Surtdecasa Ebre
,
05/12/2018
Activa't

Teresa Guardans: "El que més ens estressa i ens tapona les orelles són els imputs informatius"

La doctora en Humanitats i autora del llibre ‘La verdad del silencio’, Teresa Guardans explica el paper que juga el silenci i la paraula
Teresa Guardans

Foto: 

Cedida
Teresa Guardans
Res es pot generar des del soroll. La creació humana i la saviesa sorgeixen del silenci. La doctora en Humanitats i autora del llibre ‘La verdad del silencio’, Teresa Guardans explica el paper que juga el silenci i la paraula com a pilars imprescindibles del coneixement humà. “Hi ha qui va per la vida veient-la, deixant-se sorprendre per l’existència”, diu en el seu llibre, que recull les aportacions de pensadors contemporanis així com dels místics Bhagavad Gîta, o de les obres de Maestro Eckhart, Rûmî, Al-Yîlî, Lanfranchi, Juan de la Creu o Teresa de Jesús. El proper dijous 13 de desembre, Guardans visitarà Amposta en el marc del Fòrum del Talent, un projecte que pretén fomentar espais de trobada i diàleg per millorar la cohesió del territori. Aquesta sessió, que comptarà també amb un espai per a la pràctica del silenci, és una invitació a endinsar-se en la lucidesa que proporciona el fet de no generar paraules ni soroll.
"El que em va enamorar del silenci, des de jove, és que homes i dones de l'època que sigui van veure que el resultat del silenci sempre acaba sent una comunió amb tot"

- Per què l'homo sapiens necessita callar?
Perquè el nostre coneixement es configura o bé projectant el que sabem o rebent el que no sabem. I hem de poder callar precisament per rebre. Ara anem amb tant soroll que ens hem descuidat de les nostres capacitats d'escolta, de la comprensió de l'altre i de la realitat que implica obrir-se i rebre.

- Estem vivint un moment especialment sorollós?
Sí, i anirem a més. Però quan parlem de soroll, no parlem de sons auditius, eh? Sinó d'informació i estímuls en general. El que més ens estressa i ens tapona les orelles són els imputs informatius. El nostre disc intern que no calla i no té espai ni temps. Estem perdent la capacitat d'abaixar el volum per poder atendre la realitat. La nostra atenció silenciada l'estem deixant d'utilitzar.

- Per què creus que ha passat això?
Per una banda, és cert que ha crescut l'allau informatiu però també perquè la nostra manera de viure ens ha apartat de feines més rutinàries, més tranquil·les, de més contacte amb la natura. Per això, les nostres capacitats estan perdent l'hàbit de rebre. Funcionem projectant. Poder emocionar-se, sentir la realitat, meravellar-se, no implica projectar sinó rebre... Som gent que cada vegada podrem vibrar menys amb la realitat. La capacitat d'empatia passa perquè sapiguem fer espai des de nosaltres mateixos... No passa pel record, per les paraules, passa perquè la meva lucidesa pugui fer introspecció... És com si funcionéssim amb dues modalitats i una l'estem utilitzant i l'altra l'estem perdent.

- Creus que la cultura occidental ha valorat massa el coneixement racional?
És cert que Occident ha donat molta força a la raó, i això ho agreuja, però el silenci no ha estat mai fàcil. Jo no faria aquesta diferència entre Orient i Occident, més aviat parlaria que és un problema de les societats postindustrials i les societats de la informació. I això afecta molts països del món. Però és cert que l'espiritualitat oriental tenia tècniques de silenciament més conegudes per la societat, més a l'abast de tothom en la vida quotidiana. Però la tradició occidental també té grans mestres del silenci, però no els coneixem.

- Serien els místics com Santa Teresa de Jesús o Sant Joan de la Creu?
Sí, però també els místics des del món de l'art i de la filosofia. Interpretem que quan parlem de mística ens estan parlant de paradisos fora d'aquest món, però el que ens està dient és com funciona la nostra ment, són tractats de psicologia. Per exemple Santa Teresa ja diu que la nostra ment és un cavall desbocat.

- Tu estudies el silenci però per conèixer-lo no només pots fer-ho amb la teoria. Com conjugues la teoria i la pràctica?
El silenci, si no es practica, no es coneix. Com l'art. És qüestió de practicar-lo, d'endinsar-s'hi. No cal fer grans parèntesis, ni coses estranyes... Però em preguntaves com vaig fer jo aquest enllaç entre teoria i pràctica?

- Sí...
Jo vaig estudiar filologia perquè m'interessava la lingüística i ens contagiaven aquesta passió. Jo volia saber com funcionava el cervell, com les paraules estructuraven el cervell. I, a la vegada, el món de l'art sempre em va atreure molt. Era com un gran interrogant. Què està veient un artista per pintar un quadre o escriure un poema? Aleshores vaig anar llegint cartes i diaris de gent de l'art i me n'adonava que molts coincidien en que necessitaven callar per poder comprendre. A partir d'aquí, em vaig preguntar "Què està passant?". I paral·lelament ja estava molt interessada amb autors com Herman Hesse o Krishnamurti. Pensava "Com lligo una cosa amb l'altra?". Estudiant, estudiant vaig anar comprenent quin és el paper de la paraula i quin el del silenci.

- Quin?
Les capacitats humanes les podem utilitzar de maneres molt diferents i, si ho fem, podem fer-les servir de debò utilitzant tot el nostre potencial. El que em va enamorar del silenci, des de jove, és que homes i dones de l'època que sigui van veure que el resultat del silenci sempre acaba sent una comunió amb tot. Callar i poder-se sentir units a tot, encara que les condicions puguin ser tremebundes. I com et deia, vaig descobrir-ho a través de testimonis que sovint no tenien una situació fàcil. Vivien aquesta capacitat d'interessar-se per tot, de no sentir-se l'estrella del mambo, sinó sentir-se com una part del tot. Només poder viure aquesta comunió amb la realitat ja val la pena.

- Llavors el silenci no és qüestió només de callar?
Silenciament és abaixar el volum del nostre món intern. Sigui del tipus de rotllo que sigui. Si hem adquirit la capacitat de silenciament, pots utilitzar els dos canals alhora, estàs en silenci però la teva capacitat d'escolta està alerta. Això vol dir que a un nivell estàs en acció, enraonant, llegint o fent alguna cosa, però hi ha una part que està mantenint-se atenta i oberta. Guanyar aquesta capacitat ens fa gent sàvia. Ens atorga la capacitat de viure de debò, no només des del nostre disc. La realitat és una projecció, però si no ens conformem només en aquest pas. El silenci és molt més.

- El silenci pot ser un bon element per afavorir la cohesió de la comunitat i el territori?
Molts cops, les paraules no ens estan permetent rebre la presència dels altres. Quan faig espai a dins estic fent espai a tot. Quan tu surts de l'escena, la nostra capacitat de comprensió no deixa de créixer. El silenci com activitat comunitària és molt important. A part de fer arrossades - que està molt bé - també ens podem trobar per estar callats. Estic recordant que un entrenador de Los Angeles Lackers va començar a fer silenci amb els jugadors del seu equip i va veure com va canviar la relació amb el grup.

Més informació: 

També et pot interessar