Jump to navigation
De la Batalla de l’Ebre, se n’ha parlat molt però, tot i això, encara en queda molt per dir. Més enllà de tàctiques militars i d’estratègies d’atac, hi ha les històries de vida, les que, un cop situades en el seu conjunt, doten de significat i fan la Història, en majúscules. I també ho fan les vivències destacades que, potser ara, vistes amb el pas del temps, s’assimilen a curiositats remarcables però que, en el seu moment, van ser de vital importància. És el cas dels avenços mèdics que s’hi van utilitzar, com dur la sang refrigerada fins al front per fer transfusions quan, fins llavors, s’havien de realitzar directament d’una persona a una altra. O l’organització dels hospitals per aconseguir donar atenció als ferits. O l’ús de tècniques com la Trueta, que consistia en el drenatge de la ferida i la immobilització amb guix del membre danyat i que va salvar moltes vides. També anys més tard, durant la Segona Guerra Mundial. “La història és un procés i, al llarg del temps, sempre surten coses noves que cal revisar per actualitzar-la”, afirma Roc Salvadó, catedràtic en Història i coordinador del Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre que se celebrarà a Tortosa els caps de setmana del 28 al 30 de setembre i del 5 al 7 d’octubre.
L’esdeveniment –dirigit a estudiants, professors, especialistes, persones interessades en els darrers estudis realitzats sobre el tema i al públic en general– coincideix amb el 80è aniversari d’aquest cruent episodi de la Guerra Civil espanyola que va marcar tristament les Terres de l’Ebre. “Va ser un esdeveniment molt tràgic, realment, el més important i històric que ha passat al segle XX al nostre territori. A partir d’aquí, segueix sent molt interessant per moltes raons. Per una banda, perquè cada vegada en surten nous temes o documents per analitzar i estudiar. Per l’altra, perquè encara hi ha molta sensibilitat per part de molta gent ja que molts familiars seus van morir a la Batalla de l’Ebre”, assenyala Marc March, president d’Amics i Amigues de l’Ebre i membre del comitè organitzador del congrés.
Una visió propera i innovadoraL’objectiu del congrés és el de facilitar un espai de coneixement i de debat al voltant d’aquest episodi de la guerra civil però amb la intenció de no repetir aspectes històrics ja explorats anteriorment, sinó crear una visió propera i contrastada. “En lloc de fer un congrés explicant els conceptes militars i com va desenvolupar-se la batalla, que també ho farem, hem buscat els aspectes paral·lels que no s’han treballat gaire i que moltes vegades semblen secundaris però que són necessaris per comprendre-la”, subratlla March. Així, els eixos temàtics al voltant dels quals girarà aquest esdeveniment seran el context polític estatal i internacional; els aspectes bèl·lics; la vida local al front de guerra i els refugiats; la sanitat; i la literatura, el cinema, la premsa i altres elements propagandístics sobre la Batalla de l’Ebre. “El més interessant dels congressos, a banda de les ponències, són les comunicacions. Són les que t’aporten un gruix de detalls que ajuden els historiadors generalistes a ampliar visions amb aquella experiència que t’aporta una persona, aquell record d’aquell soldat, aquella referència d’una institució que et permet il·luminar algun petit aspecte. Són molt importants”, indica Salvadó. En aquest sentit, les microhistòries o històries de vida prendran protagonisme.Aquestes aportacions clouran les ponències i, a partir d’aquestes visions individuals, es podrà enriquir i significar allò més general per entendre què van comportar diferents episodis bèl·lics concrets. “Quan afloren aquestes històries és quan realment es dota la batalla d’un aspecte humanitzat més enllà de descripcions militars. No es tracta de fer grans descobertes, però sí d’ampliar el focus i il·luminar aspectes que no s’han treballat tant”, afegeix. El congrés comptarà amb una trentena de comunicacions distribuïdes segons les temàtiques de les ponències.
Rememorar i recrearEl congrés no girarà només al voltant de les ponències programades, també sortirà als carrers amb altres propostes per aproximar-se al gran públic. “Volem que tingui tot el rigor científic però que, a la vegada, estigui obert a tothom”, remarca Salvadó. Ho farà amb actes com l’espectacle ‘Ebre, poemes contra l’oblit’, una proposta musical i literària a càrrec de Sílvia Panisello i Sinta Salvadó. També amb la recreació del mercat de Tortosa durant la Batalla de l’Ebre que, amb la complicitat de tots els paradistes, viatjarà fins l’any 1938 i on també s’hi instal·larà un hospital com els de l’època per fer-hi donacions. Un altre dels actes programats serà la visita als espais històrics de la Batalla de l’Ebre on es va realitzar la maniobra secundària de distracció de Campredó-Amposta i, posteriorment, al camp d’aviació de la Luftwaffe a la Sénia. El penúltim dia del congrés, també es durà a terme una visita per la Tortosa bombardejada amb la col·laboració de l’empresa Terra Enllà. Sota el títol ‘Ales negres sobre Tortosa’, la ruta de memòria històrica versarà sobre el paper de la propaganda i dels corresponsals de premsa durant la Guerra Civil a la capital del Baix Ebre.
“Sempre dic que hem de poder parlar de la Guerra Civil com se’n parla en altres països. Que fer-ho aixequi recels és una constatació trista. Evidentment, es guarden moltes coses però s’han de tractar de superar i de veure-ho amb la distància suficient. Penso que el temps que ha passat ja pot donar per fer-ho des d’un punt de vista històric: analitzant sense visions preconcebudes ni heretades. Ho hem de poder fer tal com podríem analitzar la Guerra del Francès, que ningú té cap problema en si el seu avantpassat va ser afrancesat o patriota. Si no superem això, no arribarem a entendre la història perquè sempre hi haurà una visió confrontada i això ja no és història, són visions polítiques que utilitzen la història”, rebla Salvadó.
Web Batalla de l'Ebre
