalls de la seva experiència com a intermediària entre ambdós cultures.
- La vostra empresa vol establir vincles comercials, culturals, turístics amb la Xina... Com sorgeix aquest projecte propi? Va sorgir de forma bastant espontània. Jo estava treballant en una empresa que ja tenia moltes relacions amb la Xina, i vaig començar a trobar-li la gràcia al món empresarial. No tenia gaire clar com ni quan ni què, però poc a poc la idea de poder unir la Xina amb Catalunya en diversos àmbits em semblava molt motivadora i factible. Sent conscient que ja existien empreses que ofereixen aquests serveis, vaig pensar que, igualment, la Xina és un mercat tan gran que això no tenia perquè ser un inconvenient. Quan ja tenia el Pla d’Empresa bastant lligat, i m’anava a tirar a la piscina tot soleta, li ho vaig comentar a un amic i va decidir “tirar-s’hi” amb mi.
- Després de la teva estada a la Xina, quines són les principals conclusions que vas treure sobre la mentalitat dels xinesos traduïda a la vida i als negocis? Partint de la base que cada persona és un món i que a la Xina hi ha més de 1.300 milions de persones, hi ha certes característiques de mentalitat que es poden mínimament aplicar a tots els xinesos. Per exemple, a l’hora de fer negocis, no val només caure bé i que els interessi el teu producte, a més a més has de guanyar-te la seua confiança, has de ser molt constant, tenir molta paciència i no tirar la tovallola a la primera de canvi.- Hi ha desconfiança envers les persones de diferents cultures?Sí, sent estranger, és difícil entrar al seu territori així d’un dia per a l’altre, per més que parlis xinès i coneguis la seua cultura. Tenir contactes, que és un concepte que es diu guanxi, és bàsic per a accelerar aquest procés de confiança. Així, d’entrada, sembla un tema molt universal, però a la Xina és encara més imprescindible. Hi ha una expressió xinesa que defineix molt clarament aquest concepte, i traduïda seria una mica com “Si no tens contactes, hi ha problemes; si tens contactes, ja no hi ha cap problema”. La gràcia està en què, aquí, contacte i problema es diuen igual.- Per tant, has hagut d'aprendre els seus hàbits i conductes?Com més t’apropis a la seua forma d’actuar i de tracte, tot serà més fàcil. Un exemple clar seria que ells són molt detallistes, solen fer regals o fer-te favors, com convidar-te a sopar o portar-te a fer turisme. Però realment no és tan desinteressat com sembla, ja que més aviat o més tard hauràs de tornar-los el favor d’alguna manera, pot ser perfectament tenint un detall similar o bé ja t’ho demanaran ells directament. Més aspectes de la seua mentalitat seria el tema jeràrquic. Aquí també hi ha diferències entre un director i un cap de departament, però a la Xina està tot més delimitat. Cal saber com tractar-los depenent del càrrec que ocupen.- Segurament que t'has trobat amb situacions curioses...Sí, sobretot pel que fa a les formalitats i protocols. Per exemple, no està ben vist que beguis de la copa sense haver brindat abans, però sí que pots parlar amb la boca plena o respondre una trucada enmig d’una reunió important.
- Potser aquest projecte apareix en el millor moment, tenint en compte l'expansió i la projecció internacional xinesa.Hi ha qui diu que el boom de consultories creades per ajudar a apropar països occidentals amb la Xina ja ha passat i que ara ja està tot cobert. No obstant això, jo penso que el període de creixement i expansió internacional de la Xina no ha fet més que començar. El fet que la Xina estigui creixent tant significa que molts més xinesos es puguin plantejar sortir a fora a buscar allò que al seu país no troben. És una qüestió de complementarietat: fins ara només anàvem nosaltres a la Xina a buscar allò que aquí trobàvem massa car, i ara ells també vénen aquí a buscar r allò que allà no tenen. Hi ha tants milions de xinesos, i tants sectors als què et pots adreçar, que no em sembla gens agosarat dir que no és que sigui ara el millor moment, sinó que fa temps que ho és i que ho seguirà sent durant molt anys.
- Quines són les tasques que més t'encarreguen? Fa només un any que funcionem, i de moment ja hem fet bastantes tasques d’assessorament entre empreses catalanes i xineses. Principalment, cerques de producte, seguiment d’importacions, cerques de col·laboradors, visites a fàbriques xineses, acompanyaments... També hem realitzat un parell d’interpretacions per a xinesos amb interessos inversors a Catalunya, hem coordinat viatges turístics, hem fet traduccions i revisions... El que més ens agrada és que tot i que, evidentment tenim més encàrrecs de persones i empreses catalanes, també estem movent-nos molt per la Xina, on en un futur ens agradaria establir-hi una oficina de representació. Tot arribarà!
- Algun projecte o àmbit específic en el que t'agradaria treballar? M'agradaria que els xinesos no només ens coneguessin per Barcelona i el Barça. Ara et sents obligat a pronunciar la paraula Barcelona perquè tinguin interès en tu, però estaria bé que en un futur proper, Catalunya també pogués captar la seva atenció. Evidentment, com a ebrenca que sóc i com a enamorada de la meua terra, m’agradaria molt poder “treure-li suc” al mercat xinès aquí. Ja sigui en tema d’exportació de productes cap allà, com en tema turístic.
- T'imaginaves de petita o de més jove que tindries un vincle tan gran amb la cultura xinesa? Algun altre país que et motivi per treballar-hi en un futur? No m’ho hauria imaginat mai de la vida! La meua relació amb la Xina va començar una mica com aquell qui diu “va, per què no?”, però ni molt menys pensava que acabaria vivint durant tant de temps allà, ni que finalment veiés que el meu futur estaria totalment vinculat amb aquest país. Perfectament hauria pogut triar el rus en lloc del xinès, i qui sap si ara estaria a Sant Petersburg, creant una consultoria Rússia-Catalunya, o casada amb un rus!
- Curiós...Ara, veient en perspectiva com ha anat tot, des que vaig començar a estudiar xinès a la carrera, fins a com estic enfocant la meua vida, no visualitzo cap altre país o cultura que puguin “substituir” la Xina. Sempre dic que jo tinc una mini Núria xinesa a dins, perquè hi ha molta part de mi que crec que no ha acabat de tornar mai. I una cosa que tinc molt clara és que a la Xina a viure-hi de nou no hi tornaria. Anar-hi cada any un parell o tres de vegades, o fins i tot quedar-m’hi una temporada, sí. És més, ho necessito! Però viure-hi ja no.
- Des de la teva posició d'experta, com creus que seran els vincles entre Xina i Catalunya en els pròxims anys? Aniran a més? De quin tipus seran? Jo confio que sí, que aniran a més. Catalunya està fent molts esforços per apropar-se al gegant asiàtic i ja s’estan creant moltes sinèrgies. Com deia abans, de moment s’està promocionant molt la marca Barcelona i, sobretot en tema turisme i moda s’està donant a conéixer moltíssim. Jo penso que hi ha i que hi pot haver un interès recíproc. Per a Catalunya, l’arribada de xinesos amb poder adquisitiu, en tema d’inversió immobiliària o en el sector turístic, és molt positiva. I per a la Xina, poder establir connexions amb un país europeu els obre les portes a tot un continent. Cal, però, saber-ho fer amb seny i coherència, que quan hi ha crisi, a vegades es busquen solucions a la desesperada i acaben sent un fracàs. La Xina té molt de potencial, però cal saber gestionar-lo.
--Més informació: www.baidewei.cat
