Laia Beltran

Foto: 

Anna Zaera
Laia Beltran

Laia Beltran: "La gent que crea és la que ha trobat el seu fil i el ressegueix"

La periodista d'Ulldecona és una de les impulsores de la pop up Sastreria Moderna
Anna Zaera
,
16/11/2016
Activa't
"Ara entenc la por que tenen els entrevistats a veure allò que sortirà escrit". Una entrevista a una entrevistadora. "Crec que amb tu m'estreno", diu Laia Beltran (Ulldecona, 1973) periodista freelance que treballa en publicacions com el Time Out Barcelona, l'Ara o l'editorial Gustavo Gili. Apassionada per la moda i el disseny, es dedica a descobrir persones i projectes artístics que inspiren el seu esperit també creatiu. “És un privilegi la feina que tenim, tot el que ens expliquen, tot el que podem aprendre de la gent”. Juntament amb la seva parella i el seu fill, fa tres anys que van decidir tornar Ulldecona per instal·lar-s'hi, però segueix anant a Barcelona dos o tres dies a la setmana per feina. Un estil de vida a cavall entre el poble i la gran ciutat que li permet gaudir de la riquesa dels dos llocs. Ens trobem en una teteria del Poble Sec per parlar de periodisme, creativitat i estils de vida.
"El que sempre m'ha fascinat és el procés creatiu. Com una persona passa del blanc a una forma. Moltes vegades entrevisto a un dissenyador o a un il·lustrador i em pregunto: "Ostres, tu què tens al cap? Jo vull entrar aquí dins! Vull participar d'això!"

- Segons tu, com seria el periodisme en un món ideal?
​Honest, per descomptat. I això vol dir estar al servei de la veritat i també de les persones. Que fos una eina per comunicar, per aprendre, per créixer, per motivar, per obrir-se a nous punts de vista... Però això seria en un món ideal, com tu dius. Jo el que veig ara és molt pseudoperiodisme, on la informació està al servei d’interessos polítics, econòmics, comercials... Els grans i també els petits. Per això no m’estranya que cada cop sorgeixin més iniciatives periodístiques al marge dels canals oficials. No només les aplaudeixo, és que considero que són molt necessàries.

- Com a periodista, com et definiries?
Sóc molt d'associar idees. Molt somiadora, sempre m'invento projectes... Després que es facin o no realitat ja és una altra cosa...

- Què és el que més t'inspira dels teus entrevistats?
El que sempre m'ha fascinat és el procés creatiu. Com una persona passa del blanc a una forma. Moltes vegades entrevisto a un dissenyador o a un il·lustrador i em pregunto: "Ostres, tu què tens al cap? Jo vull entrar aquí dins! Vull participar d'això!" I el que intento fer sempre és anar al lloc on treballa aquesta gent. Entres allà i notes una energia que és d'un altre món. De vegades passen coses increïbles, gent entrevistada s'acaba convertint en amiga. Connectes.

  • imatge de control 1per1

- Què trobes que tenen en comú aquestes persones creatives?
Una sensibilitat especial per captar coses i la capacitat de mirar més enllà del que és habitual i convencional. De fet, en el darrer any he fet un exercici personal a través de l'Instagram que va començar com una broma i potser queda una mica pretensiós però s'ha acabat convertint en la meva creació. M'hi fixo amb les parets que trobo mentre camino i veig obres d'art. Parets d'Ulldecona velles que en ma vida havia tingut en compte! Era una cosa que feia com un divertimento...

- Has trobat en aquesta fixació la teva mirada...?
Al final potser sí que hi ha com un fil conductor invisible que ho cus tot...Jo crec que la gent que crea és la que ha trobat el seu fil i el ressegueix.

- Què veus en aquestes parets?
Suposo que busco la bellesa en llocs on aparentment no hi és... I això que sóc super desordenada...(riu) És com contradictori...

- Què has après dels teus entrevistats?
Moltes coses. Allò bo de la creativitat és que sempre evoluciona. Moltes vegades això m'ho expliquen els dissenyadors de moda que fan una col·lecció que li encanta a la gent i després en fan una altra que trenca una mica amb allò i a la gent no li agrada tant... La gent moltes vegades és reticent al canvi. Però és que aquesta persona té dret a créixer i a evolucionar...

- En certa manera, els periodistes creem les nostres obres elegint els entrevistats, i destacant alguna cosa del discurs de l'altre... Ens expressem a través de les seves paraules... Una entrevista és també una forma de crear?
Sí, té molta lògica això que dius. De fet crec que sí, inclús es reflecteix un moment anímic o un moment personal. Quan algú que entrevisto m'arriba, l'article és d'una meticulositat extrema, m'hi puc passar hores escrivint-lo, perquè realment ho disfruto com si estès fent una escultura. Suposo que un article és com qui fa un quadre o una pel·li, que al final ho dones per fet, perquè si no, no acabaries mai, sempre voldries seguir perfeccionant-ho... Ara em fixaré amb les coses que he escrit a veure si me n'adono!


Fotografies fetes per Laia Beltran a Instagram

- Quin criteri utilitzes per seleccionar a quins artistes entrevistes? Saps captar aquells projectes més genuïns?
El teu gust personal, l'ull també s'acostuma... Són molts anys, moltes referències... I tu i el teu gust també es van transformant... Segurament si jo ara veiés fotos meves de fa 10 anys diria: "Uf i jo em pentinava així, i jo em vestia així!" Però és normal, si això no hagués evolucionat o no hagués canviat, em preocuparia.

- Aquest mes torneu amb una nova edició de Sastreria Moderna, el projecte de disseny que vau inaugurar l'any passat... Com definiries el concepte d'aquesta trobada?
A la gent li encanten els outlets i les rebaixes. Jo ho considero un fracàs del sistema. Quan un dissenyador està obligat a malvendre el seu producte per continuar endavant, és que alguna cosa no funciona. Però aquest cercle viciós funciona a tota màquina i és molt difícil trencar-lo. Sastreria Moderna és una pop up que vol evitar que es generin stocks. Per això diem que és una pop up no convencional: les clientes poden emprovar-se la roba i comprar-la, però no emportar-se-la al moment, doncs només es confecciona sota comanda. A banda de generar un consum més conscient en contraposició al fast fashion, també hi ha la voluntat d’acostar al client al dissenyador, que es coneguin. També volem fer de la moda una cosa no aspiracional sinó més aviat inspiracional. Que allò que et compris tingui per a tu un valor afegit, perquè has conegut a la persona que ho ha dissenyat i probablement t’ho cosirà, perquè potser has pogut escollir el teixit, perquè has hagut d’esperar quinze dies a que t’arribi a casa. Res de compra compulsiva, és una compra conscient i responsable.

  • imatge de control 1per1

- Quines novetats hi ha?
Precisament, la segona edició es farà aquest cap de setmana a AppartShowroom, una galeria d’art del Raval, a Barcelona. Hi participen dues marques de roba i sis d’accessoris, entre elles Jordina Bravo, una artesana barretaire que viu i treballa a Xerta, però que podria fer-ho perfectament en un atelier de París. Cal reivindicar el talent que tenim aquí, al costat de casa.

- Tu vius entre Ulldecona i Barcelona. Existeix un estil de vida possible en trànsit, entre el poble i la ciutat? Ets una dona pont?
Sí que existeix. De fet jo el practico. Cada setmana passo uns dies a Barcelona i uns altres a Ulldecona. A vegades has de fer caramboles per arribar a tot, però de moment funciona. Uns dies gaudeixes de les coses bones del poble: la tranquil·litat, la família, sortir a caminar... Veure créixer el meu fill on vaig créixer jo no té preu. Va a la mateixa escola on vaig anar jo i també els meus pares. L’escola del poble. Uns altres dies entres en el remolí de la ciutat, que també m’agrada i m’inspira molt. Però crec que el secret és que jo he triat aquest tipus de vida, no m’hi he vist obligada. Per això el gaudeixo. Diferent seria que no em quedés més remei. Però ara mateix és absolutament al contrari.

- Què creus que poden aportar les Terres de l'Ebre a la vida contemporània?
El sud és una terra fèrtil, en tots els sentits. Durant molts anys a Barcelona deia que era d’Ulldecona i quasi ningú sabia situar-la al mapa. Quan em sentien parlar em preguntaven si era de Lleida. Això és un clàssic que hem patit tots els ebrencs que hem viscut a la capital, no? Al final, sempre havies de nomenar altres ciutats de referència com Tortosa o Amposta per situar el teu poble. I en alguns casos ni això! Les mobilitzacions pel transvasament de l’Ebre van tenir un efecte colateral: la gent finalment va situar-nos al mapa. I en els darrers temps he notat molt interès per conèixer la nostra zona, diria que anar al Delta s’ha posat fins i tot de moda. Jo també estic constantment descobrint llocs nous. Em fa vergonya dir-ho però fins aquest estiu no m’havia banyat a les Basses de Sant Pere. A banda del reclam turístic que és obvi, també està l’artístic. Molts creadors de les Terres de l’Ebre tenen veu pròpia més enllà del seu lloc d’origen. I sense dubte festivals com l’Eufònic, Mónfilmat, Bouesia i d’altres iniciatives de la mateixa corda ajuden construir aquesta imatge de contemporaneïtat.
 

A

També et pot interessar