Enric Carbó

Foto: 

Cedida
Enric Carbó

Enric Carbó: "El narcisisme és un dels mals més estesos en l'actualitat"

El professor de filosofia aposta per l'assessorament filosòfic a Tortosa
Anna Zaera
,
12/01/2017
Activa't
Nascut per pensar-se i pensar-nos. Primer des de la raó, amb el temps, des de l'observació serena. Enric Carbó (Tortosa, 1963), llicenciat en filosofia i Màster en Pràctica Filosòfica i Gestió Social per la Universitat de Barcelona (UB) ha fet un recorregut personal que vol posar a l'abast de la gent. Des de fa uns anys ha creat el primer 'Cercle d'Homes' a les Terres de l'Ebre, un col·lectiu que vol fomentar que els homes deixin caure la seva "màscara social" i puguin compartir les seves vulnerabilitats. Per parlar de vulnerabilitats i de com conviure-hi en un món que de vegades sembla una amenaça constant, també ofereix assessorament filosòfic a totes aquelles persones que tinguin dilemes vitals o necessitin una visió sàvia per dirigir la seva vida. En un moment en què la filosofia sembla que ha sortit per fi de l'armari, Carbó la reivindica com una manera d'habitar el món i de prevenir-nos dels fraus i els enganys.
"Ara vivim en una època diferent amb reptes diferents, però crec que el paper de la filosofia és igualment essencial per a una millora tant de la nostra cultura com de les nostres vides individuals"

- Per què vas estudiar Filosofia? 
De jove no tenia clar què volia estudiar i em vaig decidir per magisteri, pensava que era una carrera pràctica. Tanmateix, mentre estudiava, em van sortir inquietuds intel·lectuals que em van portar a la carrera de filosofia quan vaig acabar magisteri.

Sempre has pensat el mateix respecte a perquè vas optar per aquests estudis i aquesta carrera professional?
La meva visió sobre la filosofia ha anat evolucionant. No penso el mateix que quan era estudiant, no tant perquè hagi canviat, sinó perquè ara veig més matisos, una nova profunditat. Per això, prefereixo parlar més d’evolució que no pas de canvi.

- Més enllà de l'ensenyament de Filosofia, has arribat a la conclusió que el teu coneixement pot servir també per resoldre conflictes personals de manera pràctica. Com es produeix aquest salt de la teoria a la pràctica?
En part té a veure que a l’any 2003 vaig començar a practicar la meditació zen. Això és ben peculiar, perquè la filosofia es basa en conceptes i anàlisis, de vegades força complexos i abstractes, i en canvi el zen et porta a una experiència de buit, sense paraules. Tot el contrari que la filosofia! Tanmateix, aquest espai de buit és molt fecund, molt essencial. Quan això ho portes a la teva vida quotidiana, et dóna una nova visió. Aquesta nova visió també ho fa la filosofia, és el que va començar a fer Sòcrates, viure una «vida examinada» que et condueixi a la teva realització, la teva plenitud, més enllà del que la societat o la moda et pretén vendre com a felicitat. El zen, però, ho fa des d’un altre costat: en comptes d’elucubracions mentals, et porta a que realitzes la presència de l’ara i aquí a partir d’una pura pràctica sense teoria: asseu-te i observa la teva respiració. Per això ho anomeno un espai essencial.

  • imatge de control 1per1

- Busques crear aquests espais essencials a la vida quotidiana d'aquells que t'ho requereixen?
Sí. Un temps després vaig conèixer l’existència de filòsofs assessors, una pràctica més coneguda al nord d’Europa que aquí, i em vaig formar amb un màster que va impartir la Universitat de Barcelona. En l'antiguitat, la filosofia tenia la funció de ser una "guia per a la vida bona i amb sentit". Després, quan va arribar el cristianisme, aquesta funció se la va quedar la religió i la filosofia es quedar com quelcom més tècnic.

- En què consisteix exactament aquest assessorament avui en dia?
L’assessorament filosòfic, quan l’enfoques a la resolució de problemes personals, tracta de reprendre aquella funció que tenia la filosofia en l’antiguitat. En el meu cas, si no hagués practicat zen, dubto que m’hi hagués dedicat. El que jo faig davant d’un client és fer-li d’espill sintonitzant amb tots els aspectes del seu problema, tant els que té presents com d’altres que també estan i no se n’adona; en altres paraules, portar-lo a l'essència. Amb això vull dir que les persones que em consulten estan embolicades en uns patiments que no els permeten accedir a un lloc més profund d'elles mateixes on poden trobar el desllorigador. No és tant que deixin de tenir dolor, sinó que amplien la mirada sobre elles mateixes.

- Quina diferència veus entre la funció d'un psicòleg i la d'un filòsof?
En el meu cas, la principal diferència és que jo no tracto patologies. La meva feina no s’adreça a persones psíquicament malaltes, sinó que m’adreço a la part més racional de la persona per a que ordeni el seu món intern i les seves prioritats a partir dels seus valors. El psicòleg clínic té una formació científica que li permet anar a les causes de diverses afeccions i patologies. De vegades, en el diàleg amb un client sobre el seu patiment ell em pregunta "Per què em passa això?". Jo li responc que no treballo amb el "per què", que va cap a enrere, remet a una causa, que és el que fan els científics, i que si va a un bon psicòleg, entendrà com a la seva infantesa va construir la seva personalitat d’aquesta manera que li ha comportat aquestes conseqüències. La meva feina no és anar cap a enrere amb el «per què» sinó preguntar "per a què", és a dir, preguntar pel sentit, preguntar pel propòsit pel qual vol que la seva vida sigui guiada a partir de la seva realitat. 

- És un treball racional?
 El tema emocional solen tractar-lo més els psicòlegs. Jo no me’n desentenc de les emocions en el meu treball d’assessorament, i precisament pretenc que la part racional doni un espai a la presència de les emocions, que les entengui, que les escolti i les deixi ser. Ja que gran part de la nostra "inautenticitat" i del nostre dolor ve per voler-nos dissociar d’algunes emocions per un costat i per un altre costat d’identificar-nos exclusivament amb unes altres que les sobrecarreguem.

- De la teva experiència com a assessor, quin creus que és el mal actual més estès?
Penso que és el narcisisme. Amb això vull dir la tendència a substituir el meu jo real per una imatge de mi mateix més bonica i favorable amb la intenció d’evitar entrar en contacte amb els aspectes meus que no m’agraden i em generen dolor. En principi és prou raonable això d’evitar el dolor, a ningú li agrada, clar. Tanmateix, si aquesta tendència s’automatitza i es cristal·litza, ens porta a viure una vida inautèntica, ens fem un frau a nosaltres mateixos, i a la llarga això porta unes conseqüències que són pitjors que aquell dolor originari que es volia evitar.

- Per què?
Comporta un desgast d’energia molt gran, perquè em passo mitja vida buscant gent i experiències que reafirmin la pròpia auto-imatge, i l’altra mitja vida fugint i barallant-me amb tot el que pretén contradir la mateixa auto-imatge. Això és: estic tan pendent del meu jo inautèntic, que això em fa estar contínuament pendent del món exterior, fent un gran esforç per canviar-lo, fins i tot pensant-me que ho faig per motius altruistes. En altres paraules, invertint la meva energia en el que no està sota el meu poder en lloc d'apropiar-me d’allò que depèn de mi. A un nivell més global, això ho veiem amb tantes empreses i també polítics que fugen d'ells mateixos cap a enfora, amb conseqüències desastroses per al planeta. L’últim és aquest egòlatra de Donald Trump, una egolatria conseqüència de ficar-se barreres internes, per això ara sembla que aquestes barreres les projecta fora i pretén construir una muralla contra els estrangers.

- Per què és necessària més filosofia en la nostra vida quotidiana?
La filosofia, sobretot la seva vessant més pràctica, és una invitació a viure una vida més bona i amb més sentit. En la nostra vida quotidiana és fàcil caure en una mena de pilot automàtic que ens porta a l’oblit d’allò que som de veritat, de les possibilitats de goig i de bellesa autèntica que podem gaudir. L’art és un d’aquests "despertadors" que ens rescata de l’oblit del més essencial. Tot i que també hi ha art que adorm i col·labora amb l’alienació. La filosofia té una vessant crítica que ens avisa dels enganys alienadors tan presents en la nostra cultura.

- Sembla que estem vivint moments en què la filosofia està sortint al carrer amb fenòmens com 'Merlí' o convertint alguns filòsofs en figures mediàtiques. A què creus que es deu aquest fenomen?
No ho sé perquè s’ha ficat de moda, però me n’alegro. Tot i que els fenòmens mediàtics sovint comporten una banalització, crec que la filosofia és prou forta per no deixar-se banalitzar en excés. I si la filosofia es fa més present en l'esfera pública, crec que això pot permetre a molta gent que s’hi aproxime a ella. Quan els il·lustrats al s.XVIII van posar la filosofia al centre de la cultura europea va comportar l’adveniment de la ciència, de la revolució industrial, dels drets humans i de la democràcia, cosa que a l’Edat Mitjana no sabien ni el que era.

  • imatge de control 1per1

- Consideres que la nostra societat té una crisi espiritual, amb la davallada del sentiment i la pràctica religiosa?
Ara que vivim en una societat postmoderna, molta gent ja comença a diferenciar la religió de l'espiritualitat. Que a les societats modernes i postmodernes la religió vagi de davallada no vol dir que necessàriament això també passi amb l'espiritualitat. Potser sí que hi hagi una crisi espiritual, precisament perquè les religions han perdut el monopoli sobre ella que abans exercien. Ara, com no hi ha grans relats que cohesionin l'experiència espiritual, permet que també emergeixin espiritualitats fraudulentes i coses pitjors. Precisament crec que la filosofia és molt bona eina per detectar els fraus i els enganys, per això trobo tan necessària la presència de la filosofia en la nostra cultura.

- Ets l'impulsor d'un Cercle d'homes a Tortosa. Un concepte totalment nou al territori. Quina funció té? Creus que pot arrelar-se una proposta així?
Un Cercle d’homes és un espai de trobada on un grup d’homes compartim sobre quin és el nostre lloc i cap on estem enfocant la nostra vida en tant que homes. La societat tradicional ens prescriu als homes que ens separem de les nostres emocions i que orientem la nostra vida cap a l’aconseguir. El preu que moltes vegades paguem és una gran desconnexió interior. El cercle crea un espai d’intimitat i de confiança que ens permet als homes relaxar aquesta "màscara social". i practicar una altra manera de relacionar-nos.

- I quines relacions es generen?
És un espai lliure, cadascú s’obre a compartir el que vol o pot. Al cercle no donem consells, només escoltem i compartim la pròpia experiència. Això crea un "efecte espill" que és molt enriquidor, perquè com més intimitat es genera, més em puc reconèixer amb les dificultats i també els triomfs del meu company.

- Si haguessis de fer un retrat moral i espiritual de les persones contemporànies de les Terres de l'Ebre, què diries?
Si parlem de la gent de les Terres de l’Ebre en general, potser hi ha menys hipocresia que a la ciutat de Tortosa, més afectada de provincianisme i classisme. Tot i així, el diagnòstic el trobo semblant: vivim molt bé, amb una gran qualitat de vida gràcies al nostre entorn privilegiat, malgrat els escandalosos dèficits que patim en termes econòmics, polítics i culturals. Trobo que queden les ferides que encara no s’han tancat des de la Guerra Civil, tot i que ja han passat tres generacions. Precisament perquè ha passat tant de temps, aquesta voluntat d’oblit, que temps enrere potser fou necessària i no hi havia més remei, ens ha portat a aquesta superficialitat i també passivitat a l’hora d’exercir els nostres drets de ciutadania. En canvi, amb la lluita contra el transvasament de l’Ebre hem estat un exemple per a Catalunya i potser a nivell europeu i tot. Malgrat que ens diuen que vivim en una democràcia, contínuament veiem quantes decisions importants que afecten a la gent es prenen molt a dalt o molt lluny, i es pretén reduir a la gent a un estat d’obediència i d’apatia.

Més informació: 

www.filo.cat

A

També et pot interessar