Anna Zaera
,
23/11/2017
Activa't

Dayana Recio: "Si jo fos un home també em dirien tot això?"

Una conductora d'autobusos ens explica la seva experiència en una professió socialment estigmatitzada per a les dones
Dayana Recio

Foto: 

Anna Zaera
Dayana Recio
Cada dia es posa al volant d'un autobús d'alt tonatge per fer el trajecte que va de les Terres de l'Ebre a Barcelona i tornar. Dayana Recio (Amposta, 1986) reivindica la seva professió en un context social on encara rep moltes mirades de sorpresa o qüestionaments sobre el fet de ser una dona en un món majoritàriament masculí. Amb motiu del Dia Internacional contra la Violència de Gènere hem volgut parlar amb ella perquè ens expliqui com ho viu en el seu dia a dia.

- Quin és el camí fins a convertir-te en conductora d'autobusos?
Des de petita sempre m'havia agradat la mecànica, els motors, conduir... Però per prejudicis i perquè era l'única noia finalment no vaig estudiar el cicle formatiu de mecànica. Més endavant vaig treure'm el carnet per portar vehicles d'alt tonatge i així poder conduir autobusos o camions.  Si algun dia conec una dona que treballa com a mecànica sentiré enveja sana. 

- Finalment vas entrar a treballar en una coneguda empresa d'autobusos de les Terres de l'Ebre...
Sí. Vaig començar fent poques hores i finalment m'ho van anar ampliant.

- No vas tenir prejudicis en aquest cas?
No, jo mai. Quan vaig entrar a treballar vaig saber que era la feina de la meva vida.

- Quan comences a treballar comences a veure els prejudicis socials reflectits en alguns dels comentaris de la gent...
Sí, sobretot quan vaig començar a treballar en trajectes més llargs, vaig començar a sentir alguns comentaris. Per ser dona i també per l'edat. 

- Ens pot explicar algun cas?
Alguna persona dient: "I és ella qui ens ha de portar? Si no ha pres ni la comunió". O alguna persona que m'ha dit: "No sabia que les dones també viatjaven a la nit..."; o "Que valenta de portar un autobús així!". Però al cap i a la fi, dos peus i dues mans les tinc, i dos ulls també. La pregunta és: "Si jo fos un home també em dirien tot això?"

- Ho veus en sectors concrets de la població?
Sí, sobretot en persones grans, que són d'una altra generació. De fet, també hi ha dones grans que m'han dit: "Quina sort poder conduir un autobús, jo també haguera volgut però no vaig poder". Jo ho he volgut i he pogut, però altres dones més grans no.

- T'has sentit discriminada en l'entorn laboral?
A l'empresa mai m'he sentit discriminada ni per caps ni per companys. Però sí que he vist a la premsa que en altres empreses moltes dones han estat acomiadades pel simple fet de ser dones. O directament no han pogut accedir a un lloc de treball.

- Creus que ha canviat la situació en els darrers temps?
Sí, però molt lentament. A més, és una discriminació que no entén de territoris, perquè a Barcelona més d'una vegada, aturada en un semàfor, se m'han quedat mirant des de la vorera i gestualitzant i expressant sorpresa de veure'm al volant.

- El dia 25 de novembre se celebra el Dia Internacional de la Violència de Gènere. Creus que és important reivindicar dates com aquesta?
Per mi, la lluita està en el dia a dia. Em considero molt feminista.

- Què és ser feminista per a tu?
Defensar els drets de les dones i saber respondre amb les paraules adequades en cada moment.

- Estàs a favor de la paritat d'homes i dones en els llocs de treball?
Crec que els llocs de treball els han d'ocupar els millors, siguin dones o homes.

- No creus que no fomentar la paritat és en si mateix descriminatori?
No ho crec.

- Què et diu la teva àvia?
Em deia que em busqués un banquer que em mantingués. És la mentalitat de la seva generació. Però a la meva família no m'han qüestionat mai res.

També et pot interessar