Anna Zaera
,
13/12/2016
Activa't

Els 12 tweets que parlen de la 'Vida real' en tot un any

Joan Bagés presenta el proper 17 de desembre a Tortosa el seu nou treball músical i filosòfic
Joan Bagés

Foto: 

Cedida
Joan Bagés
'Vida real, 366 intuïcions sobre la vida real en forma de tweet' és el nou treball de l'artista de Flix Joan Bagés. Una composició musical acusmàtica que va acompanyada de reflexions sobre la creació i la societat dels nostres dies, i que es presentarà el proper dissabte 17 de desembre a l'Estudi de cant i veu Cecilia Aymí de Tortosa. "Es tracta d'una obra sonora en tant que el que vull és fer parlar els sons; una música basada en el meu treball i la meva recerca amb les morfologies sonores. Amb la capacitat dels sons de provocar i tocar-nos físicament, emocionalment i intel·lectualment", assegura el compositor. Per això mateix, 'Vida real' és una proposta per mostrar què significa l'art per l'autor. "La vida artística, l'art, l'obra i la seva vivència és molt més real que la quotidianitat mateixa; una quotidianitat plena de banalitats i visions diàries", assegura. Sota aquest concepte sorgeix una obra acusmàtica basada en sons i morfologies sonores diverses que la gent no especialitzada associaria a música de ficció, música abstracta; en definitiva, a un món paral·lel no real. I aquestes composicions van acompanyades de 365 reflexions, escrites cada dia de l'any pel mateix Bagés. "Les he recollides en el llibret clàssic que acompanya la música o que explica el contingut del CD", assegura

"En aquesta ocasió, vaig pensar que, en lloc de posar el típic text explicant amb quatre línies què és l'obra, volia crear un contrapunt a la part sonora. Són pensaments, impulsos, reflexions i imatges sobre la meva realitat durant el procés compositiu de l'obra i que han format part de la meva realitat quotidiana durant tot aquest any on he viscut de forma més permanent a les Terres de l'Ebre, viatjant entre Flix i París". A continuació us avancem un recull d'aquestes reflexions escrites durant tot un any.

3 de gener de 2016
Els territoris/societats que no són capaços de gestionar, absorbir i fer treballar els seu capital humà són territoris/societats que esdevenen adormides i que generen territoris/societats ermes de tota vida. El resultat és l'exili del talent. Exilis forçats.

14 de febrer 2016
La música es comunica directament amb els dos cervells. I això pertorba l'oient i el desconcerta. D'aquí les reticències a la nova música i a deixar-se anar com a persona. La música.

7 de març de 2016
La vida diària ens porta a integrar de forma inconscient uns ritmes vitals, uns tempos, uns marges d'allò possible. L'art ens allibera d'aquesta tendència. L'art i els ritmes vitals.

29 d'abril de 2016
Caminar pel carrer amb una “escolta reduïda shafferiana”. Obrir l'escolta i la ment al món sonor. Realitats que ens apareixen i que no hi donem sentit per sordesa cultural. L'articulació dels sons concrets. L'escolta.

27 de maig de 2016
En qualsevol moment tot pot bascular cap a la tragèdia. La fragilitat de l'ésser, la fragilitat de la vida.

7 de juny 2016
Els territoris/societats que no generen coneixement són territoris/societats abandonades a la seva sort; condemnades al folklore, a la banalització de la tradició. Tradicionalistes.

5 de juliol de 2016
Un ha de tenir cura del tipus de “consum” cultural amb el que nodreix la seva ment, les seves emocions i les seves percepcions. A l'era del món hipertecnològic, del multimèdia augmentat, de la hiperrealitat, d'allò virtual i el consum cultural associat a l'espectacle pur i dur. Té els mateixos efectes que la pasta i la droga. Crea addició, anul·la el pensament i homogeneïtza les subtilitats de les emocions possibles. Bombardeig d'informació, estridència. Atrapen l'infant sota efectes i malabars audiovisuals. Atenció, no tot és el mateix. On queden els espectacles on es demana una esforç per part del públic? On, entre efecte i efecte, es deixa marge a la imaginació, a l'espera, al silenci... al buit. Consum cultural.

26 d'agost de 2016
La música contemporània actual s'erigeix com una llenguatge avui en dia global, universal, que les noves generacions compartim i aportem a la creació actual. Això no implica uniformitat, sinó la capacitat que ens permeten les xarxes de comunicació en crear i comunicar des de qualsevol lloc i alhora compartir-ho a qualsevol indret del món. La nova música.

22 de setembre de 2016
Alguns diuen que faran un nou país. Jo vull una societat amb intel·lectuals d'aquesta talla.... Bernard Stiegler. Nou país.

La festa de la Jota. Molt em temo que no és més que un altre intent folklòric d'imposar o de promocionar (de forma més o menys conscient) amb el suport i alè des de l'aparell institucional d'una visió rural basada en els tòpics rurals. Una exaltació romàntica d'un món que ja no existeix i on la jota ja no té la funció original ni tampoc es porta a terme en els contextos funcionals originals.

No veig la gent jove riberenca que, en els seus processos d'iniciació cap a la vida adulta, trobin a faltar la jota. I segurament és normal. Ni falta que fa. Doncs ja tenen les seves expressions d'avui i que provenen de cultures molt diverses. És important conèixer el que altres generacions han fet en temps passats. El que ja és més preocupant és veure com d'això l'administració ebrenca, sense cap criteri més que la manca de coneixement i d'interès pel món actual, s'agafa a aquest tipus d'expressions per a recontextualitzar-les i oferir-ne un producte light a la gent. Fàcil, divertit i digerible. Aquest és el mateix principi ideològic que guia els espectacles de masses.

14 d'octubre de 2016
Hi ha gent que em pregunta si sent músic puc viure... Jo els hi responc que gràcies a això puc viure.

11 de novembre de 2016
Morfologies sonores: So Granular. Ancestral. Escoltant.

2 de desembre 2016
Les institucions abans de ser propositives han d'anar a buscar la gent i les associacions per escoltar-les ,aprendre i trobar la manera consensuada d'implementar allò que necessiten. La seva missió no és proposar coses de més, sinó gestionar els grups humans. Rara és la situació on cal que les institucions creïn quelcom de nou, doncs la societat ja ho ha pensat o ja ho està fent; i segurament, en condicions precàries. Les institucions han de buscar, conèixer el territori i la seva gent per preguntar i acompanyar.

 

També et pot interessar